El Suprem rebaixa les penes als condemnats d'Altsasu

El Tribunal Suprem ha rebaixat substancialment les penes que hauran de complir els nois de la localitat navarresa d’Altsasu que la matinada del 15 d’octubre del 2016 van agredir dos guàrdies civils i les seves parelles. Se’ls han imposat penes d’entre un any i mig i nou anys i mig de presó per delictes d’atemptat a agent de l’autoritat, lesions, desordres públics o amenaces. La rebaixa obeeix al fet que l’alt tribunal entén que l’Audiència Nacional no els hauria hagut d’aplicar l’agreujant de discriminació per ser les víctimes guàrdies civils, ni la d’abús de superioritat en el d’atemptat a l’autoritat, perquè això suposa castigar dues vegades en funció de la professió de la víctima.

La sentència, que compta amb el vot particular dels magistrats Antonio del Moral i Vicente Magro, partidaris de mantenir l’agreujant, considera que ha existit prova bastant i vàlida de les agressions i lesions físiques i psicològiques causades a les víctimes, però dona la raó en part a la defensa. Per això redueix les penes imposades per l’Audiència, que oscil·laven entre els dos i els 13 anys de presó, a un ventall que arriba pràcticament a la desena d’anys, tot i que el compliment màxim es limiti als 7,5 anys, al ser el triple de la pena imposada pel delicte més greu: 2,5 anys pel delicte d’atemptat contra l’autoritat.

El condemnat que ha vist més reduïda la seva pena és Iñaki Abad, a qui la Secció Primera del Penal de l’Audiència va condemnar a 10 anys de presó, pena que la Sala d’Apel·lacions va rebaixar a sis anys i que el Suprem redueix a tres i mig, al retirar-se alguna de les lesions per les quals va ser condemnat. 

Fets execrables

La sentència, de 449 pàgines, considera que «els fets provats són execrables i reflecteixen una motivació abjecta quan refereixen que l’agressió es va produir al constatar que les víctimes eren membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat». La seva motivació –prossegueix– «va emanar de la pertinença de part de les víctimes al cos de la Guàrdia Civil o la seva relació amb aquesta, aspecte que suposa la subsumpció en la tipicitat del delicte d’atemptat». Aplicar, a més, als condemnats l’agreujant de discriminació per aquesta circumstància suposa castigar-los dues vegades pel mateix, fet que veta el principi ‘non bis in ídem’. 

La resolució també nega que s’hagi descrit una situació de discriminació, per ideologia o per comparació amb altres situacions, que permeti agreujar el delicte, circumstància que està prevista per donar una especial protecció a les persones vinculades a col·lectius discriminats, que es troben en desavantatge per a un desenvolupament en llibertat de la seva vida, entre els quals no es poden incloure la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per reforçar aquesta idea recorda que el Codi Penal es refereix a motius racistes, religiosos o per creences de la víctima, ètnia, raça o nació a què pertanyi, sexe o orientació sexual, raons de gènere, malaltia que pateixi o discapacitat. Es tracta de col·lectius que presenten unes situacions objectives de vulnerabilitat que el legislador té en compte per protegir de manera especial i conformar un model social de tolerància i de convivència pacífica, sancionant conductes que pertorben o posen en perill aquesta convivència pacífica, mentre persegueix conformar una societat basada en la necessària tolerància. 

Magro i Del Moral creuen que sí que s’havia d’aplicar l’agreujant de discriminació, perquè «els actes excloents a les persones que representen institucions de l’Estat són actes de discriminació per una qüestió d’ideologia contra el que representa l’Estat». Això «es va projectar en les víctimes per raó de la diferent ideologia que per als autors» tenien les víctimes.