El Suprem destaca els «episodis de complicitat» dels Mossos l'1-O

El Tribunal Suprem afirma que han «quedat evidenciats episodisd’autèntica complicitat» i «gairebé connivència» entre agents dels Mossos d’Esquadra i les persones congregades als centres de votació l’1-O. L’actitud dels policies autonòmics va estar motivada «potser» per la coincidència ideològica o per seguretat que d’aquesta manera podien guanyar-se l’aplaudiment i el beneplàcit» d’aquestes persones «rebels o dels responsables polítics».  En algun dels casos, destaquen els magistrats, «van arribar fins i tot a recollir, fer-se càrrec i traslladar» material electoral que els era entregat pels ciutadans» allà presents.

[Seguiu aquí en directe l’última hora sobre la sentència del procés]

La resolució índex que la presència dels Mossos, el cap operatiu dels quals era llavors el majorJosep Lluís Trapero, als centres de votació a la jornada del referèndum unilateral no només «no va tenir cap activitat dirigida al desallotjament» d’aquestes dependències, sinó que va ser ocasió perquè informessin de l’estratègia policial que se seguiria. El tribunal destaca que els agents d’aquest cos «no van interferir en l’emissió de vots»,més enllà d’alguna «actuació aparent i en un mínim nombre de centres.

 «Davant de l’oposició decidida de grups compactats de persones que protegien els centres» i que es «negaven de forma rotunda a acatar l’ordre judicial» de la qual l’informava en binomi d’agents, els Mossos, «seguint les instruccions que tenien» desistien del seu objectiu «davant de l’òbvia impossibilitat de vèncer la resistència» dels concentrats, destaca la resolució. Segons els jutges, la policia de la Generalitat va haver de «claudicar en el seu objectiu, de forma vergonyant, resignada o en alguns supòsits gairebé complaents».

«Coartada d’insuficiència»

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons el tribunal, la «coartada de la insuficiència de Mossos en cadascun i en tots els centres» de votació per complir el mandat judicial d’evitar el referèndum «es va mostrar amb cínica notorietat» i va permetre que els mobilitzats a les portes dels recintes formessin «agrupament de ciutadans en nombre i condicional personal» per «impossibilitar» l’actuació de la Policia Nacional i Guàrdia Civil que, al final, «es van veure obligats a l’ús de la força prevista». Els jutges concreten que l’assignació de binomis de dos mossos per escola va suposar una «neutralització de la capacitat operativa d’aquest cos policial».  

L’Audiència Nacional jutjarà a partir del 20 de gener Josep Lluís Trapero, els excaps polítics del cos Pere Soler i Cèsar PuigJosep Lluís TraperoPere Soler i Cèsar Puigi la intendenta Teresa Laplana (única a la qual la fiscalia acusa de sedició) per la seva actuació el 20 de setembre del 2017, durant les concentracions davant la Conselleria d’Economia durant un registre de la Guàrdia Civil, i en la jornada del referèndum unilateral.  En aquest sentit, la sentència del Suprem recull la reunió que va mantenir abans de l’1-O Trapero i la cúpula dels Mossos amb el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la qual va alertar que la convocatòria podia desencadenar desordres públics.