El jutge Llarena reactiva l'ordre de detenció contra Puigdemont

La condemna de Junqueras i els seus companys de banqueta augmenta el risc que fugin fora d'Europa

El magistrat comunica al Parlament que es pot retirar la suspensió de funcions a l'expresident i a Comín

fugados 1 / periodico

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no ha necessitat més que rebre la sentència del procés per emetre una nova ordre europea de detenció entrega de l’expresident Carles Puigdemont pels delictes de sedició i malversació de cabals públics. Paradoxalment la resolució té un efecte positiu per a ell, perquè el jutge també comunica al Parlament que ja no se li ha d’aplicar la suspensió de funcions de càrrec públic prevista per als processats per rebel·lió, ja que impera la decisió dels seus companys de la Sala Segona, consistent a entendre que el que es va cometre va ser sedició. [Seguiu les últimes notícies després de la sentència del judici del procés en directe.]

El que va ser instructor de la causa considera plenament justificada la petició cursada per la Fiscalia, tot i que es limiti a instar de nou l’entrega de Puigdemont, però no de la resta dels fugits: Marta Rovira, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret. Una dada que just ha sigut destacada per la defensa de l’expresident català, Paul Bekaert, que des de Brussel·les va qualificar la sentència dictada per la Sala Segona del Suprem d’una mostra de violació dels drets de defensa que es va viure en el judici celebrat durant quatre mesos, informa Silvia Martínez.

El Govern tampoc ha tardat a valorar la decisió de Llarena. «És oportuníssima i justa», han assenyalat a EL PERIÓDICO fonts de la Moncloa. El Govern, assenyalen els col·laboradors de Pedro Sánchez, ha implicat tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat per aconseguir que l’expresident sigui arrestat i entregat a Espanya «per un principi d’igualtat». Remarquen que Puigdemont és responsable dels fets jutjats i condemnats pel Tribunal Suprem, informa Juan Sierra.

La interlocutòria de Llarena explica que si la sola imputació per rebel·lió va fer que fugissin Puigdemont i diversos membres del seu Govern «les condemnes dels no evadits propicia el risc que a partir d’ara els pròfugs busquin reforçar» la seva actitud «refugiant-se en països que no formin part de la Unió Europea i, per tant, que no hagin assumit el compromís de cooperació» que regeix entre els Estats membres «pel principi de confiança» mútua entre països. 

Llarena explica que la sentència proclama que la naturalesa delictiva dels fets objecte d’acusació és sedició i no rebel·lió o una mera desobediència, i aquest criteri ha de tenir-se en compte també per als fugits. De fet ja l’ha fet instar l’aixecament de la suspensió de funcions, prevista només per als processats per rebel·lia, als diputats del Parlament: Puigdemont i Comín.

El jutge destaca que «la significativa proximitat» entre l’aportació concreta atribuïda a Oriol Junqueras i la que s’atribueix a Puigdemont, amb independència del que s’acordi quan sigui jutjat, fa que els indicis contra el fugit «no només persisteixin, sinó que comptin» amb el «reforç» que suposa la sentència.

Peça paralitzada

El magistrat manté una peça oberta contra els fugits que estarà paralitzada fins que estiguin a disposició de la justícia espanyola. El Suprem confia que la nova reclamació es vegi amb millors ulls que les anteriors, gràcies a la «pluja fina» que estan suposant certes resolucions europees que rebutgen les pretensions dels d’aquest dilluns condemnats. 

És el que va passar, per exemple, amb la demanda de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell contra la seva presó.Carme Forcadell  La idea és que aquestes decisions que s’estan dictant a Europa facin mirar d’una altra manera els interessos de la justícia espanyola davant de noves euroordres. 

Notícies relacionades

Aviat hi haurà oportunitat de comprovar-ho: la decisió sobre la immunitat dels europarlamentaris plantejada en relació amb Junqueras, la vista del qual es va celebrar aquest dilluns, és la pròxima que adoptarà la justícia europea en relació amb el procés.