El PDECat es nega a dissoldre's en JxCat i exigeix recuperar el timó

Les diferents assemblees comarcals de la postconvergència, avui PDECat, han decidit que no volen diluir-se en la marca Junts per Catalunya (JxCat), creada per incorporar fitxatges de l’expresident Carles Puigdemont. El punt de vista majoritari de les bases del partit és clar: volen recuperar el timó d’una nau en què en els últims mesos s’ha imposat el criteri de Puigdemont tant per confeccionar les llistes electorals com per traçar el full de ruta independentista.

La voluntat d’autoafirmació és majoritària, tal com apunten fonts del partit, i es resumeix en una metàfora: Messi és un dels millors jugadors de la història del Barça, però per sobre d’aquesta figura hi ha el club, pel qual han passat grans jugadors durant dècades. És a dir, que Puigdemont aporta una gran capacitatd’impacte electoral i lideratge en l’independentisme, però el partit ha de tornar a decidir quins candidats es presenten en cada cas, sense tancar les portes als fitxatges que es decideixin internament però que se sotmetin a la navegació postconvergent.

Un partit útil

Quant a l’estratègia política, apareix una reflexió interna: el PDECat ha de tornar a ser com Convergència, un partit de govern. És a dir, disposat a pactar amb diferents forces polítiques en cada circumstància, com va fer a la Diputació de Barcelona amb el PSC malgrat el rebuig del president Torra. I sobretot, ha de ser vist com un partit «útil» als ciutadans en la seva gestió allà on governa, segons explica un càrrec local. Tot això ha de tornar a ser, remarquen, una prioritat del partit al mateix nivell que l’estratègia independentista.

El gran debat: la ruta sobiranista

Quant al camí cap a la sobirania, conviuen diferents sensibilitats. Uns remarquen que el partit ha de recolzar totes les accions de desobediència que siguin necessàries i anar «a totes» cap a la independència. Altres creuen que de cap manera s’ha de donar recolzament a accions unilaterals o radicals, a causa dels fets de l’octubre del 2017 i perquè no forma part del clàssic l’ADN convergent.

No serà fàcil. De fet, l’expresident Artur Mas ja admet públicament que si no hi ha acord es pot acabar forjant una nova coalició entre el PDECat i la Crida de Puigdemont, que es presentarien junts a les eleccions però que actuarien, com va fer CiU, com dos partits diferents. La solució més dràstica encara seria la de l’escissió. Una hipòtesi que els sectors més moderats creuen que és inevitable però que pot no precipitar-se immediatament.

Amb el resultat dels debats interns en les assemblees comarcals, el president del partit, David Bonvehí, mirarà d’arribar a un pacte amb Puigdemont perquè aquest mantingui el lideratge de l’espai polític però assumint que la direcció del PDECat és la que ha de prendre les decisions organitzatives i polítiques. I recordant a l’expresident que els drets electorals, la capacitat organitzativa i el poder local estan en mans del partit.

La gestió dels temps

Notícies relacionades

Detinguts nou membres dels CDR acusats de voler atemptar amb explosius

Torra creu que l'Estat busca vincular independentisme i violència

Aquesta recuperació del timó es pretén dur a terme amb l’ADN convergent: prudentment. Per això, en vista de la decisió sobre la confecció de la llista electoral de cara a les noves eleccions generals, la direcció del partit, reunida dimarts passat, va prendre una decisió conservadora: evitar obrir el meló de l’elecció d’una nova candidatura i proposar als actuals diputats i diputades repetir en les llistes. D’aquesta manera, s’evita un procés intern que podria haver generat més que friccions entre sectors, no en va la figura de Laura Borràs, portaveu a Madrid, genera no poques crítiques internes. Es dona per fet que la sentència del procés inhabilitarà Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, per la qual cosa hauran de ser substituïts, però d’entrada aniran en la candidatura, com va avançar EL PERIÓDICO.

Ben diferent serà la decisió sobre les futures eleccions catalanes. Mentre els puigdemontistes no descarten que aquest torni a presentar-se –malgrat els vaivens sobre la qüestió que ha donat el mateix expresident– o en tot cas pensen en figures externes al PDECat, els defensors de recuperar el partit com a prioritat pensen en noms de l’àmbit local o territorial (la consellera Àngels Chacón o l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, entre d’altres) per consumar el cop de timó.