La tardor que ve

El tauler català inaugura curs polític. Els partits entren un altre cop en una legislatura de recorregut incert, marcada per la sentència del Tribunal Suprem i per la delicada relació entre els socis del Govern. Alguns estrenen líder i d’altres activen els seus mecanismes interns per afrontar un eventual avançament electoral. 

JxCat-PDECat-Crida: Reordenar l’esmicolada postconvergència

L’espai postconvergent, amb els seus múltiples actors en joc, viurà aquesta tardor una reordenació esperada. El primer que mourà fitxa és l’hereu directe de CDC, el PDECat, que, com va assenyalar el seu president, David Bonvehí, dijous passat, ha ajornat certes decisions, atesa l’excepcionalitat del moment polític, que ja no es poden allargar més.

El PDECat inicia aquest dilluns un procés participatiu entre les seves bases perquè opinin sobre el futur del partit. És a dir, la direcció vol escometre el diàleg amb la resta d’actors, amb el suport dels seus 14.000 militants.

L’encaix del PDECat a Junts per Catalunya (JxCat), una coalició entre el partit hereu de CDC i figures independents i, sobretot, amb la Crida, és el principal maldecap de Bonvehí. Bàsicament perquè ni JxCat, ni la Crida, tots dos liderats per Carles Puigdemont, poden presumir de la primera característica de l’espai convergent d’anys enrere: la moderació.

Els que sí que abracen la moderacíó política dins el PDECat celebraran el seu propi conclave. Serà un dia després que finalitzi el procés participatiu, és a dir, el 21. I ironies de la vida, a Poblet. CDC va néixer a Montserrat. Al conclave estan convocades unes 200 persones, entre les quals, la senadora de JxCat Marta Pascal; l’exdiputat del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, i l’exconseller i exalcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder.

Amb tot, el principal actor de l’òrbita postconvergent continua sent Puigdemont. Els resultats electorals canten. Del fracàs a les generals i les municipals de Barcelona al triomf a les europees només hi ha un factor que ho explica: Puigdemont.

El PDECat acceptaria que el paraigua comú de la postconvergència fos una marca, JxCat, el registre de la qual manté. Però Puigdemont vol que ho sigui la Crida. Aquesta celebrarà el 17 de setembre una assemblea ideològica i, el novembre, té prevista la creació dels seus òrgans de govern. 

ERC: Formalitzar el nou lideratge extramurs

ERC emprèn en aquesta rentrée l’adaptació de la seva cúpula a la situació dels seus líders. Un és a la presó, el president, un altre a Ginebra, la secretària general, tots dos seguiran portant les regnes del partit. El dia 15 la militància votarà l’única llista presentada, encapçalada per Oriol Junquerasi Marta Rovira.

La reforma consistirà en la rèplica extramurs del tàndem dirigent. Així, Pere Aragonès, que ja exerceix de líder, canviarà nominalment de funció per passar a ser coordinador, amb les mateixes funcions que fins ara. Serà la referència del partit davant l’absència del líder. A ell s’afegirà Marta Vilalta, fins ara portaveu. 

Després de l’elecció de la nova direcció serà el moment, unes setmanes després, de debatre, en el congrés de la força, el full de ruta a seguir com a partit. No es preveuen grans canvis, perquè el lideratge de Junqueras és sòlid. Tot i que, com a novetat, es pot ressenyar l’articulació d’un moviment crític, encara minoritari, que reclama a la direcció que abandoni l’actual moderació i opti per plantejaments més contundents cap a l’Estat. 

Es reproduirà, així, el pols que certs sectors de les bases van plantejar en la conferència política del 2018 i que van forçar la cúpula a incloure, altre cop, a la ponència proposada l’adscripció a la unilateralitat. Això sí, com a últim recurs.

En funció de com es reparteixin les cartes dins el Govern, especialment si Aragonès no troba recolzaments per tirar endavant uns nous pressupostos, tornarà al tapet la possibilitat d’un avançament electoral. Si això s’arriba a donar, és a dir, si la postconvergència es veu forçada, en un context demoscòpic més que advers, s’obrirà el torn per a l’elecció del candidat a la Generalitat. En el procés de primàries sembla més que confirmat que s’hi presentarà Aragonès, escollit per Junqueras com a presidenciable. Caldrà veure què fan Roger Torrent i el corrent crític. 

PSC: Onejar la bandera del diàleg polític

El PSC torna de vacances gairebé sense haver desfet les maletes, per si toca tornar a la carretera ben aviat per a un nou reguitzell de campanyes electorals com el viscut la primavera passada. Com reconeixen des del partit, encaren un "curs ple d’incerteses". Des de les files socialistes es veu la repetició electoral a Espanya com la pitjor opció, no només pel missatge negatiu que podria enviar a la ciutadania, sinó també perquè obriria la porta a un govern de dretes que està als antípodes de les tesis que encapçala el PSC. 

