El Suprem condemnarà per sedició els líders del procés

El Tribunal Suprem condemnarà per sedició i no per rebel·lió els principals líders independentistes jutjats durant quatre mesos a Madrid, al no apreciar que durant la tardor del 2017 utilitzessin la violència com a instrument per aconseguir la independència de Catalunya, van confirmar a aquest diari fonts jurídiques. Allà hi ha hagut la principal clau perquè l’alt tribunal es decantés pel criteri de l’Advocacia de l’Estat davant el de la Fiscalia, que va defensar que es va tractar d’un delicte de rebel·lió des que va interposar la querella que va donar origen al procediment i va ser la posició que va mantenir fins que va acabar el judici.

Els condemnats per sedició seran els nou acusats que es troben en presó provisional: el president d’ERC, Oriol Junqueras, els consellers en el Govern del fugit Carles Puigdemont, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els líders de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium CulturalJordi Sànchez i Jordi Cuixart. Aquest delicte s’aplicarà en concurs amb el de malversació per als que eren membres del Govern.

L’article 544 del Codi Penal considera «reus de sedició els que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

Diferent responsabilitat

L’alt tribunal considera que els condemnats van cometre aquest delicte des de les seves respectives responsabilitats en el Govern, el Parlament o les entitats sobiranistes, durant el desafiament independentista i, en particular, mentre es van produir les protestes del 20 de setembre contra els registres de l’operació Anubis, entre les quals va destacar la realitzada davant la Conselleria d’Economia, i la celebració de l’1-O.

Els Serveis Jurídics de l'Estatsol·licitaven per aquest delicte, per a la comissió del qual la malversació de cabals públics va ser un mitjà necessari, 12 anys de presó per a Junqueras, 11 i mig per als exconsellers, 10 per a Forcadell i vuit per als Jordis. Les penes que finalment imposi el Tribunal Suprem inclouran un període similar de presó i d’inhabilitació.  

Desobediència

Els altres tres acusats, els exconsellersSanti Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, a qui només s’acusava de malversació i desobediència, únicament respondran per l’últim delicte, cosa que suposa que la seva condemna es reduirà a penes d’inhabilitació i multa per la seva participació en l’incompliment de les resolucions judicials que vetaven el referèndum il·legal que va acabar celebrant-se l’1-O. En el seu cas, tant la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat sol·licitaven per a cada un d’ells set anys de presó per la malversació.

Els set magistrats que componen el tribunal tenien previst donar durant aquest cap de setmana una última lectura a la sentència redactada pel president de la Sala Segona, Manuel Marchena, que es va mostrar molest amb les informacions aparegudes aquest dissabte a la recepció del 12 d’octubre. La resolució encara pot tenir modificacions, ja que encara no ha sigut firmada per ells i fins aquell moment una sentència judicial és com si no existís. Per això la defensa de Rull, Turull i Sànchez ha anunciat que «si es confirma en sentència» que se’ls imposen «penes que superen els 10 anys de presó» entendrà vulnerat el secret de les deliberacions i estudiarà denunciar-ho davant del Consell General del Poder Judicial.

Notícies relacionades

¿Què diferencia la sedició de la rebel·lió? Així regula els dos delictes el Codi Penal

Així hem narrat els dies previs a la sentència del procés

Dilluns està previst que en una última reunió els magistrats procedeixin a la seva rúbrica, moment en què encara, segons la llei d’enjudiciament criminal, poden anunciar la redacció d’algun vot particular per deixar constància escrita de la seva discrepància. Aquest divendres, no obstant, el text comptava amb el suport unànime de tots ells.

Si no sorgeix cap discrepància seriosa d’última hora, la sentència es notificarà llavors a les parts. Per a això se citarà els procuradors dels acusats al Suprem i se’ls entregarà en mà la resolució. A més, s’enviaran exhorts als jutjats pròxims a les presons on estan internats els acusats perquè siguin informats de la seva condemna de forma personal.