Tardor de corrupció encesa

El flagell de la justícia tenalla el PP de Casado

El nou curs judicial ha començat repartint joc amb els nombrosos procediments en què està immers el PP. I el balanç, si això fos una trobada de futbol, hauria sigut d’empat a 1. El primer dia hàbil de setembre va acabar amb el mite de la immunitat de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, després de ser considerada pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón,la ideòloga del finançament irregular del partit on tenia poder. I dos dies després el partit va ser absolt del delicte de danys informàtics pel qual es va asseure a la banqueta per destruir els ordinadors que el seu extresorer Luis Bárcenas guardava a la seu central del partit, al carrer de Gènova de Madrid. 

Malgrat que es tracta d’un bon exemple que les imputacions no sempre acaben en condemna, perquè si no, ens podríem estalviar el judici, la sentència absolutòria no declara l’honradesa del PP que aquest va intentar vendre a través dels seus portaveus. Només es limita a dir que no hi ha prou proves per tenir la certesa que en els aparells destruïts hi hagués la seva comptabilitat b i que al fer-la desaparèixer es volgués torpedinar la investigació de la caixa b que llavors s’iniciava.

GÜRTEL I LA CAIXA B

L’absolució no significa que es negui el finançament en b que se li atribueix en diferents procediments: el ‘cas Púnica’, Lezo i diverses peces de la Gürtel. Aquesta comptabilitat en negre serà jutjada el pròxim any a l’Audiència Nacional, i la Secció Segona del Penal revisarà si les obres de la seu (a Gènova) del partit es van pagar en negre, segons acreditaven les notes manuscrites que havia fet Bárcenas durant anys. I no serà l’últim judici de la Gürtel del 2020, perquè al març se celebrarà el de la visita del Papa a València.

La part del finançament il·legal del partit a través de donacions d’empresaris presumptament beneficiats d’adjudicacions d’obra pública dels ministeris de Foment i Medi Ambient es continua investigant al Jutjat Central d’Instrucció número 5. El jutge José de la Mata va reobrir la investigació a partir de les paraules del capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa, en el judici de la primera època, la sentència del qual va significar el final del govern de Mariano Rajoy. 

‘PÚNICA I LEZO’

Però per a desgràcia del PP les causes penals obertes en relació amb la seva caixa b no s’esgoten allà. Els jutges de l’Audiència Nacional es van repartir els indicis en funció de l’àmbit: el nacional se’l va quedar De la Mata i el madrileny, García-Castellón, amb el ‘cas Púnica’ i Lezo. 

En aquestes dues causes és fàcil perdre’s, perquè afecten àmbits molt diversos que giren entorn dels seus dos actors principals: l’exconseller i exsecretari del PP de Madrid Francisco Granados, de Púnica, i l’expresident madrileny Ignacio González, a Lezo.

Com a mostra, la ‘Púnica’, dividida en 11 peces per diferents actes de corrupció. Entre aquestes figuren el cobrament de comissions per l’adjudicació de terrenys i llicències per construir escoles concertades a Madrid, les rebudes de Cofely pels certificats d’eficiència energètica que havien de fer els ajuntaments o els treballs reputacionals encarregats a l’aconseguidor Alejandro de Pedro, que van arribar a estendre’s fins a Múrcia i la Diputació de Lleó.

Tot i així, el que es descriu en aquestes peces, malgrat la seva gravetat, queda eclipsat per la número 9, amb 72 imputats, entre els quals hi ha les expresidentes Aguirre i Cristina Cifuentes. En aquesta es descriuen els «diversos artificis» que, segons el jutge, «va idear» la primera per finançar el PPCM. I ho va fer tot just arribar al Govern madrileny després del ‘tamayazo’, amb el qual va arrabassar en l’últim moment al socialista Rafael Simancas per la traïció de dos dels seus diputats.

La versió de la mateixa Aguirre no s’escoltarà a l’Audiència Nacional fins al pròxim 18 d’octubre, dia en què es tancarà la desfilada de nous imputats en aquesta causa que començarà a mitjans de setembre.

