Els dubtes d'un 155 en funcions

Quan el Tribunal Suprem dicti la sentència de l’1-O, el Govern seguirà en funcions. El veredicte de l’alt tribunal sobre el que va passar a Catalunya la tardor del 2017 s’espera entre el 10 i el 14 d’octubre, tal com va avançar EL PERIÓDICO, amb les Corts dissoltes i els partits agitant els seus colors en campanya electoral.

A l’espera d’una sentència que escalfarà els carrers, el Parlament ja ha reactivat el «dret a l’autodeterminació», aprovant tres resolucions amb què es comprometen a «liderar una resposta institucional a la sentència», la «legitimitat de la desobediència civil i institucional», aplicar «l’amnistia com a part d’una solució política al conflicte polític» i exigir la sortida de la Guàrdia Civil de Catalunya.

El Govern ha anunciat que impugnarà les resolucions, com va fer l’Executiu del PP el 2017, i tot i que insisteix que de moment «no es presenten les circumstàncies» per aplicar l’article 155 de la Constitució, també assegura que no li tremolarà el pols si ho ha de fer. El problema és que el Govern seguirà llavors en funcions, amb les seves capacitats limitades, i la cambra encarregada de donar-li via lliure, el Senat, dissolta fins al 3 de desembre. ¿Seria possible posar en marxa l’article 155? Els constitucionalistes discrepen.

L’abast de l’excepció

La llei del Govern limita les iniciatives que pot dur a terme un Executiu en funcions al «despatx ordinari dels assumptes públics». Però el mateix text contempla la possibilitat que s’adoptin altres mesures en casos «d’urgència degudament acreditats o per raons d’interès general», i és allà on el 155 podria trobar una escletxa. «Davant de situacions molt excepcionals, l’Estat ha de poder respondre», defensa el professor de Dret Constitucional Germán M. Teruel. «El Parlament és un poder permanent i el Govern també», i «si es donessin els pressupòsits constitucionals, sí que seria possible» posar-lo en marxa, indica el jurista. Tot i que insisteix que «no és desitjable».

L’opinió de la catedràtica de Dret Constitucional Mercè Barceló és just la contrària. «És impensable que un Govern en funcions pugui aprovar una norma tan excepcional», i creu que la Diputació Permanent de la cambra alta no podria aprovar-ho «en cap cas», sinó que ha de fer-ho «l’òrgan que ha de determinar que es produeix el supòsit», que és la majoria absoluta del Senat en ple.

No hi ha una resposta unívoca, perquè el Tribunal Constitucional (TC) no ha hagut de pronunciar-s-hi i, de nou, no hi ha antecedents. El doctor en Dret Leonardo Álvarez recorda que l’article 78 de la Constitució atorga a les diputacions permanents la possibilitat d’assumir les facultats de les cambres per convalidar decrets llei en els estats d’excepció, alarma i setge. Però inclou un afegit: la potestat de «vetllar pels poders de les cambres quan aquestes no estiguin reunides».

Interpretació clau

«No diu res de l’article 155, que també és un estat d’excepció o excepcional, així que amb la Constitució a la mà, un Senat dissolt no podria posar-lo en marxa, però podria entendre’s que la Diputació Permanent està habilitada per fer-ho amb una interpretació extensiva d’aquest afegitó», assenyala Álvarez.

Aquesta interpretació, en qualsevol cas, quedaria en mans del Tribunal Constitucional i sempre a posteriori. Com ja va ocórrer amb la primera i única aplicació del 155 a Catalunya, Unides Podem i el Parlament van acudir al Constitucional, i aquest va avalar en una sentència recent les mesures que en virtut de l’esmentat article s’havien posat en marxa, establint per primera vegada límits: que el 155 ha de delimitar-se en el temps i que ha de ser un «últim recurs» per a situacions d’extrema gravetat.

«Les constitucions solen ser deliberadament ambigües per poder adaptar-se als temps, però en el cas del 155 mai es va pensar que pogués arribar a adoptar-se i el text no explica quines són les mesures necessàries», insisteix Álvarez. Tampoc s’ha legislat mai per desenvolupar el controvertit article constitucional i que el legislatiu en fixi els límits o resolgui la qüestió sobre un Govern en funcions. «Tot i que el legislador no està lligat de peus i mans a la jurisprudència del TC, aquest sempre tindria l’última paraula per determinar si la norma que es desenvolupés és conforme a la Carta Magna», diu Barceló.

Motius per activar-lo

Notícies relacionades

1 d'octubre: Tensió a Catalunya | Últimes notícies en directe

Eleccions generals del 10 de novembre: Últimes notícies en directe

La detenció i posterior ingrés a presó de set membres dels CDR que presumptament planejaven accions violentes també ha servit al líder de Ciutadans, Albert Rivera, per tornar exigir al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, que posi en marxa el 155. Segons la seva opinió, és un motiu suficient.

No obstant, els constitucionalistes consultats coincideixen que ara com ara no es donen els pressupòsits. «Només és possible arribar al 155 quan la resta de mecanismes no hagin funcionat», recorda Terol. I el consens «és desitjable fins i tot quan el Govern no està en funcions», perquè no és una mesura que «s’hagi de plantejar, tot i que jurídicament pugui, sense consens».