Totes les condemnes i delictes del judici del procés: la llista

El Tribunal Suprem ha condemnat per sedició, i no per rebel·lió, nou exdirigents catalans perquè creu que els fets que van tenir lloc a Catalunya la tardor del 2017 van ser insuficients per «imposar de fet l’efectiva independència territorial i la derogació de la Constitució al territori català». Penes de fins a 13 anys per als líders del procés.

En concret, la Sala Penal imposa la condemna més alta a Junqueras per sedició en concurs medial amb malversació, agreujat per la seva quantia.

Aquesta és la llista de totes les condemnes del judici del procés.

- ORIOL JUNQUERAS 

Càrrec: Exvicepresident del Govern i exconseller d’Economia i Hisenda.

Condemna: 13 anys de presó i 13 anys d’inhabilitació absoluta per delictes de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia.

Arguments: Junqueras va tenir un «destacat paper en el procés que va conduir a la inobservança de les lleis i al contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional i del TSJC». En la seva declaració davant del tribunal, es ressenya en la sentència, va admetre la realitat dels fets, tot i que va reivindicar la legitimitat de la seva actuació i l’absència de qualsevol responsabilitat criminal. El seu paper destacat el dedueix el tribunal no només del seu càrrec, sinó també de la declaració d’altres processats i testimonis en el judici. En la sentència se’l vincula amb els actes multitudinaris que van tenir lloc el 12-S davant de la Conselleria d’Economia i l’1-O i es recorda que va promoure i va participar activament en l’aprovació de la llei del referèndum i en les denominades lleis de desconnexió. «La pertinaç desatenció per l’acusat Sr. Junqueras a tots els requeriments [judicials] que li van ser dirigits, aclareix qualsevol dubte sobre el seu control del procés de creació legislativa i reglamentària que va fer possible la celebració del referèndum declarat il·legal», se subratlla.

Petició fiscal: 25 anys de presó i els mateixos d’inhabilitació per rebel·lió agreujada en la seva condició de líder i malversació de fons públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: exercida per Vox, va demanar 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.

- JORDI TURULL

Càrrec: Exconseller de Presidència i portaveu del Govern.

Condemna: 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia.

Arguments: «Va intervenir activament en la concertada actuació sediciosa», ja que va participar en diferents reunions «definitòries» de l’estratègia a seguir ja des del seu paper com a parlamentari i president del grup parlamentari de Junts pel Sí, ja que «va intervenir activament en la creació i posada en marxa del Pacte Nacional pel Referèndum i en l’aprovació de la resolució 306/XI, en la qual s’instava el Govern a la convocatòria d’un referèndum». No obstant, se’l condemna, a més, perquè va ser qui, junt amb Junqueras i Romeva, va presentar les urnes que anaven a utilitzar-se l’1 d’octubre, quan, a més, va anunciar en roda de premsa un sistema de cens universal creat a partir de Registremeses.com, que, segons va dir, faria possible el vot dels ciutadans a qualsevol col·legi electoral. «L’acusat sabia que la desatenció als requeriments del Tribunal Constitucional ja havia sigut considerada per aquesta Sala com un delicte de desobediència. I havia de preveure també que si l’acció imputada no es limitava a una conducta omissiva de rebuig del mandat, sinó que incloïa la creació d’una legalitat paral·lela per promoure la inobservança de les lleis i, a més, la celebració d’un referèndum prohibit que es pretén fer realitat mitjançant una tumultuària mobilització ciutadana per rebutjar el compliment de les resolucions judicials, el títol d’imputació s’agreujava», sentencia la Sala.

Petició fiscal: 16 anys de presó i 16 anys d’inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 11 anys i mig de presó per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.

- RAÜL ROMEVA

Càrrec: Exconseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.

Condemna:  12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia.

Arguments: el seu paper s’incardina de cara a l’exterior, com a responsable d’«assumir l’estratègia» del Govern per legitimar internacionalment el referèndum i, des d’aquesta posició, va intentar convèncer de la viabilitat de la construcció d’una república catalana, va relativitzar les dificultats logístiques per a la celebració de la consulta popular i va arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no recolzaven el referèndum». Segons el parer dels magistrats, Romeva «sabia que estava promovent la creació d’una legalitat paral·lela i que, mitjançant la mobilització ciutadana i el recolzament internacional, es podria neutralitzar la capacitat de les autoritats governatives i judicials per exercir les funcions constitucionals que els són pròpies». «Malgrat tot, el dia 28 de setembre del 2017 va arribar a afirmar públicament que si guanyava el referèndum ‘es declararia la independència en 48 hores des que es fes oficial el recompte’», afegeixen.

Petició fiscal: 16 anys de presó i 16 anys d’inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 11 anys i mig de presó per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.

- DOLORS BASSA

Càrrec: Exconsellera de Treball, Assumptes Socials i Família.

Condemna: 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia.

