Colau segueix fora del 'top 5' de salaris d'alcaldes espanyols

La decisió d’Ada Colau  d’apujar-se el souAda Colau  ha aixecat crítiques en l’anticolauisme. L’alcaldessa passarà de cobrar 2.200 euros a 3.191 euros al mes. El 2015 va intentar rebaixar-se oficialment el salari, fixat en 100.000 euros, però la resta de grups no ho van permetre. Llavors va anunciar que cobraria 2.200 euros mensuals –xifra marcada pel codi ètic de Barcelona en Comú (i que ara ha pujat 91 euros per l’augment de l’IPC)– mentre que la resta es donaria a causes socials. Unes aportacions al fons social que es mantenen intactes (32.259 dels 100.000 euros de sou), tot i que amb el complement que li donarà el partit la líder dels comuns s’acosta al 'top 5' de salaris d’alcaldes espanyols.

En total, percebrà 42.874 euros nets a l’any, tot i que és difícil precisar la retribució bruta anual de Colau a partir d’aquest 2019. L’alcaldessa cobrarà un complement de 900 euros nets mensuals –en 12 pagues–, que sortirà directament de les arques del seu partit, i no de les municipals. Fins i tot afegint el brut d’aquesta quantitat (14.500) el seu sou brut (uns 82.250 euros) seguiria per darrere del de sis alcaldes espanyols: Madrid, Bilbao, Sevilla, Vitòria-Gasteiz, València i Sant Sebastià. I això tenint en compte que comparativament paga més impostos, ja que tributa partint dels 100.000 euros de sou oficial. 

Manuela Carmena feia el mateix que Colau quan era alcaldessa de Madrid: cobrava un màxim de quatre salaris mínims al mes (48.396 euros nets anuals) i la resta, en un compliment del codi ètic d’Ahora Madrid, el destinava a entitats socials. El seu successor, el popular José Luis Martínez-Almeida, passarà ara a ser l’alcalde més ben pagat d’Espanya. La seva assignació de 106.130,52 euros bruts es queda a vuit cèntims del límit màxim retributiu fixat per a ciutats més grans de 500.000 habitants, d’acord amb la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. 

Darrere d’ell se situa Juan Mari Aburto, primer edil de Bilbao, la desena ciutat espanyola per població. Com en el cas del madrileny, els honoraris estipulats voregen també el límit establert per llei, en aquest cas el de municipis entre 300.000 i 500.000 habitants, amb una nòmina de 95.001 euros. Sense sortir del País Basc, sobresurten també la de Gorka Urtaran a Vitòria-Gasteiz (85.969) i lad’Eneko Goia  a Sant Sebastià (83.869). Tots ells ingressaran més que Colau i que el president del Govern (Pedro Sánchez rep 82.978,56 euros). 

Pujades generalitzades

A Saragossa, Jorge Azcón continuarà cobrant el mateix que el seu antecessor, Pedro Santisteve: 75.750. Però un 28% dels alcaldes de capitals de províncies i grans ciutats han decidit apujar-se la remuneració després de les eleccions del 26-M. Joan Ribó, quan va substituir el 2015 Rita Barberá a València, va rebaixar el seu salari un 20% fins als 82.602,94. Ara ha decidit vincular les modificacions salarials que els Pressupostos Generals de l’Estat fixin per als funcionaris. Després d’aplicar un augment del 2,5%, percebrà ara 84.667,24. El socialista Juan Espadas, nou alcalde de Sevilla, passarà de poc més de 63.000 a 84.454 euros després que el consistori aprovés una pujada del 33%, la primera des del 1991. El malagueny Francisco de la Torre, del PP, fregarà els 80.000 euros gràcies a un pujada del 23% (de 65.183 a 79.981). De tota manera, la pujada més significativa s’ha registrat a la Corunya, on Inés Rey s’embutxacarà un 73% més que el seu predecessor,Xulio Ferreiro  (69.000 davant 40.000).

El contrari ha passat a Sant Cugat, localitat en què el tripartit que formen ERC, el PSC i la CUP va posar fi a 32 anys de governs convergents. Una de les primeres decisions que han pres ha sigut rebaixar la paga de l’alcaldessa un 15%: la republicana Mireia Ingla cobrarà 67.658 euros, davant els 79.598 de la seva predecessora, Carmela Fortuny. En la mateixa línia ha anat a Lleida el també republicà Miquel Pueyo, que s’acontentarà amb 67.284 euros, un 4% menys que Fèlix Larrosa. En una altra capital de província, Girona, Marta Madrenas va renunciar a cobrar la seva retribució com a alcaldessa després d’entrar al Parlament en els comicis del 21-D del 2017. La diputada de JxCat va assegurar llavors que no en disposaria mentre formés part de la Cambra catalana, una cosa que manté després de ser reelegida el mes de maig passat.

Notícies relacionades

¿Quant cobren els alcaldes de les grans ciutats del món?

L'austeritat salarial revisada a l'alça de Colau

Núria Marín, després de ser elegida presidenta de la Diputació de Barcelona, ha decidit prescindir de la seva assignació com a alcaldessa de l’Hospitalet. La nòmina estipulada per a la tercera institució de Catalunya és de 104.564,74 euros anuals, mentre que per gestionar la segona ciutat més poblada de Catalunya Marín cobrava fins ara 80.010 euros.

A Cadis, el podemista José María González, 'Kichi', també va decidir optar pel salari com a membres de la Diputació provincial i renunciar al de l’alcaldia gaditana quan va guanyar els comicis el 2015. Continuava així la línia de la seva predecessora en el càrrec, la popular Teófila Martínez, que va refusar la retribució com a alcaldessa quan va entrar com a diputada al Congrés. 'Kichi', però, va decidir que continuaria ingressant el mateix que quan era professor d’institut (menys de 2.000 euros mensuals) i que, com Colau, destinaria la resta a causes socials.