Ramon Espadaler: «Sánchez i l'independentisme han de tenir coratge»

¿Què li recomanaria a Eva Parera, excompanya a Unió i a Units, i que ara és un dels caps visibles de la Lliga Democràtica?

Que segueixi el camí que s’ha traçat i que creu. Nosaltres tenim un projecte que està consolidat com Units per Avançar, present al Parlament i en una quarantena d’ajuntaments.

¿Hi ha espai electoral per a tantes candidatures de catalanisme no independentista?

Hi ha una recomposició a tots els espais: a l’esquerra espanyola, a la dreta espanyola, a l’independentisme amb les visions contraposades de diàleg i confrontació... Per tant és normal que en el catalanisme no rupturista hi hagi també aquests intents de reconstrucció. Aquí Units té realitats i propostes que podem aportar. El que no farem és liquidar un projecte polític que ha agafat aquest cos, però estem oberts a dialogar amb tothom.

¿Li agradaria que Parera, Manuel Valls, Antoni Fernández Teixidó i companyia acabessin, com vostè, al PSC?

Les portes d’Units estan oberts a tot el món d’aquest espai. Vam fer una aliança amb el PSC en un moment en què no era fàcil per a ningú, tampoc per a nosaltres, ja que hi va haver molta gent que va ser molt hostil. Crèiem que tenia sentit en un escenari d’extrema polarització. Si l’escenari en les pròximes eleccions al Parlament torna a ser el mateix té molt sentit reiterar aquest acord. En altres eleccions sota el signe del procés, que vol dir amb mi o contra mi, nosaltres no som partidaris d’augmentar l’oferta a l’espai del catalanisme centrat sinó d’agregar-la. Tot i que no siguem exactament iguals, com nosaltres no ho som amb el PSC, som iguals en el fet que no ens instal·lem en l’immobilisme i la ruptura. Que hi ha un terreny intermedi a cultivar i ampliar. El país no es pot perdre cap d’aquests vots que són en un espai central reformista i no rupturista.

L’última candidatura del catalanisme moderat que es va presentar en solitari va ser Unió, amb vostè de cap de llista el 2015, i es va quedar fora del Parlament.

És per aquesta raó que faig aquesta oferta. Potser millor que ningú puc parlar del mal que fa llançar 105.000 vots a la paperera. Aquests vots que no es van consolidar, sumats a forces catalanistes centrades (en aquest cas només hi ha el PSC amb aquesta capacitat), poden ser molt més eficients a l’hora d’ampliar aquest espai central. ¿Això vol dir que hem de perpetuar en la nostra aliança amb el PSC indefinidament? No, no, l’aliança que hem fet, a diferència de CiU, no té voluntat de permanència en el temps. Té sentit en aquest context. I si el context es reitera, té sentit reiterar l’aliança.

¿Quin pes té Units en les decisions estratègiques del grup parlamentari que tenen amb el PSC?

Aporto el punt de vista d’Units, que pesa i es té en compte, tot i que tinc en compte que som una part petita d’aquesta aliança però que és respectada. I quan no hi ha hagut solucions de síntesi hem fet vots diferenciats. És molt més important el que hem sumat, apostant pel diàleg i també fugint de les trinxeres que el que ens pugui diferenciar.

¿Dos anys després de l’aliança amb els socialistes, quin balanç fa?

Positiu, ens hem reconegut com formacions diferents, hem fet amb naturalitat vots diferents en temes d’educació o sanitat, i ho hem fet des del respecte més escrupolós. Però hem sumat molt més en la construcció propositiva pensant en un catalanisme que sí que vol canviar les regles del joc entre Catalunya i Espanya però no opta per la ruptura. Davant, hem vist un independentisme desbocat liderat pel president Quim Torra, el que demana als CDR que estrenyin més, i que alimenta Ciutadans. El temps de Cs ha passat. Han dilapidat un milió de vots perquè s’han instal·lat en la protesta i no hi hagut propostes. La proposta d’un 155 perpetu no és una solució.

¿Quina solució veu a la qüestió catalana?

El primer que reclama part de l’independentisme és respecte a Catalunya. ¿Com es fa? Des del reconeixement d’una realitat nacional i assumint les conseqüències en àmbits culturals i lingüístics, per exemple. Tothom ha de fer deures: l’independentisme no pot ajornar més el debat entre confrontació o diàleg. El denominat constitucionalisme ha de fer una proposta raonable, respectuosa, atractiva. Hi ha uns partits que el tenen descartat en origen, com el PP i Cs; i altres, com el PSC o nosaltres, que creiem que cal canviar coses de fons. Perquè així no podem seguir.

Torra proposa investir de nou Carles Puigdemont; el president del Parlament planteja un Govern de concentració, i ERC aposta per eleccions. ¿Quina sortida li sembla millor?

