Marta Rovira: «S'ha de buscar la unitat estratègica. Si no, que guanyi el millor»

Marta Rovira (Vic, 1977) rep EL PERIÓDICO al seu despatx, a Ginebra. Té un to decidit. Ha passat de témer que la distància li pugui fer perdre pistonada al debat del dia a dia a convèncer-se que, precisament, aquest allunyament li permet separar el que és important de l’accessori. I l’important, per a ella, és aconseguir la unitat estratègica de l’independentisme. 

– La Diada ha deixat un gust agredolç en l’independentisme. Gran mobilització, menys afluència.

– Tot és cert alhora. És obvi que hi ha un interès a dir que la Diada ha punxat. Però també és cert que hem arribat a la Diada amb una bateria de crítiques entre nosaltres. S’ha de recuperar l’espai d’unitat estratègica.

– Elisenda Paluzie va fer una àcida referència als que deslegitimaven l’1-O, amb referència al que vostè havia afirmat dies abans.

– L’1-O tenia tota la legitimitat democràtica del món. Teníem mandat democràtic i una llei aprovada pel Parlament. Ara bé, és evident que l’1-O no ha tingut el reconeixement internacional que hauria d’haver tingut. Per a nosaltres, l’1-O ho és tot. Hi ha un abans i un després...

– Però després d’escoltar el que vostè va apuntar a Catalunya Ràdio, la pregunta immediata és: si no hi havia legitimitat, ¿per què es va declarar la independència? 

– Jo vaig fer una descripció. Després de dos anys el que podem afirmar és que el mandat de l’1-O no té prou suport. Això fa que el consens majoritari sigui ara que hem de tornar a passar per les urnes, que hi ha d’haver un altre moment referendari. 

– Vostè i Carles Puigdemont han ofert una imatge d’unitat prèvia a la Diada. No obstant, Puigdemont, al seu opuscle ‘Reunim-nos’ arremet contra ERC. 

– No vull entrar en crítiques. L’objectiu és arribar a un acord sobre què fem i sobre l’anàlisi del que ha passat. No avançarem encara que escrivim articles o llibres. Prefereixo asseure’m en una taula abans que expressar la meva opinió. Perquè les tinc.

– Després de comprovar on porta la unilateralitat, s’ha girat cap al referèndum pactat. ¿És això un carreró sense sortida per a l’independentisme? 

– S’ha de tornar al discurs positiu. La independència és inevitable. Perquè la necessitem. Perquè no hi ha cap altre projecte polític sobre la taula que permeti assolir progrés social, invertir en infraestructures,  fer front a la crisi humanitària al Mediterrani...  Estem en un Estat irreformable i autoritari, com demostren els 20.000 expedients oberts per la llei mordassa contra la llibertat d’expressió.  

– Governi qui governi, sembla que els pròxims quatre anys, com a mínim, a Madrid ningú s’asseurà a parlar d’autodeterminació.

– Pedro Sánchez ni s’asseu ni s’asseurà. Però és que tampoc per parlar dels drets socials del país. No s’asseu a parlar de res. L’Estat només té el projecte de la repressió i el nul diàleg. L’independentisme ha de reunir-se, acabar amb els retrets mutus i traçar una via de futur. Vull sortir dels debats sobre la unilateralitat, les legitimitats. Mentre estiguem instal·lats en el retret constant estarem tancats en un espai estret que busca més el partidisme i els rèdits electorals.

– La paraula «unitat» té un significat diferent segons l’actor. Per a la postconvergència, per exemple, és eminentment electoral.

– Qui utilitzi la paraula «unitat» de manera partidista o electoral s’equivoca. La unitat per la unitat no ens porta enlloc. Ha de ser estratègica. Un consens. El moviment independentista és plural i transversal, no es pot uniformitzar. 

– Posem per cas que s’esgota la legislatura. ¿Posaria la mà al foc que si venç ERC, JxCat els recolzaria com vostès han fet amb ells?

– És que és suposar moltes coses. Precisament el que es pretén amb la unitat estratègica és buscar un objectiu comú. Intentem reconstruir aquest espai. I si no es pot, ERC serà la primera en dir-ho. Sortirà i dirà «no ho hem aconseguit». A diferència d’Eva Granados, ERC té clar que es presenta per fer contractes democràtics i que vol referèndums perquè la ciutadania decideixi. Granados no podria viure a Suïssa.

