El cap dels Mossos dimiteix per la falta de confiança de Torra

Un dia abans del segon aniversari de l’1-O i que comenci el mes de la sentència al procés, el director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Joan Martínez, ha formalitzat la dimissió que va presentar al conseller d’Interior, Miquel Buch, la setmana passada. Ha renunciat el mateix dia que la policia catalana, seguint els consells de la comissaria d’Informació, ha incrementat el nivell d’alerta per risc de conflictivitat al carrer. Si es produeixen aldarulls demà dimarts, tal com va passar per sorpresa fa un any, en aquesta ocasió no agafaran desprevinguts els Mossos, tot i que sí que hauran d’afrontar-los sense Martínez al capdavant del timó polític. El substituirà Pere Ferrer, el cap de gabinet de Buch i dels seus antecessors Joaquim Forn i Jordi Jané.

La versió oficial sobre la dimissió de Martínez és que se’n va perquè entén que «ha acabat una etapa». Però, segons les fonts consultades per aquest diari, Martínez se’n va perquè era conscient que ni el president Quim Torra ni tampoc Carles Puigdemontconfiaven en ell, malgrat que des de Presidència es nega cap pressió.

La cosa ve de lluny. Fa just un any, quan el director no portava ni quatre mesos en el càrrec, va haver de sortir a apagar el primer foc, precisament a compte del setge de manifestants independentistes al Parlament al final del primer aniversari de l’1-O. Aquell dia va comparèixer per negar que existissin instruccions polítiques per no carregar i que els agents que van entrar al Parlament en lloc de carregar ho van fer seguint una estratègia. El setge a la cambra catalana arribava just després que Torra enervés els Mossos a l’animar els CDR «a collar» els CDR «a collar». Martínez va sortir airós aquell dia de les pressions de Palau i, el que és més important, de Waterloo. Però va ensopegar en el següent assalt.

L’amenaça eslovena

El 6 de desembre a Girona, i també a  Terrassa, la Brigada Mòbil va carregar contra manifestants independentistes que protestaven contra actes convocats per la formació ultradretana VOX. A la tarda, Martínez va comparèixer per dir que l’actuació dels antiavalots, que a Girona es van veure sobtadament atacats per un centenar d’encaputxats, havia sigut «adequada» i «correcta». No obstant, Torra, que aquell dia es trobava de viatge a Eslovènia, va sobrereaccionar al veure fragments d’aquell episodi per Twitter i va prometre una purga dins dels Mossosuna purga dins dels Mossos. Martínez es va quedar en terra de ningú. Aquella crisi de Govern es va concloure quan Buch, Martínez i la cúpula dels Mossos van mostrar a Torra què va passar el 6 de desembre a Girona. No hi va haver canvis, llavors. Mesos més tard, no obstant, Carles Hernàndez, el cap de la Brigada Mòbil, va ser rellevat –la conselleria de Buch va mantenir que a petició del mateix Hernàndez– i abans de l’estiu passat, el comissari en cap, Miquel Esquius, va ser rellevat per Eduard Sallent. Guardés relació o no amb l’episodi de Girona i Terrassa, l’amenaça eslovena va prendre cos. Hi va deixar Martínez sense gairebé crèdit.

Els llaços i les pancartes

Ni Torra, ni Puigdemont, han mostrat comprensió cap a Martínez cada vegada que aquest els ha fet saber que els Mossos havien de complir els mandats judicials –del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o de la Junta Electoral– que ordenaven retirar la pancarta i els llaços del balcó del Palau en període electoral. Presidència no entenia que si els policies es negaven a complir amb aquests s’enfrontaven a la presó. Aquestes picabaralles generades per Torra amb la justícia han laminat la relació entre Martínez i Torra. 

L’esprai de pebre

Dilluns passat, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va fulminar la seva cap de premsa, Joana Vallès, argüint un «error de comunicació» inexistent. Va ser després que la premsa publiqués que els Mossos havien de començar a utilitzar esprai de pebre en aldarulls violents. De nou Torra, o Puigdemont, van sobrereaccionar i van demanar un cap. Hauria pogut caure el de Martínez, o el del nou cap de la Brimo, Xavi Pastor, però va caure el de Vallès, per donar sentit a la invenció de l’«error de comunicació». Martínez ja havia pres en aquell temps la decisió de marxar i ja l’havia comunicat en el seu entorn més pròxim. Buch no va ser l’instigador de la marxa de Vallès ni tampoc de la de Martínez. Però tampoc les va evitar i ha acabat convertint-se en un transmissor de les pressions que arriben des de Waterloo. El relleu de Vallès al capdavant de la comunicació és Joan Maria Piqué, home de Puigdemont i també de Torra. 

Notícies relacionades

Els Mossos eleven el nivell d'alerta per risc de disturbis en l'aniversari de l'1-O

L'ANC planeja «col·lapsar» la xarxa viària catalana després de la sentència de l'1-O

La marxa de Martínez s’ha fet pública a poques hores que el full del calendari torni a assenyalar l’1 d’octubre. Se’n va abans que sorgeixin aldarulls com els que fa un any el van ficar en un ull de l’huracà del qual ja no va sortir. I ho fa donant per bones les dades de la comissaria d’Informació, que han aconsellat augmentar el nivell d’alerta del dispositiu Minerva per l’alt risc de conflictivitat. El substitueix Pere Ferrer, cap de gabinet de la conselleria de Buch i amb passat convergent a l’alcaldia de Xavier Trias. 

Brigada mòbil activada 

L’increment d’alerta per risc de conflictivitat al carrer implicarà que els antiavalots de la Brigada Mòbil treballin set dies seguits i que els següents set tinguin l’obligació d’estar de guàrdia i a menys de dues hores del seu lloc de treball. També els antiavalots de les anomenades ARRO, de grau inferior a la Brimo, estaran pendents del que passo durant la jornada de demà i, a partir del pròxim dilluns i fins a la sentència del Suprem, encaixaran un canvi en el seu horari que permetrà al cos disposar d’un suplement d’un 33% de la seva disponibilitat.  

Agraït per la bona tasca que ha fet @AndreuJoanM al capdavant dels @mossos amb una balanç important, des de les noves places, fins a l'entrada del CITCO. Molta sort al Pere Ferrer, que és de l'equip i té l'experiència, el criteri i les ganes per liderar aquesta nova etapa. pic.twitter.com/FIYGQaZU1P

— Miquel Buch (@MiquelBuch) 30 de septiembre de 2019