El jutge absol el PP per la destrucció dels ordinadors de Bárcenas

Dos mesos ha tardat el jutge penal número 31 de Madrid, Eduardo Muñoz de Baena, a dictar sentència. Finalment ha absolt el PP del delicte de danys informàtics pel qual les acusacions demanaven que se li imposés una multa de 10,8 milions d’euros per la destrucció dels discos durs dels ordinadors que l’extresorer del PP Luis Bárcenas guardava a la seu central del partit, al madrileny carrer de Génova. Aquest ha sigut el primer judici en el qual un partit polític s’ha assegut al banc com a persona jurídica acusada.

El magistrat també ha absolt la gerent del partit, Carmen Navarro, i els dos exempleats acusats, el que era responsable jurídic, Alberto Durán, i l’informàtic, José Manuel Moreno, perquè entén que no hi havia prou proves per condemnar-los i que havia d’aplicar-los el principi ‘in dubio pro reo’ (en cas de dubte a favor del reu). La sentència, de 74 pàgines, afirma que durant la vista oral no s’ha acreditat que els acusats, en el moment de l’esborrament i destrucció dels discos durs, sabessin que el Jutjat Central d’Instrucció número 5 estava investigant el presumpte finançament il·legal del PP reflectit en la comptabilitat manuscrita que seguia Bárcenas. Afegeix que tampoc tenien intenció d’aquesta obstrucció d’una causa penal.

Durant el judici, celebrat en la segona quinzena de juny, cap part va modificar el seu criteri i la fiscalia va defensar que els fets jutjats ni tan sols eren delicte, perquè tot i que els dispositius guardessin "la comptabilitat b del PP", com assegurava l’acció popular, "aquesta comptabilitat b no li seria aliena" al partit, la qual cosa impediria castigar-lo penalment per la seva destrucció, en un criteri si no idèntic, sí molt semblant al de les defenses. El ministeri públic ja s’havia alineat amb la defensa a l’inici del judici quan va intentar evitar-ho amb la doctrina Botín. El magistrat va optar per celebrar el judici i així "permetre que l’Audiència Provincial, en la hipòtesi que no comparteixi l’estimació de l’òrgan jutjador de la qüestió prèvia per al delicte de danys informàtics", pugui revisar-ho sense necessitat de dictar una nova sentència. El seu criteri és que s’hauria d’haver d’evitar el judici del PP.  

En contra d’aquest criteri, les acusacions populars, amb Esquerra Unida al capdavant, van sol·licitar fortes penes. El partit que coordina Alberto Garzón va ser qui va demanar la pena més gran per al Partit Popular: multa amb 10,8 milions d’euros per destruir els discos durs per "provar de tapar les seves vergonyes amb implicacions penals". A més, va sol·licitar quatre anys i mig de presó per a tres exempleats del partit per danys informàtics en concurs amb encobriment per a Navarro, Durán i Moreno.

Cap intervenció

En el cas de Navarro, la sentència afirma que no consta que hagués tingut cap mena d’intervenció activa en l’autorització, adopció o execució de la decisió d’aplicar el procediment d’esborrament segur dels discos durs dels dos ordinadors portàtils. I quant a Moreno i Durán, afegeix que no s’ha provat que la seva intenció fos causar un menyscapte econòmic a Luis Bárcenas.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

L’absolució del PP es produeix perquè, segons el jutge, ha quedat provat que un dels ordinadors pertanyia a la formació política i l’altre es desconeix si era seu o de Bárcenas. Assenyala que no s’ha acreditat que als discos durs hi hagués alguna dada o arxiu en el moment en què Moreno va procedir al seu esborrament segur i destrucció. Tampoc que contingués algun element que no fos també al ‘pen drive’ que Bárcenas sí que va poder entregar a l’Audiència Nacional o no estigués als servidors de correu corporatiu del PP.

Els empleats del PP estaven acusats, a més del delicte de danys informàtics, del d’encobriment, i el jutge aplica el principi 'in dubio pro reu'. El jutge considera que hi havia dues alternatives totalment contraposades, però totes dues "perfectament compatibles amb la lògica i potencialment susceptibles de generar convicció": que en el seu ànim estigués dificultar l’acreditació d’un delicte vinculat a la suposada comptabilitat paral·lela del PP, en la mesura que la condemna per aquest delicte podria haver tingut conseqüències negatives per a la formació política, econòmicament, socialment i políticament, o que no. Les defenses afirmaven que la voluntat dels acusats al dur a terme l’esborrament segur no va ser cap altra que la d’observar les bones pràctiques aconsellades per al compliment de la legalitat vigent en matèria de protecció de dades.