Detinguts nou membres dels CDR acusats de voler atemptar amb explosius

La Guàrdia Civil ha detingut aquest dilluns nou independentistes vinculats alsComitès de Defensa de la República (CDR)als quals s’acusa de preparar actes violents amb artefactes explosius.  Segons han informat a aquest diari fonts pròximes a l’operació, se’ls han confiscat substàncies per fabricar amonal i, ja elaborada, una quantitat encara no definida de termita, un deflagrador d’explosius. [Seguiu les últimes notícies després de la detenció de nou CDR a Catalunyaen directe.]

La fiscalia de l’Audiència Nacional considera que formaven «un grup terrorista d’índole secessionista català» i els atribueix tinença d’explosius, així com delictes de terrorisme i/o rebel·lió, com va fer al seu dia amb Tamara Carrasco, tot i que el magistrat, davant de qui la jove va comparèixer, va considerar que els fets s’enquadraven en els de desordres públics. Ara la fiscalia és molt més contundent i afirma que els «projectes terroristes» d’aquest grup estaven en un «avançat grau de preparació», ja que ja tenien «objectius seleccionats».

La Guàrdia Civil analitza abundant documentació intervinguda en la que internament han batejat com a ‘operació Judes’, per informar el jutge del radi d’amenaça que suposava el grup desarticulat. Fonts properes a la investigació confirmen que els detinguts tenien almenys un pla d’una caserna de la Guàrdia Civil a la província de Barcelona.

Una nota firmada pel tinent fiscal de l’Audiència Nacional,Miguel Ángel Carballo, qualifica d’«avançats» els «projectes terroristes amb finalitats secessionistes» que se’ls imputen i afirma: «Davant la certesa que les accions s’anaven a perpetrar aprofitant el període comprès entre l’aniversari del referèndum il·legal de l’1-O i la publicació de la sentència del procés, s’ha deciditprocedir a la detenció dels implicats per avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables, ja que els seus preparatius estaven força avançats». 

La principal diferència entre l’operació de Carrasco i aquesta, en la qual el jutge Manuel García-Castellón treballa des de fa gairebé dos anys, rau en el fet que en els registres que s’han practicat aquest dilluns s’han intervingut materials i substàncies utilitzables en la fabricació d’explosius.

En un garatge, en el que fonts policials qualifiquen de «cuina d’explosius», els guàrdies civils han trobat àcid sulfúric, pols d’alumini, gasolina i cera o parafina, materials que poden ser utilitzats per fabricar amonal. Per a la fabricació de termita també es necessita com a ingredient principal l’òxid d’alumini. Entre el material confiscat hi ha un manual i anotacions per a la seva elaboració.

Objectius seleccionats

Cap dels nou detinguts forma part de la base més juvenil de l’independentisme radical. Tenen entre 35 i 50 anys, i són vuit homes i una dona. Aquesta última, de nom Clara, ha sigut posada en llibertat amb càrrecs a mitja tarda d’aquest dilluns. Poc després, un altre dels detinguts ha sortit igualment en llibertat amb càrrecs, i igualment després d’acollir-se a seu dret de no declarar.

Dels nou, quatre ja havien sigut anteriorment identificats en protestes de diversa índole, després de l’empresonament de Carles Puigdemont a Alemanya (març del 2018) i després de l’últim trasllat de polítics independentistes presos (febrer passat) a presons catalanes. En aquest últim cas, els detinguts són David Budria i Eduard Garzón, dos dels anomenats «Nou de Lledoners».

A quatre dels detinguts els ha capturat la Guàrdia Civil a Sabadell. Al grup també se li ha intervingut abundant material informàtic que ja està sent igualment analitzat. 

La fiscalia de l’Audiència Nacional ha informat que el material i les substàncies intervingudes en l’operació Judes estan «considerades precursors per a la confecció d’explosius, susceptibles [a l’espera de confirmació pels especialistes] de serutilitzades en la fabricació d’artefactes explosiusi contra objectius seleccionats per un grup de militants del CDR».

Entre els objectius hi podria haver la caserna de la Guàrdia Civil, el plànol d’accessos de la qual se li ha trobat a un dels detinguts, així com d’altres seus d’entitats oficials a Catalunya. 

Diverses converses telefòniques dels detinguts, que havien sigut interceptades, van portar els investigadors a sospitar que el grup podia passar a l’acció imminentment, fet que ha precipitat la seva detenció. 

De la investigació ha transcendit que els detinguts s’havien vist en una pedrera, informa Europa Press, però no per obtenir material explosiu, matisen fonts policials. El detall de la presència en aquest lloc és remarcat per fonts judicials com a molt significatiu per a la investigació per la imputació que se’ls fa quant a la tinença d’explosius. El lloc va poder ser utilitzat com a zona de proves pel grup.

Resposta tàctica

Els detinguts són membres dels autoanomenats Equips de Resposta Tàctica dels CDR. L’operació està sent coordinada pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, davant del qual compareixeran els detinguts aquest dimecres o dijous a Madrid.

En total s’han fet 10 registres a les localitats de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló, Sant Pere de Campsentelles i Mollet del Vallès.

Segons fonts de la investigació, el grup pretenia cometre accions violentes que haurien pogut acabar causant víctimes mortals, entre el segon aniversari del referèndum de l’1-O i la publicació de la sentència del judici del procés. L’operació s’ha realitzat amb el suport d’agents antiavalots, al començament només amb membres del GRS 4 de la Guàrdia Civil, amb seu a Barcelona, i després amb la incorporació de quatre furgons de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra.

En el dispositiu hi han intervingut 500 guàrdies civils de diferents unitats, incloent-hi els mateixos antiavalots, dos UCE de Madrid i agents del Servei d’Informació de l’Institut Armat, que reforça efectius a Catalunya des d’abans de l’estiu.

Notícies relacionades

Els CDR deixen escombraries i excrements davant seus del PDECat i ERC

Dos dels '9 de Lledoners', entre els detinguts per la Guàrdia Civil

Les fonts consultades per aquest diari separen els arrestos d’aquesta nit del de Tamara Carrasco, en el qual el magistrat Diego de Egea, que es va ocupar llavors de les actuacions com a jutge de reforç del Jutjat Central d’Instrucció número 6, no va apreciar ni terrorisme ni rebel·lió i va acabar remetent el cas als jutjats de Viladecans, localitat on residia la noia considerada dirigent dels CDR. 

La fiscalia de l’Audiència Nacional ja va defensar llavors que els fets imputats als CDR eren constitutius de terrorisme o rebel·lió i va recórrer sense èxit la decisió de De Egea de considerar-los desordres públics. El jutge només li va imposar compareixences setmanals i la prohibició de sortir de Viladecans tret que hagués de fer-ho per anar a la feina i sempre comptant amb la seva autorització.