Torra rivalitza amb Torrent per la resposta a donar a la sentència de l'1-O

JxCat i ERC rebobinen les cintes fins als capítols del procés projectats la setmana del 30 de gener del 2018. Els postconvergents tornen a intentar que una eventual investidura de l’expresident Carles Puigdemont sigui el centre de la gran pantalla, després d’una primera entrega que va resultar infructuosa perquè el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple per falta de "garanties". A l’espera d’una sentència que auguren contundent, insinuen ara una reedició (tot i que saben que genera inquietud als republicans), escudant-se en el fet que Puigdemont mai ha oficiat la retirada de la seva candidatura (malgrat que va designar Quim Torra per recollir el seu llegat) i que ofereix la possibilitat de generar "un gran impacte dins de la confrontació democràtica" que busquen exercir amb la sentència de l’1-O. 

La idea es va llançar des de l’entorn de Torra com a resposta a les declaracions de Torrent en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies. El president de la Cambra catalana li havia recomanat un "govern de concentració" com a resposta a la sentència (una cosa que, per cert, havia defensat abans la diputada postconvergent al Congrés Laura Borràs); i, segons va publicar la mateixa agència, el president el va replicar instant-lo a preparar-se per investir Puigdemont. Tot això, mentre a Ginebra celebraven una cimera independentista junt amb la CUP i les entitats sobiranistes.

Donar exemple

Fonts de Presidència van rebaixar més tard l’exigència i van afirmar que el president només va mirar de remarcar que el Parlament ha de donar exemple amb una resposta institucional que estigui a l’altura de les circumstàncies.

No obstant, diputats de JxCat van celebrar la demanda de Torra i se la van fer seva, encara que fonts postconvergents afirmen que "no estava prevista", per la qual cosa no poden aclarir el seu recorregut. La formació es reunirà dimarts i dimecres a Brussel·les per delimitar quina és la seva proposta. 

Això sí, insisteixen, com va fer Torra en la seva primera conferència pública després del període vacacional, que la reacció a una sentència que no sigui absolutòria ha de combinar la desobediència civil i la institucional, i van avisar que això comporta l’assumpció de "responsabilitats" per part dels càrrecs polítics.  

Torrent, per la seva banda, va recordar a Torra que fa mesos que està fent reunions amb sindicats i entitats de la societat civil i va presentar un pla que persegueix la imatge d’unió i que emula una altra fita, el 3 d’octubre del 2017, quan es van conjurar "en representació del 80% de la societat catalana a favor del dret a l’autodeterminació".

Donant JxCat per conforme, només necessita el ‘sí’ de la CUP, que ja va aprovar al juliol que s’obriria a formar part d’un Executiu català amb la voluntat d’impulsar una oposició "més propositiva"; i el dels comuns, que van respondre que si no se sobrepassen les seves conegudes línies vermelles i es mouen en el consens del "final de la repressió", el "referèndum" i una "agenda republicana" (allunyada de posicions unilateralistes), estan "disposats a parlar-ne". Torrent va respondre amb satisfacció al gest que va traslladar el diputat d’En Comú Podem al Congrés Gerardo Pisarello.

Cimera a Ginebra 

Mentrestant, a més de 700 quilòmetres de distància, a Ginebra, Torra, Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, oficiaven una cimera independentista juntament amb altres càrrecs postconvergents i republicans, representants de la CUP i cares visibles de les entitats sobiranistes. 

Notícies relacionades

Reunió independentista a Suïssa amb Torra, Puigdemont i Rovira

Roger Torrent aposta per un Govern de concentració com a resposta a la sentència del procés

Es van conjurar per traçar un full de ruta que es pugui llegir com a "unitat d’acció" i que serveixi tant per a la Diada com per al dia en què es doni a conèixer la sentència del Tribunal Suprem als independentistes jutjats pel referèndum de l’1-O. Però la trobada va quedar entelada per l’encreuament d’encàrrecs de Torrent i Torra, i no van transcendir acords al tancament d’aquesta edició.

El debat de fons en el dibuix de la reacció a la sentència es troba a l’hora de mesurar si podria arribar a posar en perill les institucions catalanes. Dit d’una altra manera: si la maniobra que es dissenya és de tal magnitud que pot arribar a provocar una altra intervenció de l’autonomia a Catalunya, un 155, que desbanqui càrrecs polítics i faci perdre el timó del Govern, del Parlament i de l’Administració a JxCat i ERC.