Sánchez torna per a l'examen de setembre

Sol explicar Pedro Sánchez que els referents polítics de la seva joventut van ser Manuel Azaña i Willy Brandt. Del president de la II República va aprendre que la política és un “continu cosir i descosir”, perquè quan creus haver resolt un problema n’hi ha vint més sobre la taula. Del canceller alemany, coneix la seva màxima. “Una situació es converteix en desesperada quan comences a pensar que és desesperada”. En aquesta frontera que va del cosir i descosir a la desesperació, Sánchez torna de les seves breus vacances (una setmana a Doñana) per afrontar una nova ronda de negociacions que encara des de la màxima prudència. És l’última oportunitat, real o escenificada, d’arribar a un acord d’investidura abans del 23 de setembre per evitar una repetició electoral el 10 de novembre que ningú diu que vol, però que, davant del’atrinxerament  de posicions, cada dia resulta més probable.

És cert que Sánchez sembla haver pres nota d’una crítica transversal que els seus potencials aliats van esgrimir durant el debat de la investidura fallida, el 25 de juliol: el menyspreu, la displicència, l’altivesa amb què van sentir que el PSOE havia manejat les negociacions. El president en funcions ha decidit ara prescindir d’emissaris a qui va confiar part de les converses al juny (el ministre de Foment José Luis Ábalos i la portaveu parlamentària Adriana Lastra) i preveu asseure’s ell a lligar els vots que necessita partit a partit. Si no ho aconsegueix, podrà dir en campanya que ho va intentar a fons.

Aïllar Podem

La primera trobada després de les vacances serà amb el líder del PNB, Andoni Ortuzar, a Bilbao. No es veuran aquest dilluns, com algunes fonts apuntaven, tot i que el PSOE diu voler fixar-lo “aviat”, per alspròxims dies amb l’expectativa posada que el grup basc transiti de l’abstenció al recolzament. 

La ronda continuarà amb ERC i JxCat. Sánchez prova d’amarrar primer els vots de les formacions nacionalistes i deixa per al final Unides Podem per aïllar Pablo Iglesias. ¿Anirà el president en funcions a Barcelona com va visitarCompromís  a València? La idea de tornar a Catalunya sembla molt arriscada per a un escenari en què Sánchez està determinat a avançar amb totes les cauteles. 

Els republicans ja van avançar al juliol que no garanteixen una nova abstenció al setembre, però fonts d’ERC confirmen a aquest diari que han mantingut contacte fluid amb el Govern després de la investidura fallida. JxCat hi va votar en contra i no hi ha res que permeti deduir un canvi de posició. El context no ajuda. Tot i que les eleccions són evitables fins al 23 de setembre, el clima polític a Catalunya es tornarà a enrarir abans, amb la celebració de l’11 de setembre, a més de la resposta que hi pugui haver a la sentència del judici del procés.

El calendari juga en contra de Sánchez, però també d’Iglesias, que, si no hi ha acord, s’exposa a una repetició electoral amb tot en contra: el líder podemista assumeix que perdria diputats i, a més, ell no podria ser al capdavant, perquè la campanya li coincidiria amb la baixa de paternitat.

Des de l’Executiu insisteixen que Sánchez ha descartat ja el Govern de coalició sota l’argument de la “desconfiança recíproca”.desconfiança recíproca A partir d’allà, hi ha diverses aproximacions. Una part dels socialistes dona per fet que el president ja ha assumit que ha de tornar a les urnes i que aquesta última ronda només busca evidenciar que Iglesias n’és el culpable. Altres veus apel·len al pragmatisme: opinen que Sánchez pot tornar a oferir la vicepresidència i els tres ministeris (Vivenda, Igualtat i Sanitat) que Unides Podem va deixar escapar al juliol. ¿És forassenyat? Els menys, acaricien la idea que IU, en desacord amb Iglesias, faci implosionar Unides Podem. 

Desànim morat

Notícies relacionades

Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat

El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE

Fonts del cercle més pròxim a Iglesias relaten que el fiasco al juliol el va deixar desanimat: va admetre a persones de confiança que havia comès un error al pensar que Sánchez acceptaria la seva última contraoferta (aconseguir les polítiques actives d’ocupació), que es va equivocar tot i que ho va fer el millor que va saber.

Podem defensa que continua sent possible la coalició que van acariciar, un pont de plata per alfutur polític d’Irene Montero i la dura assumpció del declivi del lideratge del seu ‘alma mater’. Altres fonts morades, no obstant, auguren que si Sánchez s’enroca a governar en solitari, Iglesias preferirà anar a les urnes, tot i que perdi escons, i tancar-se en la malenconia de l’esquerra derrotada, replegat en la confortable nostàlgia del que va poder haver sigut.