I els tres són de la mateixa majoria, la qual cosa demostra el grau de desorientació del Govern. La investidura de Puigdemont i la incorporació de la CUP a l’Executiu només aprofundirien en la via de l’enfrontament que propugna Torra irresponsablement. Per això, el més pulcre, democràticament parlant, és acudir a les urnes.

¿Creu que Pedro Sánchez plantejarà aquesta oferta atractiva?

És el que li demanaria al nou Govern d’Espanya. Sánchez ha de tenir coratge per reconèixer que la situació de Catalunya no es resol només vencent sinó també convencent. Tindrà gent que no l’entendrà i l’independentisme ha de tenir coratge també i apostar pel camí del diàleg perquè les altres sortides són impensables. El context actual, amb Vox que marca la pauta de la dreta més recalcitrant, és complicat. I si hi ha un escenari que no és gens propici és l’electoral. No s’ha d’esperar res abans de les eleccions catalanes i espanyoles.

¿Creu que s’evitarà la repetició electoral?

Estem esperant la sentència, el 'brexit', en plena guerra comercial EUA-Xina, amb Alemanya a la vora la de recessió... Que tothom reflexioni si un país amb reptes tan importants necessita un govern estable o un funcions. Els partits amb sentit d’Estat han d’explorar les fórmules per evitar les eleccions.

¿Què pensa quan veu antics companys de coalició com Josep Rull o Jordi Turull a la presó?

Personalment em fa mal. No he entès la presó preventiva i des d’Units ho hem dit des del minut zero.

¿Si hi ha sentència condemnatòria, aniria a alguna manifestació de rebuig?

No ho sé. La vida m’ha ensenyat que cal saber esperar que passin les coses perquè de vegades no són com les havies imaginat. Nosaltres serem tremendament prudents.

Miquel Iceta va ser el primer a parlar d’eventuals indults. ¿N’és partidari?

Aquest debat, que va ser central en la recta final de les eleccions del 2017, era extemporani i ho continua sent ara. Quan hi hagi sentència, si és condemnatòria, és quan haurem de veure quin camí hi ha i quines opcions hi ha des d’una perspectiva personal, política i de país.

¿Una reforma del Codi Penal, com plantegen els comuns també, podria ser una bona sortida?

En la nostra proposta de pacte d’Estat hi havia cinc punts i un era aquest. Creiem que és la millor manera de respectar la separació de poders. Els tipus penals de rebel·lió i sedició no s’adeqüen a aquesta realitat. I si aquesta reforma fos beneficiosa per a la gent processada es podria aplicar en el seu benefici.

Com a exconseller d’Interior, ¿creu que hi ha crisi de seguretat a Barcelona?

No em quedaria en un debat nominal: crisi, problemes... És evident que hi ha un problema de seguretat. És una realitat percebuda per la ciutadania i avalada per les estadístiques que denoten que s’han incrementat els fets delinqüencials a Barcelona. A partir d’aquí es poden fer dues coses en política: mirar cap a un altre costat o dir que hi ha un problema i resoldre’l. Estem orgullosos d’haver aportat en el moment oportú la persona adequada a la candidatura de Jaume Collboni. Coneix la seguretat, l’ajuntament, els cossos policials i té el coratge d’agafar el bou per les banyes. Crec que Albert Batlle ha fet una aposta important i valenta al reconèixer que hi havia un problema, en sintonia amb la qual cosa veu el conjunt de la ciutadania. A partir d’aquí s’han de posar totes les peces: coordinació policial, increment de plantilles, disseny de plans de seguretat i altres mesures que van més enllà, com la reforma de codi penal. Batlle és al bon camí de resoldre el problema d’inseguretat a Barcelona, que no es revertirà de la nit al dia. L’important és reconèixer que hi ha un problema, alinear i fer confiança als cossos policials, factor que no és menor.

¿S’havia generat desconfiança abans des de l’ajuntament cap a la Guàrdia Urbana?

Jo intueixo que en algun moment la Guàrdia Urbana pot no haver-se sentit prou emparada pel poder polític. I ara sap que té un tinent d’alcalde que empara les seves actuacions democràtiques. La ciutat tenia un problema evident de seguretat que cadascú adjectivarà com vulgui.

Ada Colau parla de "deixadesa intencionada" de la Generalitat.

El Govern i l’alcaldessa haurien d’actuar amb més lleialtat institucional. El problema és fruit de la deixadesa dels polítics, no dels cossos policials.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿És un error de l’esquerra deixar que la dreta monopolitzi el discurs sobre seguretat?

Moltes vegades la dreta s’ha apropiat de les qüestions de seguretat. Jo soc més centrat que esquerranós. No hi ha res més progressista que garantir la seguretat. Perquè a qui afecta és als més febles. Ni els temes de seguretat poden treure tots els reptes socials, que n’hi ha, ni viceversa.