L'ANC aconsegueix una altra manifestació massiva exigint no fer «passos enrere» respecte a la independència

Sense arribar a l’afluència de diades anteriors, però de nou de forma massiva als carrers de Barcelona, l’independentisme ha reivindicat de nou fer passos endavant cap a l’Estat propi, amb crítiques als «passos enrere» dels partits i institucions i reivindicant la desobediència civil, en especial després de la sentència als processats per l’1-O. La Guàrdia Urbana ha calculat que 600.000 persones s’han mobilitzat en la convocatòria, l’epicentre de la qual ha sigut la plaça d’Espanya i els seus carrers limítrofs, en especial la Gran Via.

Ha sigut una vegada més una mobilització massiva, que ha transcorregut en un ambient sobri, amb càntics en favor de la llibertat dels presos independentistes. Però sense excessius entusiasmes ni ‘performances’. En el seu discurs final, la líder de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, va assumir que es tractava de la Diada «més difícil» pel «desànim, desencant i divisions» entre partits (no en va, el líder dels municipis independentistes i alcalde de Port de la Selva, Josep Maria Cervera, va assumir que «la decepció, el cansament i l’emprenyament són justificables») i, en aquest sentit, va fer, com l’any passat, una estirada d’orelles als representants polítics per «discutir en públic el repartiment d’engrunes, deslegitimar el referèndum de l’1-O» i criticar la via unilateral. «Ni un pas enrere!», cridaven els manifestants en aquest moment.

Tots els missatges dels intervinents han tingut un fil conductor: l’exigència als partits d’unitat estratègica. I la paraula ‘estratègica’ no és menor, perquè ERC està d’acord en la unitat, sempre que no impliqui unitat electoral. 

Sense full de ruta

Notícies relacionades

Diada de Catalunya 2019: Les millors fotos de la manifestació de Barcelona

'Sant tornem-hi'

Però Paluzie, i tampoc Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, s’han atrevit –com sí que va fer en el passat l’ANC– a mirar de definir un full de ruta concret. La líder de l’Assemblea es va centrar a demanar als polítics que posin el moviment independentista per sobre dels seus partits i es reforcin per «acabar junts el que vam iniciar junts» sense marxes enrere. És la mateixa determinació que va exigir en la Diada anterior. Tampoc Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, va traçar un mandat clar. Va apel·lar al 80% de catalans i en favor del dret a l’autodeterminació, i va definir el camí cap a la independència com a «llarg i no fàcil» i va demanar als polítics «sentit d’Estat per construir junts la resposta democràtica».

Tot això, seguit per uns manifestants entre els quals es percebia cansament respecte als polítics independentistes. «Estan fallant perquè no fan el que vol el poble», es queixaven uns veïns de Mataró. «No hi ha unitat perquè no ho té gaire clar, hi ha massa punts de vista», afegia un altre. «Miren només a les seves cadires, per interessos, tots», es queixava un manifestant de Vidreres. El Pep i el Ricard, de Constantí, redoblaven l’aposta pel poder popular: «Els polítics els aparquem, això és el poble, no els polítics, que són com el Guadiana». «Catalunya està trista, hi falta lideratge», concloïa la Gemma, de Pallejà.