«Intento que la unitat independentista no siguin només paraules»

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (Girona, 1967), advocada de formació, va entrar en política com a independent el 2011 de la mà del llavors regidor de la ciutat Carles Puigdemont, que la va col·locar de ‘número 3’ a la llista de CiU a les municipals, un partit al qual es va afiliar després de l’11 de setembre del 2012 quan va sentir l’expresident Mas posar el partit a disposició del poble de Catalunya per aconseguir l’Estat propi.

-L’expresident Puigdemont acaba de publicar ‘Reunim-nos’, llibre en el que apressa a recompondre la unitat de l’independentisme. ¿Comparteix aquesta visió?

-Coincideixo al cent per cent amb la tesi del president. La unitat és la clau, l’única fórmula possible per aconseguir la independència, que és l’única eina que farà factible que els catalans accedeixin a l’estat del benestar que mereixen. Des de Girona, he intentat que això no siguin només paraules i ho faig amb compromís i exemple perquè la unitat s’estengui com una taca d’oli, perquè m’incomoda l’exigència d’unitat i la poca pràctica que exerceixen alguns. No vull moralitzar ni aconsellar ningú i em nego a fer crítiques en negatiu sobre la unitat al si de les entitats, associacions i grups polítics que estan treballant en la mateixa línia de la fórmula de la independència.

-Traslladada a l’Ajuntament de Girona, aquesta ànsia d’unitat no s’ha traduït en un acord de govern amb ERC i Guanyem Girona (impulsat per la CUP), que li han atorgat l’alcaldia només amb l’abstenció.

-Treballaré per generar confiances amb aquestes forces polítiques de l’oposició que en el fons comparteixen l’objectiu final de la independència i explorarem línies de gestió des del consens amb acords puntuals per aconseguir l’estat del benestar per als nostres ciutadans.

-S’haurà de posar ordre en una part de l’independentisme, el que ocupen formacions i moviments com el PDECat, Junts per Catalunya, la Crida Nacional per la República i el Consell per la República, tots de l’entorn de Puigdemont. ¿Per la seva sintonia amb el líder català, es veu als llocs de decisió del nou partit?

-No. La meva prioritat ha sigut i és la ciutat de Girona, i el projecte de ciutat que defenso. Des de Girona, amb una bona gestió, podem aportar molt no només a escala territorial sinó també a escala de país.

-¿La independència s’ha d’aconseguir des de la unilateralitat?

-Ara no podem fixar aquests escenaris, és impossible. ¿Algú sap exactament la línia per la qual transcorrerà aquest camí de la independència? No. Per tant, hem de treballar en la línia de la unitat i això ens facilitarà trobar la millor fórmula per a la gestió final de tot aquest procés. Ara desconeixem –i m’hi incloc– quin serà, però sé que el millor és treballar des de la unitat.

-¿Quina opinió li mereix que l’oposició aboqui crítiques per desatendre Girona i dedicar-se al procés amb qualificacions com ‘hooligan’ de l’independentisme?

-És dins de la lògica d’una campanya electoral tot i que, és clar, no ho comparteixo. L’oposició vol demostrar que és incompatible gestionar la ciutat i treballar per a la millor fórmula que el país pot tenir per construir l’estat del benestar, que és la independència. Però passa al contrari i les xifres ho demostren. Girona ha reduït de forma substancial el nivell d’atur, amb una caiguda del 50% en el nombre de persones aturades, ha millorat l’assistència a les persones grans, augmentat els usuaris culturals de la ciutat... La meva determinació en aconseguir aquest objectiu de la independència ha restat molt poc temps a la meva gestió municipal perquè més aviat s’ha plasmat en actuacions simbòliques.

-¿Com designar persona ‘non grata’ el rei Felip VI o vetar l’Exèrcit a la fira d’oferta formativa i d’educació Expojove?

-Són decisions que responen a una certa actitud, però a la pràctica no ha restat temps a la meva dedicació i compromís amb la gestió municipal. Una mostra és la frase que rebo dels meus veïns: “Alcaldessa, ets a tot arreu”.

