El 'tots contra tots' de l'independentisme

"El moviment independentista està desorientat i dividit". La frase és de Poble Lliure (un dels grups que integren l’ecosistema de la CUP, tot i que diu que no en forma part). És una frase... de l’octubre passat, però perfectament vigent. Això sí, s’hauria de corregir i augmentar-ne els adjectius. "Ara ja estem en un 'tots contra tots’", resumeix un dels coneixedors del sobiranisme polític des de fa més anys. "Vivim en un barroquisme total, elevat a l’enèsima potència, hi ha massa gent pensant i manant i al final no mana ningú", conclou un altre dels actors directament implicats. Un independentista de base ho resumeix de forma més amarga: "El moviment està dividit per culpa dels polítics, escapçats per una justícia injusta i parat per culpa d’una ciutadania que vol la independència però sense cost". 

Al comentar a un excandidat local de Junts per Catalunya –que va fracassar i va tornar a la seva antiga professió– la intenció de dibuixar una radiografia actual de l'independentisme, la seva resposta és: "Millor un TAC". Dividit, decrèpit, decebut són altres de les definicions que també defineixen la qüestió. I si s’hagués de dibuixar l’univers d’entitats, partits, sectors i moviments de l’independentisme actual, el resultat seria un laberint incomprensible sense sortida. "Som el país dels sectors crítics", afirma un regidor independentista. Sectors enfrontats en el PDECat a punt de l’escissió; divergències a JxCat entre polítics, independents i càrrecs institucionals; malestar intern a ERC per l’abstenció en la votació d’investidura de Pedro Sánchez; tensió interna a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); divergències en la CUP sobre si participar en les eleccions espanyoles; els Comitès de Defensa de la República (CDR) insistint a demanar la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch; la recentment creada Crida de l’expresident Carles Puigdemont i Jordi Sànchez plena d’interrogants; el Consell per la República creant més estructures –els consells locals–... mentre el Govern no disposa de cap estratègia conjunta en el terreny sobiranista (vegeu la investidura de Sánchez a Madrid com a penúltim exemple), inclosa la resposta a la pròxima sentència del Tribunal Suprem sobrel’1-O.

Sens dubte, les xarxes socials no són un termòmetre rigorós, però veure com un independentista de base anuncia que es dona de baixa de l’ANC (el fòrum unitari per excel·lència) "perquè ja no aglutina, sinó que disgrega" i li plouen insults ("Mestre. ERC, no falla. Pagueta pública" o "botifler", entre d’altres) és una mostra més del 'tots contra tots’. O també la controvèrsia de l’ANC per no permetre als polítics estar en una zona vip en la pròxima Diada. O els insults del que era un dels intel·lectuals de referència, Ramón Cotarelo. O el clàssic enfrontament entre Esquerra i els fidels a Puigdemont, que continuarà vigent ja que l’expresident ja està escrivint el llibre amb què vol consumar la seva venjança contra el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

El zenit d’aquesta cacofonia va tenir lloc fa uns dies quan es va produir una manifestació contra l’entitat suposadament més unitària i no partidista, l’ANC, per part d’integrants seus, a qui acusen de “seguidisme” dels partits independentistes.

Llepar-se les ferides

La paradoxa és que tots els sondejos indiquen que el conjunt de l’independentisme continua representant un gruix majoritari del Parlament. Els actors consultats es llepen les ferides: lamenten que en un moment en què la política espanyola no té rumb governamental, l’independentisme no aprofiti l’oportunitat per marcar el seu rumb.

Els pessimistes temen una desmobilització en la pròxima Diada. D’altres reclamen a crits claredat de posicions. Un diputat de JxCat fidel a Puigdemont i a la seva estratègia no dubta a qualificar ERC i el seu portaveu al Congrés,Gabriel Rufián, de “no independentistes”, i reclama que aclareixin públicament la seva posició. Davant d’això, els fidels a Junqueras confien a anar imposant les seves tesis (ampliar la base social, exercitar el diàleg) davant “l’expressió més visceral i nacionalista” que “ocupa llocs de comandament i té molta visibilitat”.

Notícies relacionades

Un advocat de Junqueras demana investigar Espanya per menysprear l'informe de l'ONU sobre els presos

Puigdemont maniobra per reforçar el seu poder en el PDECat

El temor de diversos actors polítics és que la base independentista acabi "passant per sobre" dels partits. O que s’elevi l’enfrontament intern fins als límits dels anys vuitanta, quan l’MDT i Catalunya Lliure (tan radicals com minoritaris) es barallaven al Fossar de les Moreres durant la Diada. “La gent està molt cremada amb els partits", admetia l’exconseller Toni Comín a Vilaweb.

Les entitats, qüestionades

I en aquest context plouen les crítiques cap a l’acció de l’ANC i Òmnium. Simplificant, se’ls associa a JxCat i a ERC. Però es tracta també d’ecosistemes complexos. “L’ANC ja no està al marge dels partits, sinó contra els partits”, lamenta una diputada. “Hi ha gent dins que segueix consignes de partits”, apunta un exdirigent de l’entitat. En aquest magma, la unitat es converteix en el gran mantra. “La gent vol un full de ruta, encara que sigui aconseguir la independència dins de tres generacions, ¡però alguna cosa!", resumeix un parlamentari.