Sánchez aparca el federalisme i apuja el to sobre Catalunya

Pedro Sánchez afronta els pròxims 40 dies de campanya, la costa amunt cap al 10-N, sense buits a l’agenda, amb dos mítings diaris programats i una allau d’entrevistes que no té res veure amb les anteriors generals, en les quals el seu equip va seleccionar amb cirurgia la seva presència en els mitjans. El context és un altre i Catalunya ho pot canviar tot, reconeixen a la Moncloa. En aquest nou escenari, amb el vot més progressista desmobilitzat per la tornada a les urnes i amb la necessitat de seduir l’electorat descontent de Ciutadans per aconseguir la majoria «més clara» a la qual apel·la, el candidat socialista eleva el seu to sobre el conflicte territorial a les portes de la sentència del procés. 

D’apostar pel federalisme, Sánchez passa ara a mostrar-se contrari a augmentar la descentralització de l’Estat i posa sobre la taula mesures extraordinàries per garantir la seguretat a Catalunya, coincidint també amb el recent aval del Parlament a la via de la desobediència. Una estratègia que deixa incògnites sense aclarir probablement fins a la nit electoral: com afectarà aquest discurs al PSC i quin percentatge de votants d’Albert Rivera acabarà realment a les urnes del PSOE. 

 

Sánchez va donar el primer avís al món independentista en l’última sessió del Congrés en aquesta legislatura, el 18 de setembre, quan va parlar per primera vegada de la possibilitat d’aplicar l’article 155 de la Constitució. El seu entorn va explicar llavors que allò només era el principi de l’enduriment del seu discurs. Des d’aleshores, i en paral·lel al to també més elevat de l’independentisme, Sánchez deixa en cada míting i en cada entrevista un missatge per a Catalunya, en el qual adverteix que el Govern no tolerarà una violació de la legalitat i que té el deure de garantir la seguretat. Contra una eventual ruptura del marc de la Constitució i de l’Estatut, repeteix a cada pas, l’Executiu disposa del 155 i de la llei de seguretat nacional. 

El «botó» del 155

En aquesta línia, aquest dijous va col·locar tota la responsabilitat d’una eventual aplicació d’aquestes mesures excepcionals sobre les espatlles del món separatista. «És l’independentisme qui pot prémer o no el botó del 155. Són ells els que tenen la responsabilitat de no obligar l’Estat a haver d’aplicar un article perfectament legítim», va dir en una entrevista al diari digital ‘Nius’.

 

Però va fer un pas més. Aquesta vegada no es va quedar només en la reflexió de quina pot ser la reacció del Govern davant la resposta de Catalunya a la sentència de l’1-O, sinó que va recular en les seves posicions polítiques sobre l’arquitectura territorial. Sánchez, que el 2017 va advocar per la plurinacionalitat i l’«enfortiment de l’autogovern» a Catalunya, prefereix ara mantenir l’estat autonòmic actual. «Hi ha gent a Catalunya que vol una recentralització per part de l’Estat de les competències; d’altres que volem mantenir l’statu quo, em refereixo a l’estatut d’autonomia, i d’altres, en canvi, que proposen augmentar la descentralització», va defensar. 

El mateix president en funcions va reconèixer fa poc en una conversa informal amb periodistes que la sentència del procés sacsejarà la campanya i que espera un creixement electoral que provingui, en bona mesura, dels votants desencisats de Ciutadans. A ells es dirigeix el gruix dels missatges sobre Catalunya, però s’ha de veure si aquest discurs està aconseguint el seu objectiu. 

Transvasament a l’espera

Especialistes demoscòpics que estan analitzant el comportament de l’electorat de Rivera indiquen que, efectivament, hi ha entorn d’1,3 milions d’exvotants de Cs que ara es troben en la indecisió. No obstant, remarquen, no hi ha fugues significatives cap al PSOE i ni tan sols el to dur sobre Catalunya està accelerant aquest moviment. ¿Per què? Afirmen els especialistes que Sánchez causa un enorme rebuig entre els qui van votar Rivera: segons els seus càlculs, només el 20% dels qui van elegir els taronges a l’abril aproven el líder socialista, un percentatge que puja al doble amb Pablo Casado. És cert, indiquen, que Rivera només agrada ja al 54% del seu electorat, però aquesta insatisfacció no ha cristal·litzat (almenys encara) en una fuga massiva al PSOE. 

Notícies relacionades

Sánchez demana a l'independentisme «que reconegui el seu fracàs» i el mal que ha causat

Així hem narrat els dies previs a la sentència del procés

En la mateixa línia, l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) inclou dades inquietants per als socialistes: la seva intenció directa de vot cau tres punts respecte a l’enquesta del juliol i la fidelitat descendeix nou punts, fins al 76%.