Sánchez i Errejón pugnen per 1,3 milions de vots

Quan Íñigo Errejón va marxar de vacances aquest estiu, no tenia al cap presentar-se a unes eleccions generals. Convençut que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias arribarien a un acord al setembre, l’única tasca política que es va endur de viatge, expliquen en el seu entorn, va ser traçar un pla per sobreviure quatre anys amb un perfil estatal quan en realitat estava tancat en una Assemblea de Madrid que, mediàticament, amenaçava de fer-lo desaparèixer del mapa. Només a la tornada, al constatar el fracàs negociador, es va admetre a si mateix que li tocava, una altra vegada, tornar a «córrer cordant-se els cordons», la frase que va encunyar fa cinc anys per descriure les presses amb què va néixer Podem.

L’equip de Sánchez el mirava de reüll. «És un excel·lent estrateg, un teòric admirable, però tem massa arriscar-se, passar a l’acció», opinava un col·laborador del president. Aquesta vegada, s’ha atrevit. Sánchez i Errejón gairebé no es coneixen; només s’han saludat un parell de vegades, de passada, i fins i tot semblaven destinats a apreciar-se. Però el 10 de novembre competeixen per 1,3 milions de vots. I les simpaties, en campanya, es desdibuixen.

En el Govern tenien la intuïció que l’arribada de Més País els complicaria una cursa electoral que el PSOE ja iniciava amb dificultats, i les enquestes constaten els auguris. El Gabinet d’Estudis d’Opinió Pública (GESOP) conclou en el seu sondeig per a EL PERIÓDICO que entre 280.000 i 300.000 dels electors que en les generals de l’abril van elegir Sánchez admeten que el 10-N votaran Errejón. Prop d’un milió de votants dubten entre el PSOE i Més País. La campanya decidirà cap a on s’inclinen, però de moment les xifres són inquietants per als socialistes, que en les anteriors legislatives van obtenir 7,5 milions de recolzaments.

Si a Errejón li va especialment bé, Sánchez pot quedar-se entorn dels seus 123 escons actuals: augmentar poc o fins i tot perdre’n algun, perquè Més País es menjaria el gruix del creixement que els assessors de Sánchez havien previst. «Està molt ben valorat entre la gent del PSOE, Podem i els nacionalistes moderats, així que en realitat podria pescar de totes parts. Potser el que freni que el seu vot vagi a més és que, com que no es presenta a totes les circumscripcions, hi haurà electors que al final no el votaran perquè no el veuen com una alternativa real a Sánchez», explica la directora del GESOP, Àngels Pont.

Nous atacs

El PSOE compta amb aquesta carta i es defineix com l’única opció per formar Govern. Des d’allà, intenta situar Més País en el mateix espai electoral que Unides Podem, arraconat a l’extrema esquerra del tauler, com dues faccions que es disputen el poder entre si per velles picabaralles. Els socialistes gairebé no s’aturaven fins ara en Errejón, però, davant la seva capacitat d’atreure una part de l’electorat que va recolzar Sánchez a l’abril, han començat els atacs. «És part del problema», va dir dilluns la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra.

Tot i així, l’entorn de Sánchez, que assegura no creure en les nombroses enquestes que reflecteixen un estancament del president en funcions, encara considera possible sumar majoria absoluta el 10-N amb Unides Podem, Més País i el PNB, sense necessitat de l’independentisme català. En aquest escenari, continuen les mateixes fonts, Errejón podria ser clau perquè Iglesias quedi fora de la coalició que continua reclamant.      

Perquè el nou partit intenta presentar-se com a clau del desbloqueig, amb un discurs que prova de connectar amb la frustració de l’electorat per la repetició electoral. En contra seu juga la falta d’estructura orgànica, que li impedeix presentar-se a la majoria de circumscripcions (només concorrerà en 17 d’un total de 52), l’escanyolit pressupost del qual disposa i la impossibilitat d’ajustar llistes electorals en temps rècord sense ferir sensibilitats.

Els perfils

Notícies relacionades

Meritxell Batet: «Després de la sentència s'ha d'abordar la crisi territorial»

Zapatero, contrari al 155 i a vincular Catalunya i violència

Sánchez (4,3) i Errejón (4,2) són els líders més valorats, gairebé en empat tècnic. S’encavalquen especialment en un votant progressista resident a les grans ciutats, d’entre 18 i 45 anys. A partir d’aquesta edat, Més País obtindria un vot residual, mentre que els socialistes continuen atresorant l’electorat més gran, especialment entre els jubilats, una cosa que explica la importància del recent anunci de Sánchez que pensa apujar les pensions al desembre, tot i que continuï en funcions.

Més País té millors expectatives d’atreure un electorat amb estudis superiors i mitjans. El PSOE aconsegueix més suport (33%) entre votants de formació acadèmica baixa, on Errejón no els esgarrapa un vot, però l’expodemista bé pot robar-los entre els nivells mitjans (24,3%) i alts (21,6%). A diferència de Podem, Més País té més recolzament de persones amb ocupació que d’aturats. La bona notícia per a Sánchez és que conserva més vot femení. A Errejón, en canvi, el votarien menys de la meitat de dones que d’homes.