Sense reconciliació possible en la postconvergència

Incompatibles. Així es declaren els sectors més moderats del PDECat (la postconvergència) respecte al projecte estratègic independentista del president Quim Torra i el seu predecessor, Carles Puigdemont. En pleprocés interna les bases territorials de la formació per mirar d’unir les seves evidents divergències estratègiques, els més partidaris del diàleg i la negociació per resoldre el contenciós amb l’Estat es mostren absolutament convençuts que els discursos deTorrai Puigdemont cridant a la «confrontació» amb l’Estat, a la «desobediència» i a una possible aturada general són als antípodes del que necessita el PDECat.

«Un mal discurs»

«Són discursos que topen de cara amb el que s’ha de fer perquè el país avanci en termes nacionals, perquè la seva retòrica i falta de concreció ens mantenen atrapats en una lògica que debilita l’autogovern i el país», afirma un destacat representant d’aquest sector dialogant. «És un mal discurs», subratlla, més enllà que la del desacatament sigui o no una opció viable de futur. «És evident que no es pot intentar unir les dues sensibilitats», afirma un altre integrant d’aquesta sensibilitat moderada. «La reconciliació no és possible, lesdues viessón antagòniques», remata un altre exdirigent institucional d’aquest espai.

Que l’amenaça d’un nou xoc amb l’Estat en forma d’aturada massiva o manifestacions com les de Hong Kong genera tensió interna és tan evident com que la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, s’ha desmarcat d’aquest tipus de bloquejos permanents a Catalunya.

Reflexió a Poblet

Una altra cosa és que aquest col·lectiu, els representants del qual seran probablement en un acte el dia 21 a Poblet en el context d’una reflexió intel·lectual sobre el futur de Catalunya sota el lema «El país de demà», pretengui fer el salt en forma d’escissió interna. No sembla que això sigui immediat, ni que estigui clar sota quina fórmula s’organitzaria aquest sector, ni té prou coherència interna. Els menys convençuts de l’escissió creuen que només arribarà si Puigdemont i els seus fidels forcen en excés la pressió en favor de la desaparició del PDECat. O bé si s’apostés clarament per la Crida com a prioritat.

D’entrada, esperaran que es dicti la sentència del procés i que avanci el procés intern del PDECat, que podria desembocar en un intent de recosir les ferides internes sota el paraigua electoral de Junts per Catalunya (JxCat) però sense dissoldre el partit, sinó convertint-lo en la biga mestra del projecte. Moltes de les bases territorials aposten per aquesta fórmula «de grat o per força» per recuperar les regnes del projecte en decisions com les llistes electorals i el discurs.

D’altres, més pròxims a Puigdemont, advoquen per combinar el to combatiu amb l’Estat i les accions de desobediència amb el segell clàssic de Convergència de la governabilitat, la gestió i els pactes transversals en les administracions de forma pragmàtica, com ha passat recentment a la Diputació de Barcelona amb el PSC.

Notícies relacionades

Bonvehí: "Si la Crida vol ser el relleu del PDECat, que ho digui"

El PSC i JxCat arriben a un acord per governar junts la Diputació de Barcelona

Però els moderats desconfien de qualsevol intent de pacte salomònic, perquè creuen que Puigdemont no acatarà el que pugui decidir aquest mes el partit. «Hem d’esperar que es completi la fase de descomposició, estem com en el moment que va descriure el filòsof Antonio Gramsci: el vell no acaba de morir i el nou no acaba de néixer», descriu un dels integrants d’aquest sector.

¿Una nova coalició?

Una solució salomònica, però de difícil encaix, és la constitució d’una coalició entre les dues posicions, tal com va avançar EL PERIÓDICO en relació amb el PDECat i la Crida, que no deixa de ser una de les plataformes de Puigdemont, junt a la seva ascendència sobre la marca Junts per Catalunya. Es tractaria d’actualitzar l’aliança històrica entre Convergència i Unió Democràtica, que representaven dues ànimes diferents del catalanisme i que van mantenir una mala salut de ferro durant 37 anys. Una possibilitat remota donada l’aspra convivència actual al si del PDECat i JxCat de les dues sensibilitats, la qual cosa obligaria a crear un òrgan estable de coordinació entre dos pols cada vegada més encaminats al divorci.