– Reformulo. ¿Creu impossible que el pacte PSC-JxCat a la Diputació de Barcelona es dugui a terme a la Generalitat?  

– Algú ens deu alguna explicació sobre aquest pacte. Però torno al que deia abans. L’independentisme s’ha d’asseure en una taula i aclarir si s’està disposat a avançar conjuntament o no. ERC està disposada a invertir en aquest espai d’unitat estratègica. Si no som capaços de fer això, que guanyi la millor opció i que decideixi la ciutadania.

– ¿Hi ha un termini?

– Estem fora de termini. Tenim la sentència a la cantonada.

– ¿La resposta a la sentència anirà més enllà d’una gran manifestació?

– La sentència és una maneta de canvi. Hi ha d’haver una resposta àmplia. No només de la Generalitat, que suporta molta pressió. Ajuntaments, diputacions, Parlament, sindicats... Ha de ser un 3 d’octubre. Hi ha d’haver una resposta internacional. 

– De moment sembla que no fan gaire atenció

– Fixi’s que l’Estat aboca molts esforços en el camp internacional. Per alguna cosa serà.

– En l’àmbit institucional, i per a ERC, ¿el límit de la resposta és el marc legal vigent a Espanya?

– És una pregunta trampa. Perquè Espanya utilitza la paraula «legalitat» en funció de la interpretació que en fan. Jo no estic d’acord en com els partits degans espanyols interpreten el marc constitucional. O la unitat en el marc de la Constitució en què la seva defensa és per sobre de la democràcia. Si ERC ha de sortir a defensar l’opció política que fa dècades que defensa utilitzarà qualsevol instrument democràtic que tingui a les seves mans.

– ¿També la desobediència a les institucions?

– També la desobediència civil, que és l’instrument reconegut per a la defensa dels drets. ¿Qui pot evitar aquesta desobediència? El Govern, asseient-se a la taula de negociació.  «Il faut parler», em diuen sempre a Suïssa.

– ¿El millor que li podria passar a ERC és que no hi hagi segona sessió d’investidura? Perquè no s’hagi de donar suport.

– Sánchez vol eleccions. I punt. I fa mesos que ho té clar. És un acte d’irresponsabilitat profunda i ho pagarà car.

– Si el Govern no tira endavant els pressupostos, l’ortodòxia política l’encamina a les eleccions.

– M’agradaria fer una crida a la responsabilitat respecte al país. Els pressupostos no els necessiten ni ERC ni JxCat, els necessita el país. 

– S’acusa el Govern d’escassa gestió i de tenir encara menys lideratge.

– Mentre es critica el Govern amb la falca de sempre de «sol penseu a la bandera», l’Executiu va fent coses. Ben aviat podran explicar els projectes que està tirant endavant.

– Sempre es pronostica una futura –sempre és futura– aliança entre ERC i els comuns. ¿Creu que les dues forces són dues línies paral·leles de difícil intersecció?

– Hi ha factors que ens ajudaran a acostar posicions. La sentència, per exemple. N’hi ha altres que ho fan més difícil. Si tots percebem que el pressupost del 2020 és important per al país, trobarem punts d’acord. Potser no estem preparats per confluir, però no per això hi deixarem d’invertir.

– La militància d’ERC vota avui la composició de la direcció del partit, ¿quin paper es reserva per als quatre pròxims anys al partit?

– Tot i que hi hagi una sola llista, caldrà llegir bé els resultats. Ens tornem a presentar per donar continuïtat al projecte. I perquè és una obligació, per combatre la repressió perquè ells volen que llancem la tovallola. I perquè hem dit coses molt bones per a ERC.

– ¿El tàndem intramurs Aragonès-Vilalta que complementa el de vostè i Junqueras té un caràcter successori?

– És el nostre últim mandat i ens el prenem amb la voluntat de passar el relleu. Tenim gent molt bona. La nostra responsabilitat és fer-los grans, ajudar-los.

Notícies relacionades

Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat

El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE

– Diumenge passat, a EL PERIÓDICO, Roger Torrent va advocar per encaminar ERC cap al «model PNB». ¿Creu desitjable la bicefàlia entre president del partit i candidat a ERC?

– Quan la militància parla del«model PNB» es refereix que els quadres del partit tinguin dedicació gairebé exclusiva a un partit que, a més, està creixent molt. I així ho hem entès a la candidatura, ja que incorporem molta gent que no té acumulació de càrrecs. Sempre hem entès que es podien compatibilitzar els lideratges de partit i de país. I creiem que això és bo.