El Govern basc qualifica d'«impertinents i desafortunades» les paraules de Puigdemont sobre el 155 i ETA

El portaveu del Govern basc i conseller de Governança Pública i Autogovern, Josu Erkoreka, ha qualificat d’«impertinents i desafortunades» les paraules de l’expresident, Carles Puigdemont, sobre l’aplicació del 155 i ETA, i ha emplaçat a no tenir-les en compte. D’aquesta manera, s’ha referit a les declaracions fetes per Puigdemont aquest dimarts en què va rebutjar que es tornés a aplicar l’article 155 a Catalunya perquè hi pugui haver «indicis de violència», i va afirmar que a Euskadi hi va haver «gairebé mil morts» d’ETA i no es va aplicar mai aquest precepte de la Constitució.

En una entrevista concedida a Onda Basca, Erkoreka ha assegurat que «és tan evident que són desafortunades i impertinents que, probablement, el millor és no prendre-les en consideració». «Vull situar-les en el moment de tensió que estan vivint a Catalunya i, particularment, el senyor Puigdemont. En aquest context, segurament no l’ha encertat en l’expressió ni en el que volia dir», ha afegit. Josu Erkoreka creu que «ningú considera que són oportunes ni encertades aquestes expressions», tot i que ha apuntat que «això no enterbolirà la relació de lleialtat i col·laboració que sempre ha existit entre els dos Executius».

Governar partint de l’èpica

D’altra banda, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ha defensat les institucions després de la crida de l’independentisme català a la «desobediència civil», i ha considerat que «no es pot governar partint de l’èpica tots els dies».

Notícies relacionades

Puigdemont: «Volen penjar-me l'etiqueta de terrorista i facilitar l'euroordre»

Així hem narrat els dies previs a la sentència del procés

Després que ahir partits i entitats independentistes cridessin a respondre des de la «desobediència civil» a una eventual condemna del Tribunal Suprem en el cas del procés, Esteban, en una entrevista a TVE, ha assenyalat que «la institucionalitat és un valor» i que l’èpica «té els seus moments», però «s’esgota». Ha puntualitzat, no obstant, que en la crisi catalana «des de l’altre costat també cal enviar senyals» en favor del diàleg i la recerca de solucions, ja que «això és un problema polític i per molts 155 que s’apliquin no s’arreglarà».

Sobre l’empresonament de membres dels CDR acusats de terrorisme, ha indicat que li crida l’atenció que un sumari que és secret «s’estigui donant per capítols» i ha defensat que les institucions han de ser contundents en la condemna de la violència. Ha indicat que, parlant de violència, «hem vist imatges molt dures a les drassanes gaditanes» amb els treballadors preparats «per llançar objectes» i també «hem vist a Astúries i en alguns altres llocs moments molts més crus que el focus que es vol posar ara a Catalunya».