‘CAS BANKIA’

Per si no n’hi hagués prou, a més, se celebra el judici contra la sortida a borsa de Bankia, en què el seu principal acusat és Rodrigo Rato, vicepresident amb José María Aznar, ja condemnat per les targetes ‘black’ i pendent del procediment obert per frau fiscal i blanqueig pel seu patrimoni.

Chaves i Griñán, una sentència que esquitxarà el PSOE

El PSOE també podria tremolar aquesta tardor, qui sap si en campanya electoral, per una altra sentència judicial de gran calat polític que s’espera set anys d’instrucció després: la del primer judici de la macrocausa delsERO d’Andalusia.

A l’espera de desenllaç estan els expresidents autonòmics socialistes Manuel Chaves i José Antonio Griñán, sis dels seus exconsellers en la Junta andalusa i uns altres 14 exresponsables polítics acusats dels expedients de regulació d’ocupació fraudulents, que van fer que part dels diners públics (741 milions d’euros, segons la Fiscalia Anticorrupció) acabessin, en mans d’«entitats i persones que no complien els criteris».

Chaves s’enfronta a 10 anys d’inhabilitació per prevaricació. Per a Griñán es demanen sis anys de presó i 30 d’inhabilitació per prevaricació i malversació. Els dos expresidents van deixar de ser militants del PSOE quan van ser processats, però les dretes, que ara dirigeixen la Junta d’Andalusia, ja han avançat que exigiran responsabilitats a la direcció del partit si Chaves i Griñán són condemnats.

A la campanya de les últimes eleccions generals, a l’abril, el PP i Ciutadans van reclamar sense èxit al candidat socialista, Pedro Sánchez, que es comprometés a dimitir en cas que hi hagués condemnes, recordant que el líder del PSOE va utilitzar la condemna al PP en el ‘cas Gürtel’ per impulsar la moció de censura que el va conduir a la Moncloa i va destronarMariano Rajoyel 2018.

Altres tentacles del ‘cas ERO’ i altres macrocauses seguiran el seu curs als jutjats de Sevilla, tot i que amb algun contratemps. La jutge d’instrucció María Núñez Bolaños ha tornat a donar-se de baixa per motius personals, igual com va fer el juny, en aquest cas als dos dies de tornar de les seves vacances.

Villarejo i la fetor d’unes clavegueres inabastables

El Rei emèrit, polítics, advocats, rics hereus, bancs... D’una o una altra forma tots ells han aparegut en el procediment obert contra l’excomissari José Manuel Villarejo, principal motiu pel qual és impossible parlar dels procediments oberts per corrupció sense dedicar un apartat propi a l’operació Tàndem, en què el novembre del 2017 va ser detingut l’expolicia.

El nombre de peces que formen la causa ja supera la dotzena, però augmentarà a mesura que s’analitzen i desencriptin les desenes de terabytes d’àudios intervinguts al domicili i despatx de Villarejo o del seu soci, l’advocat Rafael Redondo.

Com en el moment del seu arrest gairebé només se li imputava un presumpte tràfic d’influències per beneficiar ciutadans guineans, pocs van entreveure llavors la importància que el cas podia tenir en l’esclariment de les clavegueres policials, de les quals ha emergit l’anomenada operació Kitchen en què es va vigilar a l’extresorer del PP Luis Bárcenas.

Al novembre Villarejo farà dos anys a la presó i el jutge haurà de decidir si el manté fins al màxim legal de quatre. Aleshores representants d’Anticorrupció ja hauran pres declaració a Londres a Corinna Zu Sayn Wittgenstein, en relació amb les suposades comissions pagades per la construcció de l’AVE a la Meca en les quals va implicarJuan Carlos. Està previst que la diligència es realitzi a mitjans de mes, en què entre altres diligències també s’interrogarà el representant legal del BBVA, entitat a la qual s’ha imputat pels múltiples encàrrecs que li va fer l’excomissari perquè s’hauria pogut accedir a 15.000 trucades de membres del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, empresaris i periodistes.

