Montserrat Venturós: «No passaria res per desenvolupar més accions de desobediència»

Després de mesos inhabilitada per no haver despenjat l’estelada de la façana consistorial, Montserrat Venturós (Berga, 1985) va ser reelegida el 26 de maig alcaldessa de Berga, municipi on la CUP (8 regidors, per 6 de JxCat, 2 d’ERC i 1 del PSC) manté una de les seves 19 alcaldies catalanes des que el 2011 va desterrar l’antiga CDC. Venturós, que torna disposada a "desenvolupar més accions de desobediència", reconeix que té el repte majúscul de sanejar una administració tan endeutada que va arribar a estar "arruïnada".

¿S’esperava la seva reelecció?

Personalment, no m’esperava aquest resultat electoral. Prevèiem un empat, com en les anteriors eleccions, però aquesta diferència de 1.000 vots amb la segona força va ser una sorpresa majúscula. 

¿Per què es va tornar a presentar?

La situació personal no m’acompanyava i em va costar gestionar el no-acatament [a la inhabilitació], però vaig parlar amb Jordi Cuixart i em va dir que, encara que em fes molta mandra, tocava fer-ho. Allà va renéixer la meva responsabilitat militant, però, si fos una decisió merament personal, segurament no seria aquí. Volem pegar la volta a la història de Berga: en dos mandats s’ha pogut apartar la dreta de l’ajuntament.

¿Com valora que en la seva investidura el regidor del PSC s’abstingués i digués que Berga "va parlar clar" el 26-M?

Vaig entendre que era una cosa dita des de la humilitat i la sinceritat. Fa poc, el regidor socialista em va preguntar: "¿Jo suposo una línia vermella com a regidor del PSC?". Li vaig contestar: "Vostè no és mai una línia vermella a partir d’unes sigles; ho serà quan vulgui privatitzar l’hospital o quan no vulgui remunicipalitzar l’aigua".

¿Manté que "mai pactaria amb partits del 155"?

De pactes programàtics en puc fer amb qui vulgui. Potser demà passat he de pactar alguna cosa amb el PSC, ERC o Convergència. Ara bé, en governs sempre he cregut que havíem d’anar sols. Això sí, crec que és molt positiu que no hi hagi majories absolutes. Sé que soc una mica especial i que potser no respongui al perfil de la CUP o el que sigui [riu].

Del 2007 al 2019 la CUP ha passat de 2 a 8 regidors a Berga. ¿Per què?

Vam fer molta feina a l’oposició i també hi va haver una certa col·locació dels grups que van governar molts anys. La CUP va ser una cosa fresca, nova, jove, i això ha animat la gent.

Ha dit que està disposada a tornar a fer "accions de desobediència implícita".

Quan va passar el de l’estelada, tothom tenia claríssim que em personaria al jutjat, però a casa vaig pensar: "¡No pots fer-ho, no pots fer-ho!", perquè anar allà és acatar directament. Si Berga decideix tenir una estelada a l’ajuntament, jo no tinc legitimació per treure-la. I per mi no passaria res per desenvolupar més accions de desobediència, que és una praxi política contra coses que coarten drets i llibertats.

¿Quins són els reptes de Berga per a aquest mandat?

El desenvolupament econòmic, la cessió de l’hospital comarcal a la Generalitat, la remunicipalització de l’aigua (que actualment estem fent una auditoria) i, sobretot, acabar de reduir el deute, que quan vam entrar era d’uns 20 milions i s’han reduït a 11.

El seu regidor d’Hisenda va arribar a dir que l’ajuntament estava "arruïnat".

Aquesta era la paraula. Hi havia dies de no poder pagar nòmines. Quan vam entrar, ens vam trobar 2,8 milions de factures impagades. I encara estem pagant 2,5 milions anuals als crèdits ICO, una estafa brutal amb interessos il·legítims. Això el 2023 s’haurà acabat i aquests 2,5 milions, que els que estaven abans es van estar gastant o no sé què feien, seran fons per destinar a la ciutat, però queda molt encara.

¿Com viu la percepció ciutadana sobre la independència?

Berga és molt explícita: és una ciutat clarament independentista, però també hi ha qui no ho veu clar o té dubtes. Completament lícit i lògic. De vegades, vaig a fer el vermut i també estic amb gent que malparla de l’independentisme. Tot i així, i aquest és un concepte una mica comunista, a nivell de classe, siguin independentistes o no, tots tenen molt clar que són classe obrera i que els estan trepitjant.

Vostè parla d’"obrir" La Patum. Un lector li recriminava haver-la polititzat en La Patum.una carta.

Que cada comparsa defineix el que vol fer i hem de respectar-ho. Algunes mai s’han definit políticament. D’altres, sí, i volen portar l’estelada, i evidentment l’ajuntament no ho prohibirà. Berga és un poble nítidament independentista. Una comparsa, la Guita Grossa, cada vegada que canta el 'Cant dels Segadors' es posa al mig de la plaça, però no hi ha cap problema, ¿oi? És l’himne del país; és l’himne de la comunitat autònoma, si ho vols dir així.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Per acabar, ¿quina és la seva experiència com a primera dona a l’alcaldia de Berga? He llegit que ha patit experiències masclistes.

Sí, sí, però molt. Te n’adones quan parles amb altres alcaldesses i dius: "És del PSOE i està vivint el mateix que jo". No és una qüestió ideològica, sinó de gènere. Des que pel carrer em diguin "mala puta", passant per actituds d’altres regidors, fins a un militar que em va enviar una carta en què em deia que m’haurien de violar i matar. Això no ho han dit a cap regidor home. Un dia, un mitjà va publicar una vinyeta d’un company que m’utilitzava com un titella. ¿Perdona? ¡Soc l’alcaldessa! No per l’'auctoritas', sinó perquè soc persona.