El Govern dubta que pugui exhumar Franco abans del 10-N

L’avaldel Tribunal Suprem a l’exhumació de Francisco Franco arriba en un moment especialment favorable per alPSOE.  A les portes de la campanya per a les eleccions generals del 10 de novembre, quan Podem posa en dubte la seva condició de partit d’esquerres i acusa Pedro Sánchez de buscar un pacte amb Ciutadans, el vistiplau que han donat aquest dimarts els magistrats al trasllat de les restes del dictador permet a l’Executiu posar de nou en primer pla una de les seves mesures més simbòliques, anunciada fa més d’un any i retardada des d’aleshores degut, principalment, a la bateria de recursos presentada pels nets de Franco per impedir la seva sortida delValle de los Caídos.

L’escull principal ja ha quedat resolt aquest dimarts per l’alt tribunal, que dona el vistiplau al trasllat del cadàver, com va avançar EL PERIÓDICO diumenge passat, i rebutja que pugui ser enterrat de nou a la catedral de l’Almudena, en ple centre de Madrid, com pretenia la família. Ara el Govern es prepara per portar a terme l’exhumació i el trasllat dels ossos al cementiri de Mingorrubio, a El Pardo (Madrid), on hi ha la seva dona. Però l’Executiu dubta que pugui fer-ho abans dels comicis.

«L’exhumació s’executarà com més aviat millor, no es demorarà», assenyalen fonts de la Moncloa. ¿Abans del 10-N? «No necessàriament –explica a aquest diari l’entorn de Sánchez–. Hem de concloure els tràmits. Falta l’autorització de l’Església, que no sembla que hi posi problemes, perquè sempre ha dit que estaria d’acord amb el que digués el Suprem. I, després, el que decideixi el president. Potser no dona temps». 

L’oportunitat política

La intenció, en qualsevol cas, és arribar a la campanya amb Franco ja exhumat, segons ha anunciat aquest dimarts la vicepresidenta, Carmen Calvo, a la cadena SER.  El trasllat suposaria complir el que s’ha anunciat i tantes vegades retardat des que el mateix Sánchez va dir que el dictador estaria fora del Valle de los Caídos abans de l’estiu de l’any passat. Més tard, quan es va aprovar el decret que en permetia l’exhumació (una modificació a la llei de memòria històrica que especificava que només els morts durant la guerra civil podrien estar enterrats al Valle de los Caídos), Calvo va assenyalar que el trasllat de les restes es duria a terme abans que s’acabés el 2018. Res d’això s’ha complert. A l’Executiu reconeixen que han «pecat d’optimisme» en tot aquest procés, que s’han equivocat a l’anunciar dates per a l’exhumació i que no comptaven ambl’«estratègia obstruccionista» dels nets de Franco.

La permanència del dictador a la seva tomba actual fins després del 10 de novembre, d’altra banda, donaria a Sánchez una carta durant la campanya. El president en funcions podria demanar el vot, entre altres motius, per treure Franco del Valle de los Caídos, alertant que si la dreta suma el cadàver continuarà a la seva actual «tomba d’Estat». El PP i Cs es van abstenir durant la convalidació parlamentària del decret, fa ara un any. Vox encara no havia entrat llavors al Congrés, però el seu rebuig de l’exhumació és frontal. El partit ultradretà va presentar la setmana passada una iniciativa a la Cambra baixa per derogar la llei de memòria històrica.

La llicència municipal  

Queda, finalment, un obstacle menor a la sortida de les restes de Franco. A finals de febrer, el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Madrid va estimar la demanda d’un particular i va suspendre de manera cautelar la llicència urbanística aprovada per l’Ajuntament de San Lorenzo del Escorial, al terme municipal del qual es troba el Valle de los Caídos, que permetia les obres a l’interior de la basílica on jeu el dictador. El procediment encara no s’ha resolt, però el Govern considera que no ha d’esperar el que decideixi aquest jutge per dur a terme l’exhumació. «Un jutjat contenciós no pot paralitzar ni suspendre una decisió del Consell de Ministres. Això només ho pot fer el Tribunal Suprem», recalquen els col·laboradors de Sánchez.

Notícies relacionades

El Suprem avala l'exhumació de Franco

Sánchez celebra davant de l'ONU l'exhumació de Franco

«És una suspensió sense sentit, només explicable pelperfil ultradretà del jutge», conclouen a la Moncloa. El 2007, el magistrat José Yusty Bastarreche, responsable del jutjat que ha suspès la llicència municipal, es va manifestar en contra de la llei de memòria històrica en un article publicat en una revista acadèmica. Segons el seu parer, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero tenia «fosques intencions» per «reviure tots els fets i situacions que van portar la nostra pàtria a aquells moments difícils».