¿Què diferencia la sedició de la rebel·lió? Així regula els dos delictes el Codi Penal

La diferència entre els delictes de sedició i rebel·lió, que planegen sobre els acusats pel referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya de l’1-O, radica en la intensitat de l’ús de la violència, segons els juristes consultats.

Conforme al Codi Penal, la sedició requereix que els seus autors «s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis».

En la rebel·lió, que vindria a ser una versió més greu de la sedició, l’alçament ha de ser «públic i violent» i perseguir finalitats com «derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució» o «declarar la independència d’una part del territori nacional».

Delicte de sedició

La sedició està tipificada com un delicte contra l’ordre públic i es troba regulada en el títol XXII (articles 544 i següents) del Codi Penal. Els culpables d’aquest delicte són aquells que «sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis».

Les penes que comporta la sedició per als inductors o autors d’aquesta oscil·len entre els 8 i 10 anys de presó. Però si són «persones constituïdes en autoritat», la condemna s’eleva a entre 10 i 15 anys de presó. En els dos casos, també s’imposarà «inhabilitació absoluta» durant el mateix temps de la pena.

Delicte de rebel·lió

El Codi Penal regula el delicte de rebel·lió en el seu títol XXI (article 472 i següents), emmarcat en els delictes contra la Constitució. Segons el redactat, cometen aquest delicte aquells que «s’alcessin violentament i públicament» en diversos supòsits, entre els que hi és «declarar la independència d’una part del territori nacional» o «derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució».

Per als «caps principals» de la rebel·lió, així com per a aquells que «induint els rebels, hagin promogut o sostinguin la rebel·lió», el text preveu penes de presó de 15 a 25 anys, així com la «inhabilitació absoluta» durant el mateix període de temps.

«Els que exerceixin un comandament subaltern» podran ser castigats amb entre 10 i 15 anys de presó i inhabilitació absoluta pel mateix espai de temps. I, finalment, per als «mers participants», el Codi Penal recull penes de presó de 5 a 10 anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de 6 a 10 anys.

La pena més alta, 30 anys

La pena més alta, de 25 a 30 anys de presó, està plantejada per als capitostos de la rebel·lió en cas que s’hagin esgrimit armes, causat estralls, tallat comunicacions, exigit contribucions, distret cabals públics o exercit «violències greus contra les persones».

Notícies relacionades

El Suprem condemnarà per sedició els líders del procés

Aquestes són les penes que demanen la fiscalia i l'advocacia de l'Estat en el judici al procés

En aquests mateixos casos, el Codi Penal castiga els comandaments subalterns amb entre 15 i 25 anys de presó, i els mers participants, amb entre 10 i 15 anys.

La rebel·lió va ser el delicte pel qual es va castigar els autors de l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. El jutge Pablo Llarena ha comparat en alguna interlocutòria de manera implícita la suposada rebel·lió en el procés amb la del 23-F. Segons el magistrat, la rebel·lió es produeix amb el mer alçament, amb un intent de doblegar per la força l’Estat, tot i que no s’assoleixi aquest objectiu.