El sobiranisme demana «desobediència civil» després de la sentència

L’independentisme ha commemorat el segon aniversari del referèndum de l’1-O pendent de la sentència del procés i mostrant ja el camí –inconcret– del que pretén fer com a resposta: una desobediència social «massiva» (que no institucional, important el matís) que va comptar amb el vistiplau dels partits sobiranistes, però no dels comuns ni dels principals sindicats, que sí que van ser al costat del moviment el 3 d’octubre de fa dos anys en la massiva protesta contra la repressió policial i en defensa del dret a decidir del poble de Catalunya.

Aliè a l’autocrítica i encara atrafegat teixint la resposta concreta a la sentència, el moviment independentista ha preferit unificar el missatge entorn d’un concepte genèric: la desobediència.

Puigdemont i l’aturada econòmica

A primera d’hora del matí, aprofitant l’entrevista que ha concedit a Catalunya Ràdio, l’expresident Carles Puigdemont ja ha avalat tot el que es faci en aquest sentit. ¿Inclòs un bloqueig de l’economia? «La via de la desobediència, la resistència no-violenta, es practica i es practicarà en totes les democràcies del món; no ens hem d’alarmar». ¿Però veuria bé que fos de manera sostinguda en el temps? «Tot el que forci l’Estat a negociar és bo», ha respost sense titubejar, sempre en el marc de la no-violència. Un marc en el qual ha aprofitat per denunciar que les vinculacions de la investigació sobre els CDR detinguts per presumpte terrorisme que li intenten vincular a ell en l’operació pretenen «reactivar l’euroordre per un delicte de terrorisme».

La promesa de Torra «sense excuses»

Poques hores després d’aquesta al·locució, el president Torra ha reunit el seu Govern (hi ha hagut Consell Executiu, però, no, compareixença davant la premsa per donar compte dels acords) en una solemne i breu compareixença en la qual ha promès caminar «sense excuses» cap a la república catalana de manera democràtica i pacífica. Torra ha evitat entrar en la controvèrsia de si el referèndum del 2017 atorga legitimitat per desplegar la independència. S’ha limitat a afirmar que aquell dia va ser «la jornada fundacional» de la república. A la tarda, Puigdemont, en una roda de premsa de l’anomenat Consell per la República, ha donat legitimitat a la votació il·legal de dos anys enrere.

El vicepresident Pere Aragonès també ha defensat l’autodeterminació i ha volgut destacar el compromís del Govern amb «la pau i el diàleg».

Després d’aquest breu acte al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, Torra s’ha desplaçat a la presó de Lledoners per entrevistar-se amb els líders de l’1-O processats.

Més enllà dels partits

Notícies relacionades

La llavor de la llibertat

1 d'octubre: Tensió a Catalunya | Últimes notícies en directe

Mentrestant, els partits independentistes, juntament les dues principals entitats –Òmnium Cultural i l’ANC–, així com membres de la societat civil (La Fede, USTEC, Irídia, Ciemen, Unió de Pagesos i la Taula del Tercer Sector, entre d’altres) llegien un manifest, una crida a la mobilització «massiva des de la lluita no-violenta i la desobediència civil» com a resposta «als abusos de poder i les situacions d’injustícia», sense detallar quines seran les accions després de la sentència. El manifest, llegit per l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, el periodista Martí Anglada i la historiadora Anna Sallés, també qüestiona el processament dels nou CDR detinguts acusats de terrorisme i tinença d’explosius. Per això, afirma que la vista al Suprem pel procés «és només la punta de l’iceberg d’una escalada repressiva que afecta desenes de ciutadans i ciutadanes d’aquest país», i considera que així «ho demostren els nous empresonaments», en al·lusió als CDR. 

Absència dels comuns

Així, mentre la resposta institucional a la sentència continua sent una incògnita, els diferents actors s’han centrat en la via social (i en actes col·laterals com la proposta de reunir l’«assemblea de càrrecs electes» després de la decisió judicial). Actes socials que pretenen que es converteixi en «massiva i el màxim de plural».  Els comuns, la presència dels quals s’esperava en la lectura del manifest, han optat per convocar els mitjans de comunicació en un altre lloc. El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s’ha mostrat, amb tot, esperançat de poder incloure aquest espai progressista en la resposta a la sentència i ha apel·lat a l’«esperit de l’1-O». Per la seva banda, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha demanat una «majoria àmplia contra la repressió».