-¿No troba a faltar la comoditat de disposar d’una majoria al consistori?

 -Pot sonar a tòpic, però considero que l’oposició enriqueix si és constructiva. Volem definir un pla de govern amb les propostes electorals perquè és el nostre contracte amb la població, però incloure aportacions de la resta de l’oposició amb consensos amplis per governar amb força des de la minoria, que és com sempre he governat –a excepció de poc més d’un any en l’anterior mandat en el qual vam tancar un pacte amb el PSC– i que m’ha permès aprovar pressuposats i projectes.

-¿Els mals de Girona són la falta de vivenda assequible, la proliferació de pisos turístics, la mobilitat i la seguretat?

-¿Podria esmentar-me alguna ciutat que no tingui aquests mateixos problemes? No n’hi ha, perquè en el fons són reptes de país. Em preocupa especialment la seguretat perquè és el que més angoixa els ciutadans, però el juny del 2020 ja tindrem 19 nous agents de Policia local –un 15% més– i tots per complet actuaran com a policia de barri. I construirem una subcomissaria al barri de Santa Eugènia i ultimem un pla de videovigilància.

-¿I en vivenda?

-És un altre repte de país que no es pot resoldre des de la municipalitat amb els recursos limitats. S’ha d’abordar des de la Generalitat i l’Estat, que a més porten 50 anys de retard perquè no han fet polítiques de vivenda social efectives. A Girona podem contribuir posant sòl públic a disposició de promotors i constructors del tercer sector per destinar els edificis a lloguer assequible i contribuir al dinamisme econòmic per construir més hotels i residències d’estudiants que permetin alliberar pisos per a famílies.

-¿Hi ha turismofòbia a Girona?

-No podem demonitzar el turisme, perquè és una activitat que genera el 8% del PIB i de què depenen moltes famílies. Però s’ha de trobar un equilibri entre el visitant i el veí, que no es pot veure perjudicat pel turista incívic.

-Girona és l’única capital catalana en mans de JxCat. ¿És una gran responsabilitat?

-No m’ho plantejo en aquests termes. El projecte que hem pogut explicar a la ciutadania és el que ha rebut més recolzaments amb diferència i és una satisfacció, però no una gran responsabilitat o hàndicap, perquè a més després d’aquestes eleccions hi ha més capitals independentistes i ja no són els nostres adversaris en termes de país.

-¿Des del seu escó al Parlament, en què vol ser decisiva?

-En la defensa del territori des d’una ciutat com Girona parlant amb els consellers per explicar els nostres reptes i prioritats i trobar moltes millores per al conjunt del país, una cosa que ja han fet molts alcaldes al Parlament. Alhora, des de la meva experiència en el voluntariat per a la igualtat, intentaré defensar polítiques d’igualtat i lluitar contra la violència sexista i de gènere, que és una xacra contra la qual ens hem de conjurar tots. Quan veus aquests nous corrents retrògrads, delictius, justificatius..., t’adones que no només no està tot fet sinó que queda moltíssim per fer per la igualtat de gènere.

-Li van obrir diverses investigacions des de Fiscalía per la seva actuació durant i després de l’1-O. ¿En quina fase es troben?

-Algunes ja s’han arxivat i segueixen obertes algunes de menor importància, que segueixen el seu curs judicial.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

-La Fiscalia Anticorrupció investiga, en el marc de l’operació Aquarium, un suposat delicte de malversació a Agües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. ¿Tem la resolució final?

-La investigació segueix i està sota secret de sumari. És important destacar que no és un problema de la gestió municipal perquè justament el jutge ho ha derivat a una comissió judicial configurada pels tres ajuntaments de Girona –com a actuant–, Salt i Sarrià perquè administrem la gestió de l’aigua, cosa que demostra que no està en dubte la tasca municipal mentre finalitza la investigació i es determina si és sancionable penalment o només administrativament. De fet, els tres ajuntaments estem treballant ja, a poc a poc, en el disseny de la municipalització de la gestió de l’aigua per poder implementar-la d’aquí a un any.