Torra afirma que «Catalunya va bé» i guarda les seves cartes davant de la sentència

El debat de política general del Parlament era el més important de l’any a Catalunya. Era. A l’actual context dedivisióen blocs radicalitzats, i de dificultats delGovernper presentar-se amb una majoria parlamentària, s’hi han afegit unes noves eleccions a la vista i elsnervis creixentsper la imminentsentència del procés.

Un còctel que ha mostrat aquest dimecres, a més del debat real sobre polítiques socials o econòmiques –el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dedicat escassos 25 minuts a tota l’oposició en bloc en lloc de contestar un a un–, l’absència d’autocrítica. També ha exhibit la tensió afegida per un president que, mentre seguia el debat, desafiava el termini donat per la justícia perquè retiri la pancarta independentista del Palau de la Generalitat per la imminència de les eleccions.

Entre un munt demonòlegs de míting, només una bretxa aldiàleg: la porta oberta delscomunsa negociar elspressupostosdel Govern. En canvi, laCUPde nou s’allunyava de l’abraçada que li intentava fer el president.

D’entrada, en dues hores d’intervenció inicial matutina, el president Torra ha imposat un to triomfalista, però poc vigorós quant a la gestió interna («Catalunya va bé», ha arribat a dir a la tarda als comuns). I, exempt d’autocrítica, un to més elevat contra l’Estat, però amb un full de ruta inconcret respecte a la famosa resposta unitària que l’independentisme intenta embastar davant la imminent sentència del Tribunal Suprem per als inculpats per l’1-O.

En la gestió, Torra va treure pit per la reducció de l’atur i les exportacions, i va desgranar mesures socials com el desplegament de la renda mínima o els decrets sobre foment del lloguer i control dels preus. A tots aquests fronts, ha obviat les xifres que alerten de l’augment de les desigualtats, la lentitud del desplegament de la renda garantida (fa un any es va aprovar, en aquest mateix debat, una resolució per exigir aprovar el reglament de la llei, que continua pendent, com tantes d’altres) i la crítica interna i externa al decret sobre vivenda. En les rèpliques, Ciutadans i les forces d’esquerres –excepte ERC– han esmenat de manera contundent la visió optimista de Torra.

Els comptes

Però la principal bandera que ha intentat aixecar el president ha sigut la de negociar i aprovar els comptes del 2020. I per atreure l’esquerra ha fet una temptativa de pujada d’impostos ambientals i en el tram autonòmic de l’IRPF. «Es pot fer un pas més per elevar el volum de la inversió: perquè necessitem aquests pressupostos amb aquesta inversió. No descartem reformes en algunes figures impositives com el tram autonòmic de l’IRPF o impostos mediambientals». I ha xifrat en 2.313 milions d’euros l’augment de la despesa que preveuen els comptes. Fins i tot, ja a la tarda, ha arribat a prometre que els pressupostos revertiran totes les retallades. El president ha apel·lat reiteradament a la responsabilitat de l’oposició per dotar Catalunya d’uns comptes, ja que els actuals són els del 2017 prorrogats per falta de recolzaments any rere any.

Només els comuns han recollit el guant, des de la distància ideològica, si bé amb condicions: un «gir social, verd i morat». Així ho ha apuntat Jéssica Albiach en una intervenció que, com la majoria, ha tingut un marcat to electoral. En canvi, la CUP ha impugnat de cap a peus els plans sobiranistes i la gestió social de Torra en un discurs suau en les formes però de màxims en el fons, al qual el president, en canvi, ha intentat respondre amb una abraçada: «¿Què ens separa exactament? Ens costa aterrar en els conceptes, vull dir que aterrem junts per tirar endavant». Només una picada d’ullet d’acord: una resolució conjunta deJxCat, ERC i la CUP.

La indefinició

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al terreny sobiranista, a molt pocs dies de la sentència del Suprem, Torra semblava guardar les seves cartes. I respecte al discurs de Prada de ConflentPrada de Conflent o de la recent conferència a MadridMadrid, va insistir en la seva aposta per la confrontació democràtica amb l’Estat, tot i que va apuntar a una resposta en positiu a la resolució del Suprem. Sí, ha mostrat fermesa quan ha avançat, davant, segons ha dit, la falta de negociació per part de l’Estat: «Nosaltres seguirem endavant i no pararem». ¿Què vol dir això? «Tornarem a exercir tots els drets que ens siguin negats, inclòs el dret a l’autodeterminació.» Sense més concrecions. Mentrestant, ERC marcava perfil amb un discurs defensant ampliar la base social independentista com a prioritat («ser més per guanyar per desbordament») i anar a unes eleccions –que són anatema per a Torra i JxCat– per superar el 50% de vots independentistes. I la CUP, en canvi, apel·lava al poder popular i al desacatament.

Sí que ha mostrat fermesa en contra dela detenció dels independentistes acusats de terrorisme, que ha qualificat d’operació política i mediàtica. I també respecte a la qüestió de la pancarta, al confirmar en la seva rèplica aCiutadansque la mantindrà.