Sentència del procés: indults i el precedent de l'amnistia de Companys

Des que Miquel Iceta va parlar d’eventuals indults per als presos sobiranistes, tant el PSC com el PSOE havien fintat aquest assumpte, apuntant que no tenia sentit parlar d’això fins que no hi hagués una sentència. Coneguda la resolució del Tribunal Suprem, s’obre aquest debat, amb el cas de Lluís Companys com a precedent.

El president de la Generalitat va ser jutjat el 1935 pel Tribunal de Garanties Constitucionals, que el va condemnar a 30 anys de presó per un delicte de rebel·lió militar per la proclamació de «la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica» el 6 d’octubre de 1934. Després de la victòria en les eleccions de 1936 del Front Popular, Manuel Azaña va amnistiar tots els empresonats per qüestions polítiques i, una setmana després, Companys era restituït pel Parlament com a president.

10 hores de república

La constitució, el 4 d’octubre de 1934, d’un Govern liderat per Alejandro Lerroux i amb tres ministres de la CEDA va generar una reacció d’esquerres en tot l’Estat, cridant a afegir-se a una vaga general revolucionària. A Catalunya, la resposta de Companys va ser unir-se a aquest moviment declarant des del balcó de la Generalitat la República catalana «després que les forces feixistes assaltessin el poder».

La república de Companys va durar tot just 10 hores, el que va tardar l’exèrcit, comandat pel general Domingo Batet, a deposar al Govern i detenir Companys. El Tribunal de Garanties Constitucionals va condemnar l’any següent Companys i els seus consellers (Joan Lluhí, Martí Esteve, Martí Barrera, Pere Mestres, Buenaventura Gassol i Joan Comorera) a 30 anys de presó i inhabilitació absoluta.

La decisió no va ser unànime i cinc membres del tribunal van emetre un vot particular discrepant de la sentència i reivindicant l’absolució al considerar que no hi havia rebel·lió i que l’actitud del Govern de Companys «només» podria «ser enjudiciada per l’opinió pública en el camp de la política i per la història».

L’amnistia de 1936

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Front Popular, coalició d’esquerres en la qual hi havia el PSOE i que en el seu programa electoral de 1936 prometia «una àmplia amnistia dels delictes polítics socials comesos posteriorment a novembre de 1933», es va imposar a les urnes. I Azaña, complint la promesa electoral, va firmar les amnisties el 22 de febrer.

Tot i que els partits independentistes ja han demanat una amnistia en cas que hi hagi condemna, Iceta i altres membres del PSC ja han reclamat que s’oblidin d’aquesta fórmula «que no es correspon a la realitat política i legal del nostre país». Sigui com sigui, amnistia i indults tornaran a ser molt presents ara en el debat polític, especialment en plena precampanya electoral.