Artur Mas: «La direcció del PDECat no es decideix a Waterloo ni passa per Puigdemont»

L'expresident  Artur Mas  s'ha referit aquest dilluns a les tensions que es viuen entre els hereus de Convergència, el PDECat, la Crida per la República, plataforma impulsada des de Waterloo per Carles Puigdemont, i Junts per Catalunya. Mas ha destacat que la direcció del PDECat «no es decideix a Waterloo i no passa per  Puigdemont» i ha remarcat la necessitat de «posar remei a les  disfuncions».

🔴 Artur Mas, expresident de la Generalitat: "En el @Pdemocratacat hi ha una direcció que no passa per @KRLS Puigdemont. Cal posar remei a les difuncions.”#ElsMatinsTV3 ▶️ https://t.co/lnnXPqvBvd pic.twitter.com/8zMTgYOJhn

— Els matins TV3 (@elsmatins) 23 de septiembre de 2019

Mas ha apel·lat al PDECat i a la Crida a organitzar-se com una «gran organització» o «com dos partits amb un programa comú». En el cas que hagués de formar part del PDECat o de la Crida, l'expresident ha assenyalat que ell hauria de ser una «figura de consens en aquest espai».

Preguntat sobre  la resposta  que l'independentisme ha de donar després de la  sentència del procés, Mas ha descartat la  desobediència institucional  que demanen alguns sectors i ha apostat per la  desobediència civil, individual o col·lectiva. «La desobediència institucional és un antagonisme. Ho dic amb consciència i experiència, perquè he sigut condemnat per desobediència. La desobediència institucional no és efectiva, perquè la institució com a tal, en mans de milers de persones, acabarà en algun moment passant pel sistema judicial. La desobediència és més un criteri civil, individual, col·lectiu que no estrictament institucional. Una altra cosa és que ho faci un polític, que llavors se la juga», ha argumentat.

Mas ha al·ludit a la situació de Quim Torra, que té pendent un judici per desobediència al negar-se a retirar llaços grocs del balcó de la Generalitat. L'expresident ha advertit que si la justícia el condemna per aquest acte «simbòlic», Torra «deixarà de ser president». «I a partir d'aquí, probablement anirem a un escenari electoral», ha afegit.

Les eleccions, la pitjor resposta

Mas ha rebutjat amb rotunditat que la resposta a la sentència de l'1-O hagi de ser la convocatòria d' eleccions al Parlament. « És la pitjor de les respostes», ha dit. «¿Són necessàries ara? Ara no. Ara hi ha una majoria independentista. Abans de posar això en risc, vull saber què es vol fer que no es pugui fer ara», ha raonat l'expresident. L'excepció seria que hi hagués un pla d'actuacions postelectoral.

Com a resposta a la sentència, Mas ha apuntat idees com que centenars d'ajuntaments aprovin resolucions contra la sentència, que centenars d'alcaldes acudeixen al Palau de la Generalitat per enviar un missatge al món de l'actitud del municipalisme, que una sessió extraordinària del Parlament aprovi resolucions amb majories àmplies en favor del dret d'autodeterminació.

I recorrent al pragmatisme, ha  rebutjat opcions radicals: «No m'imagino respostes com ara 'obrirem les presons'. Aquesta no és la resposta. Queda molt bé, sona valent, però l'única conseqüència seria que els presos que ara tenim aquí, els tindríem tancats en presons de Madrid».

Sobre els sectors sobiranistes que  li demanen que es presenti a la presidència,  Mas ha dit que és normal que demanin que torni a mesura que passa el temps i que s'apropa  el final de la seva inhabilitació, prevista per al febrer. Ha assenyalat que no té ganes de tornar a la primera línia, però ha matisat que no ho ha descartat de ple perquè se sent «corresponsable» de la situació que està vivint Catalunya. «No tinc ganes de tornar, però no ho puc descartar del tot per la situació que estem vivint i perquè hem de trobar la manera de superar-la. Jo em sento corresponsable del que està passant, perquè entre el 2012 i el 2016 [sota la seva presidència] es va produir l'inici de tot aquest procés».

L'àudio de Gordó: ¿ha passat o no?

Mas s'ha referit a la notícia publicada a  EL PERIÓDICO en què, en un àudio,  l'exconseller Germà Gordó presumeix de la seva influència en els contractes de la Generalitat  en una conversa amb l'empresari  Joan Manuel Parra, que ha implicat Gordó en el finançament il·legal de CDC.

Notícies relacionades

Els moderats del PDECat marquen territori a Poblet

Catalunya, a l'epicentre del 10-N

«Aquesta conversa no sona bé», ha admès Mas, que, no obstant, l'ha interpretat com una «conversa privada entre una persona que no ha cobrat i una persona que ha de pagar». L'expresident ha restat importància a la conversa en què Gordó deia a Parra: «Cada vegada que et presentis a alguna cosa [un concurs públic], em vens a veure i jo parlaré amb el secretari general corresponent, amb el departament corresponent».

Mas ha afirmat que «Gordó no recorda la reunió» i que aquesta «no consta en el registre de reunions que té la Guàrdia Civil» i ha apuntat el que, per ell, és «fonamental»: «Allò fonamental és que aquest 'farem' no s'ha produït. ¿Ha passat o no ha passat? Doncs no, llavors forma part d'una negociació amb un proveïdor de serveis», ha justificat. «Quan hi hagi evidències provades que les coses [que promet Gordó] han passat, llavors seré el primer a demanar que es castiguin les pràctiques irregulars. Però no som al terreny de les proves verificades», ha reblat.