Arguments: va adoptar les decisions necessàries per procurar la celebració del referèndum, ja que «va cedir l’ús de centres cívics com a locals per a la votació l’1 d’octubre, i per a la jornada d’Escoles Obertes que es va celebrar durant aquell cap de setmana», una iniciativa ciutadana la finalitat de la qual era, tal com exposa la sentència, «evitar o, com a mínim, dificultar notablement el compliment de les ordres del Tribunal Superior de Justícia sobre el tancament dels centres de votació el dia 1 d’octubre». En aquest sentit, destaca la seva «intervenció decisiva» per garantir la disponibilitat d’aquests locals perquè, «per evitar riscos i que iniciatives individuals poguessin interferir en el pla traçat, el dia 28 de setembre i fins a les 07.00 h del dia 2 d’octubre, va abocar a ell mateix la competència de tots els directors responsables dels centres afectats». «I ho va fer just l’endemà que la magistrada instructora del TSJC dictés la interlocutòria que va ordenar el tancament dels col·legis electorals l’1 d’octubre», recalca.

Petició fiscal: 16 anys de presó i 16 anys d’inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 11 anys i mig de presó per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.

- CARME FORCADELL

Càrrec: Expresidenta del Parlament

Condemna: 11 anys i 6 mesos de presó i d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició.

Petició fiscal: 17 anys de presó i d’inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per condició de cap o promotor i per la malversació de cabals públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 10 anys de presó per sedició.

Petició de l’acusació popular: 62 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i organització criminal.

- JOAQUIM FORN

Càrrec: Exconseller d’Interior.

Condemna: 10 anys i 6 mesos de presó i d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició.

Arguments: «En tot moment va ordenar el seu comportament, tant com a membre del Govern com a cap de la Conselleria de què depenien els Mossos d’Esquadra, a reconduir la interpretació dels mandats del Tribunal Constitucional, del titular del jutjat número 13 de Barcelona, del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia i de la magistrada de la Sala Civil i Penal d’aquest mateix tribunal, a un sentit i abast que permetés dissimular el seu aparent compliment amb el decidit propòsit de fer inefectives tals legítimes ordres jurisdiccionals i del fiscal superior». «La presència dels Mossos no només no va tenir cap activitat dirigida al desallotjament dels centres», diu el Suprem en la seva sentència al referir-se a l’1-O, «sinó que va ser ocasió perquè informessin de l’estratègia policial que se seguiria». L’alt tribunal concedeix un destacat paper.

Petició fiscal: 16 anys de presó i d’inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 11 anys i mig de presó per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.

- JOSEP RULL

Càrrec: Exconseller de Territori i Sostenibilitat.

Condemna: 10 anys i 6 mesos de presó i d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició.

Arguments: el Suprem conclou que sent «plenament conscient de la inobservança de la legalitat» que implicava seguir endavant amb el pla, va posar «les bases que van propiciar les condicions de la mobilització ciutadana». «Va impedir, així, el normal funcionament de l’Estat que actua en defensa de la legalitat, va participar en la convocatòria d’un referèndum il·legal i va participar també en la seva realització», diu la sentència. Segons el parer dels set magistrats, l’activitat de Rull no «es limita a una idea, o a la seva expressió, sinó a l’execució d’actes que van suposar la creació d’unes condicions que situen al procés en la il·legalitat, posant les condicions que va estimar precises per impedir el funcionament dels serveis públics i l’actuació d’Estat d’acord amb la legalitat». En aquest sentit, la Sala posa l’accent en dos fets: que Rull va intervenir per impedir que amarrés al port de Palamós el vaixell on anaven a allotjar-se part dels efectius policials que l’Estat va enviar a Catalunya per garantir el compliment de la llei i que va posar locals gerenciats pel seu departament al servei de la celebració del referèndum, sabent que estava prohibit. L’ha condemnat a 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta.

Petició fiscal: 16 anys de presó i 16 anys d’inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per la malversació de cabals públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 11 anys i mig de presó per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i malversació.

- JORDI SÀNCHEZ

Càrrec: Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Condemna: 9 anys de presó i d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició.

Arguments: el tribunal considera que la seva actuació «va ser absolutament necessària per a l’execució dels plans sediciosos» i «no es va limitar al lideratge» de les mobilitzacions multitudinàries. Malgrat que no era diputat ni formava part del Govern, «la seva concertació amb la resta dels acusats és una evidència» i el recolzament actiu de l’entitat que presidia als plans del Govern, almenys des del maig del 2015, en què va començar a presidir l’ANC, «ha quedat absolutament acreditat». «El que va motivar l’actuació del senyor Sànchez era demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals, que els jutges i magistrats que exercien la seva funció constitucional a Catalunya havien perdut la capacitat per executar les seves resolucions», afirma el Suprem. El 20-S, la sala considera que Sànchez «va assumir de manera voluntària i amb l’aquiescència» de Forn «la promoció i el lideratge» de la protesta. En el cas de l’1-O, ressalta la sentència que oposar-se «de manera activa a l’actuació de la policia, impedint executar un mandat policial» és una cosa «molt diferent de limitar-se a votar. Per aquest fet a ningú se l’ha acusat, ni ningú ha sigut presentat davant d’un jutjat, ni tan sols ha sigut sancionat governativament».

Petició fiscal: 17 anys de presó i d’inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per condició de cap o promotor i per la malversació de cabals públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 8 anys de presó per sedició.

