Josep Mayoral: "El meu projecte és de ciutat, no de partit"

EL PERIÓDICO inicia amb Josep Mayoral una sèrie d’entrevistes a alcaldes catalans que afrontaran al setembre un nou curs polític després d’haver superat les eleccions municipals del 26 de maig. En les converses s’aborden els reptes locals i també l’estat de la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya. 

Josep Mayoral i Antigas (Granollers, 1954) acumula 31 anys en el consistori de Granollers, els 15 últims com a màxima autoritat de la ciutat. Figura històrica del socialisme català, partit que va ajudar a fundar, presumeix de ser fill de forner, per això no li afecta "la calor de l’estiu com als altres”. EL PERIÓDICO l’entrevista sobre els grans reptes de la capital del Vallès Oriental.

–En les passades eleccions es va especular que posaria fi a la seva trajectòria municipal. 

–El setembre passat em vaig plantejar aquesta pregunta, però existeixen una sèrie d’elements decisius que van fer decantar la balança.

–¿Quins són?

–La construcció d’un centre de radioteràpia i una residència geriàtrica pioners a la regió; el compromís de coorganitzar el Mundial d’Handbol Femení del 2021, i consolidar la Xarxa d’Alcaldes per la Pau a Europa. Tots configuren els motius pels quals jo vaig prendre la decisió de presentar-me.

–Ha sigut elegit per majoria absoluta per quarta vegada consecutiva. ¿Quina lectura fa d’això?

–No faig lectures. Aquest és un projecte polític basat en el diàleg amb la ciutadania, a aconseguir compromisos i fer de la suma i de la governança compartida un element clau per liderar Granollers. És un projecte de ciutat, no de partit.

–Resumidament, ¿quins són els grans reptes de ciutat per a aquest mandat?

–El nostre projecte polític es basa fonamentalment en un precepte bàsic: la lluita contra la desigualtat. A Granollers significa reduir la taxa de 3.500 aturats; consolidar la convivència, el civisme i la cohesió; tenir uns serveis òptims i de qualitat; dinamitzar l’economia en una ciutat industrial com la nostra; i ser present en el debat internacional. Perquè el futur del nostre planeta passa per municipis treballant en xarxa. 

–Les infraestructures són un dels reptes històrics del municipi i sembla que el desdoblament de la R3 va amb alentiment.

–El projecte va estar aturat, però ara ja tenim aprovada una primera fase entre Parets del Vallès i la Garriga, que esperem veure-la feta en uns dos o tres anys. També s’estan il·luminant alguns passos a nivell i hem consensuat amb el Ministeri de Foment la reforma de l’estació Granollers-Canovelles. Però no ens conformem. Aquesta línia ha de desdoblar-se com a mínim fins a Vic. 

–¿Alguna altra petició a Foment?

–La unió entre l’R4 i l’R8, perquè permetria connectar el Vallès Oriental i Occidental amb tren. És a dir, anar de Granollers a Terrassa directes. Ens sembla transcendental perquè reduiríem dràsticament els desplaçaments amb cotxe. Vam aconseguir que la idea estigués en el Pla director d’infraestructures de la Generalitat però la competència és de l’Estat.

–Granollers ha rebut 1,3 milions de fons europeus per instal·lar calefacció a través de biomassa en equipaments públics. ¿Quines altres mesures prendrà contra la contaminació?

–Granollers ha liderat el procés contra el canvi climàtic amb un gran acord amb 17 municipis del Vallès Oriental. Tenim en marxa el programa de conversió en zona de vianants, l’increment i millora de transport públic i la generació d’energia a través de biomassa. Però no és suficient. Reclamem una estratègia que vagi més enllà de l’àrea metropolitana. Necessitem més ciència, més mitjans i tenir una posició d’igual a igual amb la Generalitat per establir estratègies comunes.

–Després de tants anys sent alcalde, ¿li queda alguna ‘espina clavada’?

–Me’n queden mil. I cada vegada que fas un pas per millorar, et surten més coses que requereixen un esforç. La ciutat és un ésser viu que necessita atenció contínua i el meu equip té clar que cada dia és un repte.

–Més enllà del local, vostè s’ha mostrat contrari a la DUI, però també a l’aplicació de l’article 155. ¿Es considera una figura díscola dins del socialisme?

–No m’hi considero ni m’ho plantejo. Milito des de fa anys en el partit que vaig contribuir a fundar quan era molt jove, en plena clandestinitat. És un partit que fa de la llibertat, la igualtat i la justícia social el seu centre. Aquest és el projecte en el qual crec i he agraït molt el respecte que sempre he tingut dins del partit.

–Però ha proposat als alcaldes del Vallès Oriental fer un "front unitari" per la llibertat dels polítics i líders socials presos. ¿Per què?

–No té cap sentit que hi hagi polítics i líders socials en presó preventiva havent d’esperar la sentència a la presó. Reclamem un tracte just i així ens hem manifestat. He tingut l’oportunitat de parlar amb Oriol Junqueras i Raúl Romeva i desitjo que la sentència contribueixi a la solució del problema i no a crear més conflicte. La solució ha de passar per la política i no es podrà fer amb polítics i líders socials a la presó, tot i que tot el tema tingui una esfera judicial innegable.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

–Per acabar, i ja sobre política espanyola, ¿quina lectura fa que, en el debat d’investidura, Pedro Sánchez no esmentés pràcticament Catalunya?

–Crec que l’encaix Catalunya-Espanya és un dels problemes polítics més importants i actuals; és un tema que s’ha d’afrontar.