Cop policial als CDR: les deu claus

La Guàrdia Civil va realitzar aquest dilluns una operació contra un grup d’activistes CDR sospitosos de preparar una sèried’accions amb explosius com a resposta a la sentència per l’1-O. Aquestes són les claus d’una operació que encara està oberta.

LA SITUACIÓ DELS DETINGUTS

Set dels nou detinguts aquest dilluns en una operació contra un grup d’independentistes que suposadament preparaven explosius per atemptar a Catalunya han passat la nit en dependències de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid, a la localitat de Tres Cantos. El seu advocat, Xavier Pellicer, portaveu de la plataforma independentista radical Alerta Solidària, ha lamentat que durant la nit no pogués contactar amb els detinguts, i ha acusat l’Audiència Nacional de «perseguir delictes futurs». 

L’INSTRUCTOR DEL CAS

Els activistes detinguts, vinculats a diversos CDR, esperen comparèixer davant del titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, que des de fa un any i mig investiga possibles activitats terroristes.

L’ACUSACIÓ

La fiscalia de l’Audiència Nacional atribueix als nou detinguts delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius i diu que té la «certesa» que es proposaven atemptar amb explosius en el període comprès entre el pròxim aniversari de l’1-O i la publicació de la sentència del judici del procés.

L’OPERACIÓ JUDES

La Guàrdia Civil anomena així el dispositiu, en el qual participen 500 agents, amb nombrosa presència de membres de les Unitats Centrals Especials i el Servei d’Informació de l’institut armat, especialistes en delictes de terrorisme. L’operació continua oberta. Fonts policials no descarten noves detencions en els pròxims dies. Els agents del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil identifiquen 41 membres dels CDR amb un «alt potencial violent» en diverses localitats de Catalunya, segons les mateixes fonts.

ELS EXPLOSIUS

En un dels deu registres que van dur a terme aquest dilluns els guàrdies, en un garatge de la localitat de Sant Fost de Campsentelles, van ser trobades diverses quantitats de pols d’alumini, àcid sulfúric i parafina. La fiscalia considera aquestes substàncies «susceptibles de ser utilitzades en la fabricació d’artefactes explosius». De la investigació, sota secret de sumari, ha transcendit que els detinguts es van citar en una pedrera per assajar amb aquestes substàncies. Els detinguts guardaven almenys un manual d’elaboració d’explosius i alguns de fabricació artesanal d’aparells electrònics de comunicacions.

LA TERMITA

En el mateix registre va ser trobat termita ja elaborada. Es tracta d’un deflagrador de gran potència, que es fabrica a partir de l’òxid d’alumini. La termita té un ús militar, per a l’eliminació ràpida d’estructures o vehicles de metall, pel seu alt poder calòric, capaç de fondre l’acer ràpidament. En el camp civil, i en dosis mínimes, la indústria pirotècnica també utilitza aquest precursor incendiari.

ELS OBJECTIUS

La fiscalia de l’Audiència Nacional afirma que el grup tenia ja «objectius seleccionats». Entre l’abundant material informàtic i documentació que els va confiscar, la Guàrdia Civil va trobar plans d’accessos a la caserna de Canovelles (Barcelona). La mateixa instal·lació policial va ser objecte de durs ‘escraches’ durant els esdeveniments del procés el setembre i octubre del 2017.

EL VINCLE AMB EL MOVIMENT CDR

Tots els detinguts tenen vinculació amb els denominats Comitès de Defensa de la República (CDR), en els quals participen des de joves de les bases més radicals de l’independentisme fins a jubilats sense cap actitud violenta. Quatre dels detinguts, segons fonts properes a la investigació, van ser identificats en diversos incidents amb els Mossos d’Esquadra al llarg d’aquest any i el passat. Dos d’ells, el març del 2018, durant el tall d’una carretera en què van calar foc a oli i rodes després de la detenció a Alemanya de l’expresident Carles Puigdemont. Dos més, Eduard Garzón i David Budria, formen part dels‘nou de Lledoners’, el grup de manifestants detinguts el febrer passat per interposar-se davant dels Mossos durant una protesta pel trasllat dels polítics presos del procés a Madrid.

ORDRES DE RECERCA I CAPTURA

Notícies relacionades

1 d'octubre: Tensió a Catalunya | Últimes notícies en directe

Detinguts nou membres dels CDR acusats de voler atemptar amb explosius

La detenció de Garzón i Budria en aquesta operació de la Guàrdia Civil es va produir just abans que el jutjat d’Instrucció 8 de Manresa emetés en contra seu una ordre de localització. Tots dos havien sigut citats dues vegades per aquest jutjat per declarar pels delictes de lesions, atemptat, desordres públics i robatori amb força que els atribueixen els Mossos d’Esquadra. Tots dos van desatendre l’última citació, el 9 de setembre. La primera, a més de desatesa, va ser rebutjada públicament: els activistes van anar davant de la seu central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell i van cremar allà els requeriments judicials.

LA RADICALITZACIÓ

Segons fonts properes a la investigació, els nou detinguts tenen entre 35 i 50 anys i formen part dels sectors dels CDR més radicals, que rebutgen qualsevol influència de partits i s’han distanciat críticament de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). En reunions i compareixences públiques, David Budria es va manifestar favorable a «anar més enllà» de «les ‘performances’» de l’ANC. No consten pronunciaments públics dels detinguts en favor de la violència, però sí en escoltes telefòniques que, segons la fiscalia, van precipitar l’operació «peravortar el projecte que hauria pogut provocar danys irreparables per com d’avançats estaven els preparatius».