La «constatació» del Rei

El 28 d’abril els ciutadans van votar en les eleccions generals i, quatre mesos i mig després, Espanya segueix amb un Govern en funcions. Després de la investidura fallida del juliol, el candidat guanyador dels comicis, el socialista Pedro Sánchez, i el que era el seu «soci preferent», el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, han sigut incapaços d’arribar a un acord que desbloquegi la situació. Disposen encara d’unes hores de marge, fins demà. A les 12.15 d’aquest dimarts, el Rei ha convocat a la Zarzuela Iglesias, clau per a la suma d’escons, ja que ERC, el PNB i el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) ja han deixat clar que recolzaran Sánchez si torna a intentar-ho.

Abans que el líder morat vagi a la muntanya del Pardo, Felip VI haurà parlat ja amb la majoria dels grups parlamentaris. La ronda de contactes ha començat avui, a les deu, amb el PRC. En aquestes reunions, el cap de l’Estat ha «de constatar» si «pot proposar un candidat que compti amb els recolzaments necessaris» perquè el Congrés li faci la seva confiança «o, en absència d’una proposta de candidat, procedir a la dissolució de les dues Cambres i a la convocatòria de noves eleccions generals».

Així ho ha deixat per escrit la Zarzuela en sengles comunicats, emesos dijous passat i a finals de juliol. Tal com estan les coses, i tret de girs de guió, Sánchez no ha armat una majoria que li permeti ser investit president, per la qual cosa Felip VI dissoldrà les Corts i els comicis se celebraran, segons els terminis que marca la llei del règim electoral general, el 10 de novembre.

Complir la Constitució

A la Casa del Rei saben que l’excepcionalitat de la situació pot comportar anàlisi sobre si el Monarca ha de tornar a demanar a Sánchez que ho intenti o, fins i tot, que ho proposi al candidat que va quedar en segon lloc, Pablo Casado (PP). Cap de les dues opcions és realista, perquè cap dels dos dirigents disposa de pactes tancats amb altres grups, admeten en la direcció de l’Estat de manera oficiosa, per la qual cosa es decanten pel compliment escrupolós de l’article 99.5. Aquest precepte indica que el Rei haurà de convocar eleccions si, dos mesos després de la primera votació d’investidura (el 23 de juliol), cap candidat ha obtingut la confiança del Congrés.

La situació no es pot equiparar a la del 2016, quan Felip VI va designar en primer lloc Mariano Rajoy, el guanyador dels comicis, i aquest va declinar.  «No estic en condicions, perquè no només no tinc encara una majoria de vots a favor, sinó que tinc una majoria en contra», es va justificar el polític hores després de la seva negativa en una compareixença a la Moncloa. El Monarca ja ha fet el mateix aquesta vegada, al proposar Sánchez al juliol. En aquest cas, i malgrat no tenir conjuminat cap acord en aquell moment, va acceptar i es va sotmetre a un debat i a una votació, el 23 de juliol. D’aquesta manera el secretari general del PSOE va engegar«el rellotge de la democràcia», expressió que ell mateix va encunyar fa tres anys, i que té una alarma que sonarà just als dos mesos, el dilluns 23.

Les entrevistes en la Zarzuela dels 15 dirigents que han confirmat la seva assistència (no hi acudiran els representants d’ERC i Bildu, com en l’anterior ocasió) aniran seguides per rodes de premsa al Congrés. L’ordre de les reunions es fixa de menys a més representació. Iglesias va assegurar que demanarà al cap de l’Estat que «assumeixi l’arbitratge i la mediació» i convenci Sánchez de la necessitat d’arribar a un acord per tancar un Govern de coalició, el principal escull amb els socialistes. «El Rei realitzarà les consultes en temps i en forma», va comentar la Zarzuela a preguntes d’aquest diari.

L’assumpte ja ha començat a ser objecte de comentari pels interlocutors del Monarca. El primer a passar per la Zarzuela, el diputat del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), José María Mazón, considera que el paper «institucional» del Rei li impedeix assumir la mediació que li reclama Iglesias. «No prendrà una decisió que tingui un matís polític», ha afirmat. Més tard s’han entrevistat amb Felip VI els portaveus de Compromís id’Equo  (Unides Podem), Joan Baldoví i Juantxo López Uralde. Tots dos li han transmès que no recolzaran la investidura de Sánchez a causa de la immobilitat dels socialistes. 

Després de l’entrevista d’Iglesias i Felip VI, arribarà el torn d’AlbertRivera (Ciutadans), que s’ha mantingut al marge de les opcions de desbloqueig pel seu veto radical a Sánchez, Casado (PP) i el mateix president en funcions. Després d’aquesta última cita, el Monarca es veurà amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a la qual comunicarà la seva decisió de proposar un candidat o convocar automàticament les eleccions.

La dreta es prepara

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al debat del Congrés de la setmana passada, al veure els múltiples desacords entre Iglesias i Sánchez, tots els partits es van posar en mode electoral. En el PP ja preparen estratègies per assenyalar Sánchez com «l’únic responsable» de la repetició dels comicis. «No entén ningú que pacti amb els seus socis naturals a l’Ajuntament de Barcelona i en algunes comunitats, però no ara», consideren fonts de la direcció del partit. «El teatre de l’esquerra ha sigut vergonyós. Mercadeig de butaques que han fet saltar les alarmes dels empresaris, encreuament de declaracions, filtracions...», argumenten.

Tant en el PP com en Ciutadans i Vox fantasiegen amb reeditar a la Moncloa l’aliança que els ha permès tenir el poder a Andalusia, Madrid i Castella i Lleó. Si es confirmen les eleccions, per a Rivera Sánchez haurà deixat de tenir un «pla» amb la seva «banda» i serà un «problema per als espanyols» davant el qual s’haurà de presentar una alternativa.