Antoni Castellà: «No aconseguir un full de ruta unitari seria el fracàs total de l'independentisme»

-¿Quina és l’estratègia sobiranista de Demòcrates?

-Constatem que el referèndum de l’1-O és vigent, la declaració del 27-O i la renovada majoria del 21-D són les bases que legitimen el desplegament de fer efectiva la república. És un mandat vigent. Creiem que l’Estat ha demostrat que és impossible un procés negociat i s’ha de propiciar un nou desbordament democràtic similar al de l’1 i el 3 d’octubre. El 3 d’octubre la ciutadania hi va ser, qui va hi faltar van ser les institucions.

-¿Quina garantia té vostè que les institucions independentistes actuals seguirien aquest camí, si en un tema menor com la pancarta independentista del Palau es va acabar acatant

-Hi veig el president Torra, no sé si hi acabo de veure la majoria del Parlament. Abans de tornar a un embat d’aquest tipus es necessiten condicions prèvies. Primer, recuperar una majoria entorn de la via unilateral. No una majoria independentista, que ja existeix, sinó disposada a fer la independència. Segon, implementar canvis al Govern per sostenir la declaració d’independència. Tercer, coordinar societat, institucions i partits.

-¿Veu ERC, el grup en què vostè és en coalició, disposada a fer-ho?

-ERC ha establert un canvi d’estratègia més o menys verbalitzat que està pendent d’una explicació pública. Probablement, estan plantejant una estratègia de negociació amb l’Estat en la qual no veiem que hi hagi un bon resultat. Crec que amb ERC –i puc incloure-hi gran part de Junts per Catalunya– haurem de consensuar que no hi ha més via que la via unilateral.

-Si ERC no està per l’opció i part de JxCat tampoc, llavors hi hauria la CUP, el president i Demòcrates...

-La majoria existeix. Si no hi ha voluntat, no ens quedaria més remei que passar per les urnes. Si hi ha una majoria independentista que no està disposada a prendre la decisió de la ruptura, probablement l’únic remei és passar per les urnes i preguntar al poble qui està d’acord i qui no amb la ruptura.

-Alhora, vostès proposen el control del territori, entre altres mesures, per fer efectiva la ruptura... ¿És factible tot això vist el precedent del 2017

-No és fàcil, però és una qüestió de voluntat. La força més gran de l’independentisme és la força de la ciutadania, l’únic que hem de sumar són les institucions. L’1-O l’Estat va quedar superat a Catalunya. Si hi sumem les institucions, és possible. Hem d’arribar a un desbordament en el qual l’Estat no tingui cap sortida a l’hora d’exercir el control del territori.

-ERC proposa ampliar la base social, perquè el percentatge de recolzament ha de ser més ampli

-Com més siguem més força tindrem, però això no és un objectiu en si mateix. És un instrument. La pregunta que ens hem de fer és si som suficients, i crec que ho som. Si ERC diu que siguem més, ¿s’està disposat que la desobediència civil sigui també de les institucions, sí o no? Si la resposta és sí, és possible fer efectiva la república. Si la resposta és no, és impossible.

-¿Creu que existeix una majoria social suficient per fer efectiva la unilateralitat?

-En coherència amb el mandat de l’1–O. Vam fer una llei al Parlament que emparava el referèndum que deia que si obteníem un 50 més un entraven en vigor les lleis de transitorietat. L’1-O es va votar i hi va haver una majoria, emparada amb una llei del Parlament.  El resultat no és interpretable. Els diputats i partits no tenim de dret a interpretar aquell mandat.

-La votació de l’1-O, a part de la violència policial, es va fer amb escasses garanties democràtiques i un recolzament global molt relatiu. ¿Amb aquests elements es pot emprendre un procés de control del territori?

-L’element distorsionador va ser l’exercici de la violència de l’Estat, però la gent va defensar les urnes i va votar, era un referèndum convocat per a tothom, es va poder fer i hi va haver un resultat. I si a això li sumem la majoria posterior de les eleccions del 21-D, crec que està més que legitimat prendre una decisió d’aquest tipus.

-Javier Melero, l’advocat de l’exconseller i regidor Joaquim Forn, en el seu al·legat final 

-Els advocats de les defenses dels presos han de tenir per objectiu màxim intentar alliberar els presos i no fer política. Em sembla bé tot el que diguin en tant que l’objectiu és treure’ls de la presó, però no marquen l’agenda política. Les defenses no passen per sobre del mandat democràtic d’un referèndum.

-En relació amb la política de pactes, Pedro Sánchez farà una ronda de contactes

-L’únic sentit que té la participació de l’independentisme a les Corts és el del bloqueig institucional. Després de l’1-O, amb presos i exiliats, no té sentit obrir una via de normalitat. La resposta a l’Estat, independentment que sigui Sánchez o qualsevol altre candidat, és el bloqueig institucional. Això, traduït en termes de vots és un no rotund.

-¿Què li sembla l’abstenció 

-És legítima, però crec que és un error. Històricament, quan es fa un intent de col·laboració amb el repressor, normalment porta a més repressió.

-¿S’ha de pactar amb els partits que van recolzar el 155?

-Crec que no, per principis. No estem en una situació normal. Amb les formacions que han recolzat el 155 el que és normal és no col·laborar-hi.

-¿El Consell per la República

-És un objectiu des del primer moment. Té una tasca d’internacionalització i una en tant que és l’àmbit de més transversalitat. Ens hem imposat poder establir, aproximar o ajudar a un full de ruta estratègic unitari. Crec que és possible, soc optimista. Hi estem treballant.

-En aquest Consell és al costat de Puigdemont i al Parlament és costat del partit de Junqueras. ¿Continuen sent dos pols irreconciliables?

-Tinc esperança que no sigui així, però les dinàmiques de partits són molt fortes. Hi ha una responsabilitat del president Puigdemont i d’Oriol Junqueras de deixar de banda la batalla per l’hegemonia i fer un parèntesi per intentar la unitat estratègica. L’enemic a l’altre costat és massa gran. Ells dos tenen una responsabilitat important.

-Ara es veu lluny, aquesta unitat...

-En aquests moments és complicat, però hi ha molta gent treballant en aquest sentit. Els partits els formen persones i hi ha persones de totes les formacions treballant en aquest sentit i irremeiablement haurem d’acabar aquí. Si no som capaços d’establir un full de ruta unitari serà el fracàs total de l’independentisme i Espanya haurà guanyat.

Notícies relacionades

El debat sobre l'estratègia agita ERC

Demòcrates dona "100 dies de rigor" a Torra per "complir el mandat" de l'1-O

-Precisament la tensió entre partits i moviment la vivim entre l’ANC i ERC. ¿Què li semblen les crítiques

-La democràcia es basa en l’equilibri entre contrapoders. Aniríem malament si els partits penséssim que tenim el monopoli de prendre decisions. L’ANC fa la feina que toca: exercir de contrapoder i pressionar els partits perquè prenguin la decisió en línia amb el mandat de l’1-O. És saludable. I ho hauríem d’entendre com un valor diferencial. És bo que als partits ens recordin l’objectiu real que tots defensem o hauríem de defensar.