El TC avala el dret a utilitzar el castellà en la prova final de Primària

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat aquest dimecres el dret a poder fer en castellà les proves d’avaluació final d’Educació Primària a Catalunya. L’alt tribunal resol així el conflicte positiu de competència promogut pel Govern català contra el reial decret que regula les característiques generals de les proves de l’avaluació final d’Educació Primària, establertes en la Llei Orgànica 2/2006 d’Educació coneguda com a LOE.

La sentència, que es coneixerà en la seva integritat en els pròxims dies, avala el dret a escollir la llengua castellana o la llengua cooficial corresponent, a elecció dels pares, mares o tutors legals en la prova final de primària que introduïa tant aquesta llei educativa com la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE).

L’alt tribunal ha avançat aquest dimecres la resolució, que només dona la raó al Govern en un punt, al declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de dos dels preceptes del reial decret, a l’entendre que vulneren competències autonòmiques. Es tracta del 7.4, que estableix que «els responsables d’orientació en cada centre educatiu realitzaran un informe per cada alumne o alumna a què es refereix aquest apartat, que serà tingut en compte a l’hora d’establir les adaptacions que procedeixin», i del 7.5 per l’incís que estableix que l’«elaborarà el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La Generalitat va impugnar el 2016 el decret que regula les proves de l’avaluació final d’educació primària previstes en la LOMCE, a l’entendre que vulnerava la seva potestat per decidir la llengua a la qual es realitza i que el mètode s’hauria de limitar a comprovar el nivell d’adquisició per l’alumne de les competències del currículum.

La impugnació assenyalava que aquesta avaluació, que Catalunya realitza des de fa anys, no podrà comprovar aquest coneixement, si s’apliquessin els criteris i condicions previstos pel ministeri, ja que, segons Ensenyament, el reial decret havia establert com serà la prova «de manera massa detallada». Segons la seva opinió, «l’Estat hauria de cenyir-se a regular les bases i no el desenvolupament d’aquestes proves».