EL SETEMBRE DEL 2018
Els CDR presos volien servir d'enllaç entre Torra i Puigdemont
S'investiga si cinc dels arrestats es van reunir amb la germana de l'expresident per donar-li «documentació sensible»
Una ordre de presó dona a Duch un «paper principal» en l'organització i situa Ros com a «nucli productor» d'explosius
Cinc dels membres delsComitès de Defensa de la República (CDR) detinguts el passat dia 23 van participar el 15 de setembre del 2018 en una trobada que «exigia unes grans mesures de seguretat, que van ser assumides i adoptades per part de l’Equip de Resposta Tàctica» (ERT). Es van reunir amb la germana de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per «entregar documentació sensible i establir comunicacions segures» entre ell i l’actual president, Quim Torra, segons consta en les ordres de presó dels set membres de l’ERT que van comparèixer davant del jutge.
En la resolució relativa a Guillem Xavier Duch, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, s’afirma que quatre d’ells, junt amb una de les arrestades que va quedar en llibertat sense passar a disposició judicial, es «van reunir ‘in itinire’ amb la germana de l’expresident Puigdemont amb la intenció d’entregar documentació sensible i establir comunicacions segures».
La interlocutòria arriba a aquesta conclusió, afirma, després d’«una detallada anàlisi de les intervencions telefòniques entre Ferran Jolis i Xavier Buigas» de la qual es va obtenir que «l’ERT va organitzar, va planificar i va executar» la trobada, en què van participar, a més de Duch i Jolis, Eduardo Garzón, David Budria i Clara Borrero.
El jutge García-Castellón va enviar a la presó els set detinguts que van comparèixer davant d’ell pels delictes d’integració en organització terrorista, conspiració per cometre estralls i tinença d’explosius. Els altres arrestats en l’operació Judas van quedar en llibertat per comparèixer al jutjat quan siguin cridats pel magistrat.
Telèfons clandestins
Com que els investigadors fa gairebé un parell d’anys que treballen sobre la presumpta cèl·lula terrorista, la interlocutòria recorda que l’1 de febrer quatre d’ells (Duch, Eduardo Garzón, Jordi Ros i David Budria) van abocar oli a la carretera al pas del comboi que traslladava els líders presos del procés de la presó de Lledoners, on es troben en presó provisional, a Madrid, per ser jutjats.
Per a això, així com els disturbis que es van produir durant el Consell de Ministres celebrat a Barcelona el 21 de desembre passat, els membres de l’ERT van utilitzartelèfons clandestins, ‘walkie-talkies’ i un llenguatge convingut.
Notícies relacionadesTambé van preparar «un pla de conspiració contra les institucions de l’Estat, que consistiria en l’assalt i posterior ocupació de manera legal del Parlament de Catalunya» el dia D amb «la finalitat última de subvertir l’ordre constitucional». Segons la resolució, aquest pla hauria sigut «encomanat per part del denominat CNI catalài s’hauria assumit i planificat per part del mateix ERT», en què Duch tindria «un paper principal en l’organització», com «un dels seus coordinadors, al càrrec de les telecomunicacions».
La interlocutòria apunta a una conversa de Duch amb Jordi Ros, integrant del «nucli productor», que ja havia començat a adquirir productes químics, en què aquest últim diu al primer que haurien de «començar a moure les coses perquè les notícies avancen desfavorablement». La resolució no precisa res més.
- Cada cop més menors incompleixen el règim de visita després d’un divorci
- Vivas reclama al PP que negociï amb l’Executiu
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- ERC busca la via per recuperar militants
- El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern
- Sánchez es querella contra Aldama per "dret a l’honor"