Petició de l’acusació popular: 62 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i organització criminal.

- JORDI CUIXART

Càrrec: President d’Òmnium Cultural.

Condemna: 9 anys de presó i d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició.

Arguments: el tribunal entén que en la seva actuació es va produir un «progressiu in crescendo» que el va portar a «fer el salt des de les crides a la protesta, a les manifestacions, a la mobilització legítima –tot això sense cap rellevància penal– a empènyer la ciutadania simpatitzant amb el moviment secessionista a la resistència activa i a l’oposició per vies de fet al compliment d’ordres judicials». Per la sala, les manifestacions en el judici de Cuixart –que, recorda, va proclamar «ho tornarem a fer» en la seva última paraula– «sintonitzen en la seva totalitat» amb la descripció del delicte de sedició: «En realitat n’hi hauria prou amb reflectir els fets que ell assumeix i la interpretació que ell mateix els confereix per encaixar-los a l’article 544 del Codi Penal», afegeix la sentència. «Podem dibuixar la responsabilitat del senyor Cuixart, que ell no defuig, ni dissimula ni amaga, arribant a verbalitzar la seva decidida voluntat a continuar ajustant la seva conducta a aquestes pautes [...] en la multitudinària oposició exercida davant les forces i cossos de seguretat, tant estatals com autonòmiques».

Petició fiscal: 17 anys de presó i d’inhabilitació pel delicte de rebel·lió agreujada per condició de cap o promotor i per la malversació de cabals públics.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 8 anys de presó per sedició.

Petició de l’acusació popular: 62 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i organització criminal.

- MERITXELL BORRÀS

Càrrec: Exconsellera de Governació, Administracions Públiques i Vivenda.

Condemna: en llibertat. Condemnada a 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i un 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial per un delicte de desobediència. Absolta del delicte de malversació.

Arguments: la sentència aborda de forma conjunta la situació d’aquests tres exconsellers, ja que tots ells van ser destinataris dels requeriments del TC, així com de les providències de suspensió i de totes aquelles decisions judicials «conseqüència de la resposta del Govern de la Nació davant la intensa i precipitada activitat legislativa, encaminada a la creació d’un marc jurídic que pogués ser invocat per donar aparent cobertura a la celebració del referèndum il·legal». «Els tres acusats eren perfectes coneixedors de l’existència d’un requeriment formalment emanat de qui reuneix facultats legals per a això, coneixien el seu deure d’acatament i, no obstant, van ometre de manera contumaç el que els havia sigut ordenat», diu la sentència. Incideix que la firma d’aquests decrets «més enllà de l’estratègica degradació del valor de la firma de tots els Consellers, era ben expressiva d’una inequívoca voluntat de rebuig del mandat constitucional que havien rebut» i els condemna per això a 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i un 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial per un delicte de desobediència. Els absol, no obstant, del delicte de malversació del qual estaven també acusats per la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular, perquè la Sala no veu provat que tots tres «haguessin posat l’estructura dels departaments que dirigien al servei de despeses concretes justificades per a la celebració del referèndum il·legal». «És cert que tots van subscriure l’acord governatiu que va anunciar l’assumpció solidària de totes les despeses que es promoguessin pel Govern per a la realització del referèndum. Però la codelinqüència exigeix, com a pressuposició conceptual acceptada per la jurisprudència d’aquesta Sala, alguna cosa més que el previ acord de voluntats per delinquir», conclou la Sala.

Petició fiscal: 7 anys de presó i 16 anys d’inhabilitació i multa de 30.000 euros pel delicte de malversació de cabals públics i continuat de desobediència.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 7 anys i mig de presó i multa de 30.000 euros per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: 24 anys de presó i multa de 216.000 euros per un delicte organització criminal i malversació.

- CARLES MUNDÓ

Càrrec: Exconseller de Justícia

Condemna: en llibertat. Condemnat a 10 mesos de multa amb una quota diària de 200 euros, i un 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial per un delicte de desobediència. Absolt d’un delicte de malversació.

Arguments: vegeu més amunt.

Petició fiscal: 7 anys de presó i 16 anys d’inhabilitació i multa de 30.000 euros pel delicte de malversació de cabals públics i continuat de desobediència.

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 7 anys i mig de presó i multa de 30.000 euros per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: 24 anys de presó i multa de 216.000 euros per un delicte organització criminal i malversació.

- SANTIAGO VILA

Càrrec: Exconseller d’Empresa i Coneixement.

Condemna: en llibertat. Condemnat a la penes de 10 mesos de multa amb una quota diària de 200 euros i un 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial per un delicte de desobediència. Absolt del delicte de malversació.

Arguments: vegeu més amunt.

Petició fiscal: 7 anys de presó i 16 anys d’inhabilitació i multa de 30.000 euros pel delicte de malversació de cabals públics i continuat de desobediència.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Barcelona: Manifestació dels CDR | Directe

La sentència del Suprem imposa condemnes de fins a 13 anys als líders del procés

Petició de l’Advocacia de l’Estat: 7 anys i mig de presó i multa de 30.000 euros per sedició i malversació.

Petició de l’acusació popular: Multa per un delicte de desobediència.