Saben que l’escenari polític espanyol pot influir molt en el català, que assumeixen que segurament es tornarà a tensar amb la sentència del procés. Conscients que condemnes de presó poden encendre els ànims (especialment en un clima preelectoral), advoquen per preservar "al màxim els espais de diàleg polític". 

Miquel Iceta ha apostat després de les eleccions municipals per la transversalitat, en el seu afany de trencar els blocs estancs, com ja ho va ser l’acord amb JxCat a la Diputació de Barcelona. En aquesta línia el juliol es va oferir a recolzar els pressupostos catalans, una oferta que han tret de la taula després que Quim Torra cridés a la confrontació i Pere Aragonès anunciés que demandarien el Govern espanyol per impagament.

"No és una reacció emocional. Si el Govern intenta promoure l’escalada de la confrontació no podrà comptar amb nosaltres", assenyalen fonts del PSC. "Si la línia del Govern és reeditar la tardor del 2017 seria un error". 

A nivell intern, a finals d’any al PSC l’espera el seu congrés, en quèIceta no tindrà oposició interna. Els bons  resultats obtinguts a les últimes conteses electorals avalen les tesis del primer secretari d’apostar pel diàleg i l’acord, mantenint una tercera via entre el rupturisme independentista i les crides a un 155 permanent que encapçala Ciutadans. 

Ciutadans: Aguantar el parapet

Ciutadans estrena una nova líder en aquest inici del curs polític, però manté la seva trinxera "antiprocés". Els taronges se senten preparats per a un eventual avançament dels comicis autonòmics tot i que temen no poder reeditar la seva històrica victòria electoral i perdre pes en unes urnes que podrien afavorir el PSC.

El seu pla passa per erigir-se com els únics capaços de capitanejar el constitucionalisme per esgarrapar vots a un PPC que perd força i davant la incapacitat de Vox per entrar al Parlament. El seu discurs s’armarà contra l’independentisme i, de fet, ja han popularitzat una campanya que parafraseja l’al·legat final del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, al judici: "ho tornarem a frenar". Un leitmotiv amb què busquen contrarestar la mà estesa al diàleg dels socialistes, fent anar així la seva estratègia alhora amb la de Rivera des de Madrid. 

Catalunya En Comú - Podem: Fer de frontissa

Els comuns afronten el nou curs electoral amb tres reptes: intentar desencallar la formació del govern espanyol, amb un govern que doni estabilitat, aprovar uns pressupostos a Catalunya, després de dos anys de pròrroga, i intentar que la resposta a la sentència del procés sigui el més inclusiva possible, buscant "el denominador comú més gran, el del 80%". 

"No li donarem un xec en blanc a Quim Torra ni participarem en la precampanya de Pere Aragonès", adverteixen els comuns sobre els comptes catalans, confiant que el Govern "hagi après la lliçó de l’any passat".

Sobre la sentència insistiran que una reforma del codi penal dels delictes de rebel·lió i sedició podria ser la millor sortida en cas que hi hagi condemnes de presó. 

CUP: Redreçar el cop de timó

Els anticapitalistes van donar un cop de timó al juliol, disposats a exercir una oposició "més propositiva". Segons fonts de la CUP, ara tradueixen aquests debats participatius en el disseny d’una "campanya per a la majoria" que torni a posar l’"emergència social" en el centre del debat.

Quant a la sentència, preparen una "resposta concreta i pròpia" que inclogui sectors de la societat civil. Tot i que eviten comentar els pronòstics electorals, després de quedar fora de l’Ajuntament de Barcelona i perdre força en altresmunicipis, aproven un avançament electoraldavant la "inoperància" del Govern i dubten que puguin arribar a avalar els pressupostos que pugui presentar al diagnosticar una falta d’inversió en sanitat i educació.

A nivell intern, iniciaran una renovació del seu secretariat nacional, després de diverses dimissions. 

PPC: Recuperar el focus

Notícies relacionades

Sentència completa del judici del procés: text íntegre en PDF

Un xoc i moltes espines

La cúpula del PPC estudia des de fa mesos iniciatives per provar d’exhibir capacitat de liderat constitucionalista malgrat els seus resultats electorals nefastos a Catalunya. Donant per fet que el president Quim Torra no esgotarà la legislatura, van registrar la marca ‘Catalunya Suma’ per emular la coalició forjada amb Cs a Navarra, malgrat la negativa d’Albert Rivera  a diluir les seves sigles per aliar-se amb l’últim partit de la Cambra catalana.

Fonts populars afirmen que "el pitjor ja ha passat" i s’acullen a les enquestes que els auguren un reflotament que sorgeix de la repesca de vots de Cs i de la captació de l’elector de Vox. Mentrestant, redacten un llibre blanc que "incentivi" la defensa de la Constitució i que serveixi com a guia per bastir ponts entre els constitucionalistes.