El jutge imputa les expresidentes madrilenyes Aguirre i Cifuentes

Semblava que Esperanza Aguirresortiria indemne de la trama més extensa i antiga de corrupció del PP, la investigada al ‘cas Púnica’, malgrat que va ser la presidenta madrilenya de la formació durant anys. Al final no s’ha pogut escapolir de l’última andanada d’imputacions instada per Anticorrupció a l’agost i el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón l’ha imputat a la peça relativa al finançament il·legal del PP madrileny, perquè considera que “va ser qui va idear la recerca de recursos” per a les campanyes electorals en les quals va obtenir majoria absoluta, amb l’objectiu d’“enfortir i vigoritzar la seva figura política i consolidar-la com a presidenta” de la Comunitat de Madrid.

El magistrat també ha imputat la seva successora Cristina Cifuentes, per la presumpta adjudicació irregular de la cafeteria de l’Assemblea de Madrid al grup Cantoblanco de l’expresident de la patronal madrilenya Arturo Fernández. Cifuentes haurà de comparèixer a l’Audiència Nacional l’1 d’octubre, mentre que la seva antecessora ha sigut citada per al 18 del mateix mes, de manera que serà ella qui tancarà els interrogatoris previstos a la peça del finançament irregular del PP madrileny que conformen una trentena de nous imputats, comptant l’empresa Indra i quatre exconsellers madrilenys. El jutge també ha citat gairebé una vintena de testimonis.

Es tracta de la peça del cas en la qual “s’investiga la desviació de cabals públics per finançar campanyes electorals, així com l’entrega de comissions i dons promesos a una xarxa d’empreses de confiança, que no van ser satisfetes a costa dels seus marges comercials, sinó, indiciàriament, a càrrec dels contractes públics de diversos ens públics al voltant del qual hi ha factures que no es corresponen amb feines reals per reformats i treballs complementaris o confecciona sota nom suposats dictàmens superflus i de favor”.

El magistrat, que atorga el “control directe” de les “actuacions irregulars” investigades a Aguirre, situa l’inici a la campanya del 2003 i “el pla va implicar en la desviació dels diners públics els consellers que s’hi van avenir”. En una reunió a començaments del 2004 a la seu de la Presidència del Govern de Madrid es va presentar als consellers, a l’empresari Horacio Mercado, i al nou logo de la CAM dissenyat per ell mateix: “Madrid, la suma de tots”. En ella es va informar als consellers que les campanyes de publicitat havien de comptar amb l’empresa de Mercado Over Marketing.

Amb González, Granados i el gerent

A la trobada van assistir Aguirre, Ignacio González, Francisco Granados i Alberto López Viejo, així com la directora general de Medios, la també investigada Isabel Gallego, i l’exconseller de Sanitat, Manuel Lamela. Segons la interlocutòria, Aguirre es recolzava en González  y Granados, i també en qui va ser gerent del PP de Madrid, Beltrán Gutiérrez per fer complir les seves ordres.

“La investigació dona indicis racionals de l’existència d’altres plans il·lícits, posteriors en el temps a la reunió de l’any 2004, amb la intenció d’utilitzar els fons públics per abonar les despeses particulars del PPCM, dels seus dirigents i una altra part de les despeses electorals de les campanyes electorals autonòmiques dels anys 2007 i 2011 i a les eleccions generals de l’any 2008”, assenyala la resolució. 

Segons el magistrat, “des de la seva condició de candidata, presidenta del govern regional i del PPCM”, Aguirre seria qui va idear la recerca de recursos que financessin les campanyes que ella mateixa seleccionava, i la supervisora última de les sinergies entre els seus consellers de confiança, que va impulsar amb aquesta finalitat. Les campanyes anaven dirigides fonamentalment a enfortir i vigoritzar la seva figura política i consolidar-la com a presidenta de la Comunitat de Madrid. 

Fundescam

El jutge cita entre els “artefactes” utilitzats per a la desviació de fons a favor del partit la Fundació per al Desenvolupament Econòmic i Social de la Comunitat de Madrid (Fundescam), presidida per Aguirre entre 2004 i 2010, les empreses públiques Agència d’Informàtica i Comunicació (ICM) i Canal d’Elisabet II, a través de l’adjudicació de contractes amb la prestació simulada o sobrevalorada i la Direcció General de mitjans, adscrita a la vicepresidència de la CAM.

