Esperanza Aguirre substitueix Granados com a capitost de la 'trama Púnica'

Cinc anys després d’iniciada la investigació i tot just a un any que s’hagi de donar per conclosa, la ‘trama Púnica’ va atropellar Esperanza Aguirre de tal manera que va passar a convertir-se en la capitost d’una xarxa corrupta que fins ara semblava capitanejar Francisco Granados, exconseller madrileny i exsecretari general del PP madrileny.

El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha recol·locat el cim de la piràmide de responsabilitats d’aquest cas, que va començar a investigar-se el 2014 a l’atribuir en les dues resolucions a l’expresidenta madrilenya el coneixement i control de la caixa B del Partit Popular de Madrid i imputar-laen el procediment per tot el mostrari de delictes de corrupció: suborn, malversació de cabals públics, falsificació de documents, frau, tràfic d’influències, prevaricació i falsedat electoral.

Segons l’opinió del magistrat, és “difícil d’imaginar” i de “tot punt impossible” que ignorés que “les despeses de les campanyes autonòmiques del 2007 i el 2011 i generals del 2008, per les seves dimensions escèniques i de mitjans”, no excedissin “els costos legalment autoritzables, una cosa que era fàcilment perceptible”.

Segur que coneixia “la comptabilitat en B que portava qui era la seva mà dreta i gerent del PPCM, l’investigat Beltrán Gutiérrez, intervinguda en les actuacions, la qual cosa, ‘a sensu contrario’, la feia presumiblement també coneixedora de les omissions de la comptabilitat electoral presentada davant de la Cambra de Comptes i el Tribunal de Comptes”.

Com es finançava el PPCM

“Els diversos artificis que va utilitzar el PPCM des de les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid de l’any 2007 per sufragar, al marge dels comptes electorals, les despeses dels proveïdors de les campanyes, no és versemblant que passessin sense el seu coneixement i consentiment”, al ser presidenta del PP madrileny entre el 2003 i el 2013, a més de presidenta regional des de la repetició de les eleccions a la qual va obligar el ‘tamayazo’.

Per això va comptar amb Beltrán, però també amb el que després també va ser president madrileny, Ignacio González, principal imputat en el ‘cas Lezo’, i el fins ara considerat capitost de la ‘trama Púnica’, Francisco Granados, després que l’escàndol esclatés al conèixer-se la fortuna que guardava a Suïssa, a través dels negocis que mantenia amb qui era el seu amic, el constructor David Marjaliza, mitjançant el cobrament de comissions en la construcció, per exemple, d’escoles concertades.

Segons el jutge, el protagonisme que van adquirir els investigats González  i Granados “en l’estructura descrita va ser encoratjat encara més per Aguirre quan va separar, el desembre del 2004, la titularitat de la Conselleria de Presidència respecte de la vicepresidència primera i representació del Govern”, per a la qual cosa va nomenar Granados conseller de Presidència i González, vicepresident primer i portaveu del Govern. Així repartia “les empreses públiques de la CAM per deixar en mans dels que les manejaven més pressupost i eficàcia en la recaptació”.

D’aquesta forma, Granados, també secretari general del PPCM, tenia a la seva disposició el sòl de la comunitat autònoma, a través d’Arpegio, de la qual va mantenir el control, malgrat la “itinerància extravagant d’anada i tornada” que va patir l’entitat. Segons la interlocutòria, a través d’aquesta empresa, l’exconseller de Presidència va rebre “un xec en blanc” en les adjudicacions de l’obra pública madrilenya i de publicitat. 

1%

El jutge li atribueix a Aguirre el control sobre "la desviació continuada de fons públics utilitzant els contractes de les conselleries de Transports i de Presidència, a través de les partides de publicitat licitades d’algunes d’aquestes (2005-2010), per mitjà de les subvencions públiques concedides a Fundescam (2007-2011) i en els últims temps, sent encara presidenta de la Comunitat, a través de les contractacions de les empreses públiques ICM i Canal de Isabel II (2011-2014)".

Durant el seu mandat, va autoritzar Beltrán a desenvolupar "una continuada dinàmica de falsedat electoral en la presentació de les comptabilitats davant de la Cambra de Comptes de Madrid per les campanyes autonòmiques 2007 i 2011 i davant del Tribunal de Comptes per la campanya a les eleccions generals del 2008". Entre els fets que s’investiguen en la ‘trama Púnica’ també hi ha els treballs de reputació a internet que va fer per a ella l’investigat Alejandro de Pedro durant el 2011 i el 2012. 

Segons descriu el magistrat, el pla ideat per Aguirre en connivència amb González i Granados i l’empresari Horacio Mercado "contemplaria incloure als plecs dels contractes que es licitarien des d’algunes conselleries madrilenyes una clàusula que obligava l’empresa contractista corresponent a abonar fins a un 1% del pressupost total del contracte per a la contractació de publicitat de l’obra pública adjudicada, com a manera de desviar fons".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El jutge, que xifra en 5 milions la quantitat desviada per aquesta via a través dels contractes de vuit conselleries entre el 2006 i el 2008, ha demanat nombrosa documentació a la Comunitat de Madrid sobre hospitals i carreteres construïdes durant el període investigat, així com sobre les obres de la seu central del PP, al madrileny carrer de Génova.

La clàusula de l’1%, que defugia la tramitació de l’expedient de contractació de la suposada publicitat i el control d’Intervenció de la Comunitat de Madrid sobre aquestes despeses, va ser aprovada per la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics, de la qual formaven part Aguirre, González i Granados, així com el seu principal impulsor, el llavors conseller de Sanitat, Manuel Lamela.