La resposta institucional després de la sentència
El Síndic elabora un informe sobre la desobediència civil a instàncies de Torra
El president va encarregar un document sobre els criteris que han de seguir els policies i els manifestants
Ribó demana ponderar la infracció normativa, d'una banda, amb la «reivindicació legítima» de l'altra
zentauroepp41970828 el s ndic de greuges rafael rib als passadissos del parla180209121922 /
El president de la Generalitat, Quim Torra, va encarregar el 18 de setembre passat al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un informe sobre les «consideracions, recomanacions i criteris d’actuació» de les forces de seguretat i també la ciutadania davant el fenomen de la desobediència civil no violenta, de cara a la reacció social que es pugui produir després de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, l’informe ha sigut ja entregat a Torra, amb data del 30 de setembre.
Proporcionalitat i mediació
En la resposta a Torra, el Síndic demana «aplicar acuradament la proporcionalitat» i tenir en compte «la infracció normativa que es pugui estar produint» amb la desobediència, d’una banda, i la «legítima reivindicació», de l’altra. Ribó defineix la desobediència com un acte polític no violent que planteja «tensar la llei» i que pot generar accions que poden ser «antijurídiques», i recorda també que l’espai públic és un lloc on es poden exercir els drets polítics. «La desobediència civil no violenta té un alt contingut polític que permet expressar» les seves actuacions «contra l’ordre jurídic».
Precedents
Al document, de cinc pàgines, Ribó recorda informes anteriors crítics amb l’actuació dels Mossos en el desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona o el de la plaça de Catalunya amb motiu del 15-M. Reclama de la policia una actuació basada en l’«oportunitat, proporcionalitat i necessitat», que ha de ponderar sempre la decisió policial. «Sempre hi ha d’haver agents» especialitzats en «mediació, negociació i resolució» abans de qualsevol actuació que comporti l’ús de la força. Els Mossos disposen des de fa temps d’una unitat de mediació i el seu primer responsable, Xavi Pastor, és ara el màxim responsable de la Brigada Mòbil, la divisió d’antiavalots més especialitzada del cos català.
El Síndic recorda que està vigent la regulació dels dispositius personals de gravació. És a dir, que la policia ha de recollir imatges de les intervencions, gravacions que siguin «accessibles a totes les parts interessades». L’informe cita també el marc legal en relació amb els drets humans i els tractats internacionals que vinculen els Mossos a l’hora d’actuar en situacions com la que es pot produir després de la sentència.
Amb aquest informe del Síndic –la seva actuació en la polèmica dels llaços grocs, recomanant retirar-los en campanya electoral, va generar una certa tensió amb Torra–, el president busca disposar de pautes d’actuació que serveixin de referència tant per als policies com per als manifestants que exerceixin la desobediència i en coneguin els límits i el dret de la policia. El president ha esgrimit el dret a la manifestació, a la concentració i a la protesta en el marc dels drets i llibertats fonamentals. Torra ha traslladat el contingut de l’informe a les diferents conselleries del Govern, així com a les entitats socials.
Buch i la congruència
És significatiu que dimecres passat, en el ple del Parlament, el conseller d’Interior, Miquel Buch, a preguntes de l’oposició sobre l’actuació dels Mossos, remarqués conceptes com els que utilitza el Síndic: «Els Mossos han actuat de forma positiva, amb mediació, interlocució i l’ús de la força amb congruència, oportunitat i proporcionalitat».
Drets humans Govern Síndic de greuges Catalunya Mossos d'Esquadra Sentència del procés Quim Torra Consell d'Europa Rafael Ribó