Una empresa pública del Govern valencià va sufragar el PP de Camps i Rus, segons la Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil ha informat al jutjat que investiga el conegut com a ‘cas Imelsa’ que l’empresa pública CIEGSA, utilitzada per l’anterior Govern valencià del PP per a la construcció d’escoles, va servir per al finançament il·legal del partit autonòmic i provincial sota les presidències de Francisco Camps i Alfonso Rus.

La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil ha remès al Jutjat d’Instrucció número 18 de València l’‘Informe sobre les irregularitats detectades en el funcionament de l’empresa pública CIEGSA i la seva relació amb la desviació de fons públics’, han informat fonts coneixedores del cas.

Aquest anàlisi s’incorpora a una de les peces separades de l’esmentat cas Imelsa, la G, dedicada en exclusiva a les comissions il·legals que van poder cobrar alts càrrecs del PP amb responsabilitat en CIEGSA després de manipular diverses adjudicacions d’obres amb un doble propòsit: el lucre personal i el finançament il·legal del partit.

En aquest sentit, l’UCO remarca que «els màxims responsables de CIEGSA han sigut càrrecs de confiança del president de la Generalitat», i cita concretament a Máximo Caturla –investigat en aquesta i altres peces–, nomenat secretari autonòmic d’Educació el 30 juny del 2003 (Govern Camps) i posteriorment conseller delegat de Ciegsa, el desembre del 2004.

«Al desembre del 2003, Caturla hauria promogut una sèrie de canvis en els procediments de contractació i a l’organigrama de l’empresa que l’haurien dotat d’una capacitat més gran de decisió i control respecte a les decisions i funcionament de CIEGSA», segons l’UCO.

Un d’aquests canvis va ser la creació d’un lloc de treball i l’atribució de competències en valoració d’ofertes, confecció de plecs i licitació, per al que va contractar Joan Vergara, una persona «sense experiència laboral i amb la qual mantenia una relació prèvia per haver coincidit en el seu anterior càrrec en la Conselleria de Sanitat».

Al seu informe, la Guàrdia Civil detalla com Vergara va modificar una adjudicació de 43 milions d’euros tres dies després de la seva incorporació a l’empresa, i intervenint un cap de setmana, de manera que finalment, totes les empreses licitadores van ser valencianes. «Això resulta d’interès atenent l’exposat per Máximo Caturla en la reunió interna de CIEGSA que va tenir lloc el gener del 2004 i la finalitat del qual era comunicar el resultat d’aquesta licitació», segons l’UCO.

Els investigadors citen les anotacions d’un exempleat de CIEGSA assistent a aquesta reunió, que va escriure: «Caturla va exposar que des d’aleshores es volia premiar les empreses valencianes davant les ‘estrangeres’, que a partir d’aquell moment ell seria la persona encarregada de comunicar-ho a les empreses adjudicatàries» o que «en aquesta empresa mana el conseller, i el conseller fa el que li surt dels collons, i que quan el conseller no hi és, mano jo».

Per enfonsar en aquesta «estratègia de recaptació i finançament basat en el cobrament de comissions il·legals i la finalitat del qual seria la de finançar al Partit Popular de València, tant a escala provincial com autonòmica», la Guàrdia Civil cita també els àudios aportats a la investigació per l’exgerent d’Imelsa i autodenominats ‘yonki dels diners’, Marcos Benavent. Es tracta d’una conversa entre Benavent i Caturla en la qual s’afirma que el segon estaria «recaptant» i que el destí seria el Partit –amb referència al Partit Popular–; a la qual cosa Caturla respon: «Ja, ja ho sé. Jo faig el que puc i tu ho saps, perquè jo tinc poques licitacions, una corba de caiguda».

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

En un altre dels àudios, sobre adjudicació de la construcció de l’IES Nº4 a la localitat de Torrevieja a la mercantil CLEOP, Caturla afirma que «ja estaria efectuant els càlculs necessaris per aprovar un projecte modificat amb el qual compensar la baixa realitzada per l’empresa adjudicatària». 

«Després de calcular l’import del projecte modificat, procedeix a calcular l’import de la comissió a sol·licitar l’empresari, i es dedueix que l’import del projecte modificat li servirà per negociar la comissió a cobrar», segons l’UCO.  «En aquesta conversa, es posa de manifest en diferents moments que un dels beneficiaris d’aquesta comissió seria, a més dels interlocutors, el mateix Alfonso Rus.»