El jutge imposa fiances de 80 milions d'euros pel 'cas Gürtel'

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va a poc a poc tancant les peces pendents del’cas Gürtel’. Ara li ha arribat el torn a l’oberta per l’«activitat depredatoria» que considera que els 21 investigats van cometre en el municipi madrileny d’Arganda del Rey. El magistrat ha obert judici oral i imposa fiances pròximes als 80 milions d’euros a diversos d’ells pels delictes de prevaricació, frau a les administracions públiques, suborn passiu, falsedat en document mercantil, suborn, contra la hisenda pública, insolvència punible i malversació de cabals públics. 

Entre els quals es troba el màxim responsable de la trama Gürtel, Francisco Correa, que era la seva mà dreta, Pablo Crespo, i els empresaris de la construcció Fernando Martín i Alfono García Pozuelo, un dels quals va arribar a un acord amb la fiscalia en el judici de la primera etapa d’aquesta xarxa de corrupció. En la seva interlocutòria, de 170 pàgines, el jutge també decideix jutjar, com a responsables civils subsidiàries, vuit empreses, entre les quals, les constructores Teconsa, Constructora Hispànica i Martinsa.

En aquesta causa s’investiguen les activitats desplegades pels investigats, entre el 1998 i el febrer del 2009, quan va esclatar la Gürtel, dirigides a enriquir-se de manera il·lícita amb la manipulació de la contractació pública i amb càrrec en els fons de les Entitats Municipals d’aquesta localitat. Es tracta, a més de Correa i Crespo, de José Luis Izquierdo, Isabel Jordán, Pablo Collado, Ginés López, Benjamín Martín Vasco, Juan Fernández Caballero, César Martín Tomás Morales, Isaac García Requena, Luis Bremond, José Ramón Gutiérrez Villar, María Josefa Aguado, Álvaro García del Río, Alfonso García Pozuelo, José Luis Martínez Parra, Fernando Martín Álvarez, Ramón Blanco Balín, Manuel Salinas, Amando Mayo i Joaquín Martín Vasco.

Contra l’administració pública

Al referir-se al delicte de frau contra l’administració pública, el jutge relata que els investigats es van posar d’acord per defraudar les entitats públiques d’Arganda i de forma assenyalada, en el mateix municipi i la Sociedad de Fomento. Per a això, afirma, van intervenir en la successió d’actes de planificació i ulterior execució de l’«activitat depredatoria» que entre tots van realitzar.

El magistrat descriu que l’exalcalde Ginés López, juntament amb Benjamín Martín Vasco i Juan Fernández Caballero, comptaven amb una privilegiada posició en entitats públiques d’Arganda, que els donava competències molt rellevants en l’àrea de contractació pública i permetia a l’organització assegurar que els contractes «s’adjudiquessin conforme als designis de la banda».

Per a això no van dubtar a dissenyar un complex pla, la implementació del qual van vigilar de forma acurada des de les seves diferents posicions administratives per aconseguir les seves finalitats, alterant el procediment de contractació i causant «enormes perjudicis a l’ens públic».

Des dels seus càrrecs

Altres d’investigats, assenyala De la Mata, com César Martín Tomás Morales, Isaac García Requena, Luis Bremond Triana, José Ramón Gutiérrez Villar, María Josefa Aguado i Álvaro García, des de les posicions públiques que tenien, van col·laborar amb els designis dels anteriors en els diferents processos de contractació evacuant informes tècnics o de valoració, validant procediments i autoritzant factures i pagaments.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per la seva banda, els investigats Correa, Crespo, Jordán i Collado Serra, segons la interlocutòria, van participar armant tot el pla, «corrompent activament els anteriors amb les seves promeses i regals, fins a comprometre’ls com a membres de la comunitat criminal, aconseguint un acord evident amb ells, de caràcter permanent i sistemàtic, per aconseguir l’adjudicació dels contractes d’acord amb els seus interessos».

D’altres, per acabar, com García Pozuelo, Martínez Parra, Martín Álvarez, Salinas Lázaro, Mayo Rebollo o Blanco Balín van contribuir decisivament per aconseguir que els contractes públics els fossin adjudicats i, per a això, van presentar les seves ofertes manipulades, sabent que els serien adjudicades, amb preus desorbitats, terminis d’incompliment impossibles o amb coneixement previ de les condicions dels plecs. «I per a això –afegeix el jutge– van prometre i els van abonar amb les diferents metodologies indicades, les comissions milionàries que havien compromès amb Correa i el seu Grup, que aquests es van repartir, a ells mateixos i les indicades autoritats».