La resolució explica que Gutiérrez, com a “gerent del partit i encarregat de la comptabilitat de les campanyes electorals, autonòmiques del 2007 i 2011 i generals del 2008, va convenir amb els proveïdors electorals del PPCM que les factures pels seus serveis electorals o per la contractació de mitjans de ràdio per a les campanyes, no s’emetessin al PPCM sinó a Fundescam, encobrint el veritable treball de naturalesa electoral sota conceptes concordants amb la fi de la subvenció”.

Gutiérrez també s’ocupava de la caixa b del PPCM, des que la que “va venir fent pagaments en efectiu que costejaven actes privats d’aquesta força política i altres despeses que encara no s’han pogut determinar”. Aguirre també figurava com autoritzada. Des d’allà es va pagar “una part del cost de les campanyes a les eleccions autonòmiques dels anys 2007 i 2011 i les eleccions generals de l’any 2008 que va encarregar als seus proveïdors de confiança amb la finalitat d’aconseguir una gran posada en escena i més divulgació”. Les esmentades campanyes electorals sobrepassaven, per la “fastuositat”, el límit de despesa legal prevista en la Llei orgànica de règim electoral.

La interlocutòria destaca “la forma en què es van sanejar els comptes del Partit Popular madrileny després de les eleccions del 2011, detallant que, com va passar amb les eleccions del 2007, el PP va sobrepassar la despesa electoral, recorrent novament als mateixos mecanismes il·lícits que ja havien utilitzat per a les campanyes electorals anteriors per abonar, eludint la fiscalització preceptiva de la Cambra de Comptes de Madrid, diferents empreses proveïdores el deute generat per la seva intervenció en la campanya electoral, servint-se de l’ens públic ICM per fer arribar a través d’una de les empreses adjudicatària dels seus contractes –Indra– els diners destinats a atendre el pagament dels deutes dels seus proveïdors electorals, canalitzant-se aquests pagaments a través de diferents empreses instrumentals”. La interlocutòria també assenyala “l’afany d’enriquiment” de Granados, que va fer que no arribés a les arques del partit tot el que van aportar els empresaris.

Entre setembre i octubre

En una providència el jutge cita Lamela per al 14 d’octubre, juntament amb qui era de Sanitat, Juan José Güemes, tot i que els interrogatoris començaran el 9 de setembre, amb 17 testimonis. Els nous imputats començaran a declarar el pròxim dia 16 en un torn que pràcticament serà inaugurat per Alfonso Granados, germà del capitost de la trama, citat per un dia després junt amb vuit persones més. 

El nou impuls a la investigació s’ha produït per Anticorrupció en un escrit de 75 pàgines, en el qual proposa reorganitzar en 11 les 16 peces que conformen el cas, la investigació del qual es va iniciar el 2014. D’aquesta forma afirma que s’agilitarà la investigació i enjudiciament d’“una trama que ha anat teixint en el temps una espessa xarxa d’influències presumptament utilitzada per obtenir beneficis il·lícits” tant per als imputats com per al Partit Popular madrileny. González, que ja va declarar en relació amb el finançament il·legal del PP a Lezo, ho haurà de fer ara a Púnica, per al que ha sigut citat el 17 d’octubre. 

Culpar Aguirre

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En la investigació relativa a aquest aspecte de la trama va resultar clau l’agenda intervinguda a Granados, en la qual es detallava el que se sospita que era el repartiment de les comissions presumptament il·lícites rebudes, de les quals 1,6 milions hauria arribat al PP a través de qui era el seu gerent, Beltrán Gutiérrez. En les seves últimes compareixences davant el jutge García-Castellón, Granados va assegurar que al PP madrileny no es realitzava una despesa, encara que fos petita, sense que ho sabés l’expresidenta Esperanza AguirreEsperanza Aguirre, que va responsabilitzar al costat del seu successor a la Comunitat de Madrid, Ignacio González, del finançament il·legal del partit.

L’imputat va arribar a dir que tots dos autoritzaven “despeses sense control” durant les campanyes que després carregaven la Comunitat de Madrid. Però ha tingut molta cura en separar aquestes pràctiques del PP madrileny del partit a nivell nacional, cosa que ha justificat en la mala relació que hi ha des de fa anys entre Aguirre i Mariano Rajoy. No obstant, les campanyes electorals en les quals s’investiga si es van finançar il·lícitament són les del 20017 i 2011, així com les generals del 2008.