Febre de banderes a la zona zero del 'cas Gürtel'

Banderes d’Espanya als edificis públics, i als balcons particulars, a les voreres, entre edificis ombrejant els carrers, en camionetes de repartiment municipals, a la pista dels autos de xoc i fins i tot en els concerts de música electrònica. Si alguna cosa abunda a les festes de Boadilla del Monte (Madrid) són les ensenyes ‘rojigualdas’.

La ciutat (52.626 habitants) ha prolongat el calendari de les seves tradicionals festes  fins fer-ho concloure el pròxim dissabte 12 d’octubre amb un «acte d’homenatge a la Bandera» programat per a l’una de la tarda a la caserna de la Guàrdia Civil. Serà el colofó a un programa que ha anat in crescendo des del passat 16 de setembre.

La cita central ha sigut la processó de Nostra Senyora del Rosario, patrona de la localitat, el 6 d’octubre. Per a l’esdeveniment, l’Ajuntament va anunciar i va dur a terme un repartiment de banderes per les cases les finestres de les quals donen al que ha de ser el recorregut.

El recurs consistorial als símbols nacionals no es queda aquí: a la bandera se l’homenatja també en les molt freqüentades nits de música electrònica, com a teló de fons per al concert del ‘dj’, sota un envelat capaç d’allotjar 2.500 joves.

En aquest cas, el ‘dj’ era El Pulpo, animador de programes radiofònics musicals i conductor de l’espai radiofònic ‘Poniendo las calles’ de la COPE.

El Pop va ser també el ‘dj’ que va animar l’espera dels seguidors de Vox, PP i Ciutadans en l’acte conjunt que el passat 10 de febrer, entre milers de banderes, va escenificar a la plaça de Colón de Madrid l’aliança tàcita entre les tres formacions de dreta.

Per l’alcalde de la localitat, Javier Úbeda Liébana (PP), és molt important, –«un dels moments més especials de les festes», ha dit en xarxes socials– que els joves parin un moment en la seva gresca d’espera del començament d’un concert de música electrònica per posar-se seriosos i escoltar l’himne nacional d’Espanya.

I així ho ha asseverat en un tuit per presentar un vídeo que el mostra a ell, al ‘dj’ Pop i a una multitud de joves corejant sense lletra la ‘Marxa reial’.

Uno de los momentos más especiales de las fiestas es cuando, juntos, coreamos el himno nacional 🇪🇸 pic.twitter.com/CcY6GxbKdP

— Javier Ubeda Liébana (@jubedal) 5 de octubre de 2019

Amb tantes banderes repartides pel municipi, i tal veneració promoguda per l’ajuntament, no és estrany que els firaires s’olorin el gust del públic per augmentar la facturació de les seves atraccions.

Pot ser que per això, en la pista dels autos de xoc, a la qual van pares i fills per passar una bona estona, tremolen les ensenyes d’Espanya a tot arreu.

L’alternativa a la pista d’acer la presenten a tot estirar les banderes d’Astúries, amb la seva Creu de la Victòria. Però aquestes són clara minoria, i més petites.

Epicentre de Gürtel

Es produeix aquest fenomen sociopolític al nord-oest de Madrid, la zona més rica de la comunitat autònoma i una de les de més poder adquisitiu dels veïns a tot el país. El 30 de setembre, l’Agència Tributària va publicar el seu rànquing de renda per càpita per municipis d’Espanya, i entre els 10 primers llocs (a més de tres de Barcelona) apareixen quatre localitats de la zona: Pozuelo (la primera del rànquing nacional, amb 53.185 euros a l’any per cap), Boadilla del Monte (tercera, amb 41.881), Majadahonda (sisena, 39.336) i Torrelodones (dècima, 38.146).

Les tres primeres formen una enorme conurbació de xalets, piscines, tanques d’arizòniques, clubs socials... i banderes d’Espanya. I al centre de l’àrea, Boadilla del Monte.

Qui no sigui de Madrid pot no apreciar tota l’aroma del nom de Boadilla si no se li recorda el ‘cas Gürtel’. Boadilla podria ser coneguda pel palau de l’infant senyor Luis, una de les grans obres neoclàssiques de l’arquitecte Ventura Rodríguez, acabada el 1765. Però 300 anys després va venir l’aventura d’un alcalde que anomenaven «albondiguilla» a desplaçar aquesta referència.

Arturo González Panero, alcalde de la localitat pel PP des del 1999, va dimitir el 2009 per l’esclat del cas Gürtel. Va començar llavors el seu processament –que avui omple una peça separada de la gegantina instrucció judicial d’aquesta trama– pel tracte de favor a canvi de comissions per a ell i per al seu partit que va donar a la xarxa de societats de Francisco Correa. A Boadilla va grimpar la xarxa abans que a Majadahonda, Madrid i València.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Avui governa la ciutat un PP que es presenta com una altra generació del PP. L’acalde, Javier Úbeda, va compartir militància en les Noves Generacions del partit amb Pablo Casado, el president nacional, i amb Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid.

Javier Úbeda governa Boadilla amb una còmoda majoria absoluta de 15 regidors, contra cinc de Ciutadans i tres del PSOE. Majories semblants ha conservat el PP en les municipals del 2015 (13 regidors), 2011 (11 regidors) i 2007 (16 regidors), ja en els temps procel·losos de la trama Gürtel, els escàndols de la qual mai van canviar en excés el vot del veïnat.