El Suprem s'apressa per tenir la resolució sobre l'1-O abans de l'aniversari de l'afusellament de Companys

Els set magistrats del Tribunal Suprem (TS) que van jutjar els líders del procés treballen contra rellotge per dictar la sentència segons el termini que ells mateixos es van donar. Malgrat el seu esforç, que no han interromput ni tan sols a l’agost, veuen molt difícil, per no dir impossible, ser capaços de dictar-la abans del 10 d’octubre, que deixa un marge molt reduït per poder fer-ho abans del dia 16 d’aquell mes, quan correspondria prorrogar la presó provisional del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de qui ho va ser de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez.

Aquest marge encara és menor, perquè la vigília, el 15 d’octubre, és l’aniversari de l’afusellament, per part del franquisme, del president de la Generalitat durant la Segona República i la guerra civil, Lluís Companys, i, segons han indicat fonts de l’alt tribunal a EL PERIÓDICO, el Suprem preferiria que la seva sentència no coincidís amb tan infausta efemèride. Vol que, en la mesura possible, la decisió que establirà les conseqüències penals del desafiament secessionista que es va viure a Catalunya la tardor del 2017 no es dicti en aquesta data.

El problema és que a la velocitat que avancen les deliberacions, les fonts consultades veuen difícil poder pronunciar-se abans del 10 d’octubre, el que significa que entre aquell dia i el 14 no hi ha més dies en què es pugui notificar la decisió que divendres, dia 11, i el dilluns 14. Aquell cap de setmana, a més, se celebra el Dia de la Hispanitat, que tampoc sembla el moment ideal per fer pública la que potser sigui la sentència més transcendental de la democràcia.

Sense problema amb les llistes

Amb el que no sembla que hi hagi d’haver cap problema és amb la pròxima cita electoral. I això malgrat que, quan s’estan a punt de celebrar les quartes eleccions generals en quatre anys, és molt difícil poder complir la tradició imposada pel mateix Suprem que evita que la justícia s’immisceixi en política. Ho va establir al retardar la resolució dels recursos de cassació que afectaven directament un partit polític en període electoral.

Convocades les noves eleccions generals per al 10 de novembre, els terminis de presentació i proclamació de candidatures comencen a córrer. Dels dotze acusats que es van asseure a la banqueta del Suprem, quatre van resultar elegits diputats (Sànchez, Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull) i un, senador (Raül Romeva), durant els quatre mesos en què es va desenvolupar el judici. Segons han informat a aquest diari fonts tant d’ERC com de JxCat, els dos partits tenen intenció de tornar a incloure’ls a les seves llistes, com van fer a l’abril. Els republicans, a més, van repetir l’experiència al maig amb el seu líder, Junqueras, per al Parlament Europeu.

Les fonts consultades asseguren que ni la presentació de candidatures ni la seva proclamació alteraria les deliberacions del tribunal que els va jutjar ni el calendari que els seus membres s’han donat per donar a conèixer el veredicte. El motiu fonamental d’això és que és totalment indiferent per a l’execució de la resolució.

Vetats

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Així, les deliberacions de la Sala Segona seguiran, com des que va acabar el judici, fent-se en blocs, perquè així els acusats no es puguin presentar al 10-N, si resulten condemnats, n’hi hauria prou que la sentència es dictés abans d’aquell dia. És molt freqüent que la pena per un delicte penal suposi també la suspensió del dret de sufragi passiu, que és com es denomina el de poder presentar-te a exercir un càrrec públic.

Per això cap dels encausats pel Suprem podria ser elegit, en els futurs comicis, tot i que s’haguessin presentat amb les llistes d’ERC  i JxCat i aquestes s’haguessin proclamat. A més d’aquesta suspensió del dret de sufragi passiu, els delictes de què se’ls acusa també preveuen penes d’inhabilitació. La sentència que dicti el Suprem, al ser la cúspide del sistema judicial, adquirirà fermesa en el mateix moment de la seva notificació, tot i que es recorri al Tribunal Constitucional o es vulgui portar a Europa, per la qual cosa es complirà de manera immediata.