El ‘cas Pujol’ encara la recta final i el 3% comença a rodar

El procediment seguit contra els líders del procés al Tribunal Suprem i amb l’excúpula dels Mossos a l’Audiència Nacional ha tingut com a efecte col·lateral que la lupa de l’atenció mediàtica s’aixequés dels dos principals casos catalans de corrupció que s’investiguen a Madrid: el ‘cas Pujol’ i el del 3%.

‘CAS PUJOL’

El primer va començar el 2012 pel Jutjat Central d’Instrucció número 5, després que l’exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident català, denunciés que l’havia acompanyat a Andorra amb bosses amb diners. Han passat set anys i la Fiscalia Anticorrupció considera que ha arribat el moment de concloure la investigació, tot i que encara quedin comissions pendents de resposta.

Les peticions de cooperació internacional tramitades durant aquests anys a Andorra, Alemanya, EUA, França, Mèxic, Malta, Panamà, Liechtenstein, el Regne Unit, Suïssa i l’Uruguai han anat aportant indicis per apuntalar els delictes que s’imputen al clan familiar: suborn, tràfic d’influències, delictes contra la Hisenda Pública, falsificació de documents i blanqueig de capitals a l’estranger.

No va canviar res en aquesta acusació quan el 2015 van declarar Jordi Pujol pare i la seva dona, Marta Ferrusola, que davant el jutge José de la Mata van defensar la versió que els diners que guardaven en comptes a Andorra formaven part de l’herència que els va deixar el pare de Jordi Pujol pare, Florenci Pujol.

‘CAS 3%’

En contraposició apareix l’altre cas: el del 3%, que el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 va assumir el 2018, després que s’inhibís a favor seu el jutjat que havia iniciat les indagacions, el d’instrucció número 1 d’El Vendrell. De la Mata és tan conscienciós que encara està prenent declaració als imputats. De fet, aquest dimarts l’exgerent de TV-3 Oriol Carbó està citat per la seva presumpta participació en el presumpte finançament il·legal de Convergència.

Segons el jutge, Carbó, llavors alt executiu de la productora Triacom Audiovisual, va seguir «instruccions específiques» del que era gerent de CDC i després va ser conseller de Justícia, Germà Gordó, perquè pagués un deute que el partit tenia amb l’empresari Joan Manuel Parra des de la campanya electoral del 2010.

Parra va haver de comparèixer a l’Audiència Nacional després que aquest diari publiqués que havia aportat una prova del presumpte finançament il·legal del partit en un jutjat de Barcelona. Es tracta de la gravació de la conversa que va mantenir l’octubre del 2011 amb Gordó.

El jutge encara no ha citat l’exconseller a declarar, tot i que ho va fer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, quan era aforat. No li va costar gaire temps imputar al procediment el PDECat pels delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig, al considerar-lo un simple successor de Convergència. El magistrat xifra en 278 milions d’euros els diners que la formació catalana hauria rebut en comissions al llarg d’11 anys.

‘CAS BORRÀS’

Notícies relacionades

Manual per esquivar la corrupció: «pams de nas», «caceres» i «coses del passat»

Esperanza Aguirre substitueix Granados com a capitost de la 'trama Púnica'

La carpeta catalana es completa a Barcelona, on la jutge que investiga els contractes a dit atorgats per la diputada de JxCat Laura Borràs, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, va iniciar el juliol passat els tràmits per enviar al Tribunal Suprem la causa. La jutge va demanar al Congrés que certifiqués si Borràs és diputada i la Cambra baixa va contestar que aquest tràmit ha de fer-se a través dels seus «més alts òrgans» judicials, és a dir, des del Suprem.

Segons fonts judicials, l’alt tribunal encara no ha rebut la causa. Sota la lupa hi ha, almenys, tres contractes per un valor de 45.550 euros a un antic col·laborador de Borràs, I. H. F. Els investigadors sospiten que s’hauria trossejat l’import del cost real per contractar sense necessitat de concurs públic, informa J. G. Albalat.