Concentracions dels CDR acaben amb forts disturbis i càrregues policials

Les imatges, la manera d’actuar d’alguns joves i el paisatge després de la tempesta recordava el que havia passat al barri de Sants de Barcelona l’última setmana de maig del 2014 després deldesallotjament de la casa okupada de Can Vies. Contenidors cremats, incomptables càrregues policials, carreres pels carrers, amagatalls a les finques i als garatges, estupefacció dels passejants. La resposta a la sentència judicial de l’1-O va mostrar ahir la seva cara més crua amb una batalla campal en ple Eixample, molt a prop de la Pedrera, la ingovernable obra d’Antoni Gaudí. 

Tot va començar amb una doble convocatòria a mitja tarda. Una d’Òmniun i l’ANC i una altra dels CDR. En total, prop de 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. L’objectiu era protestar en to de pau davant de la delegació del Govern, però estava fortament protegida. Era qüestió de temps. N’hi havia prou de fixar-se en els manifestants més veterans per calcular quan podien arribar els problemes. Van començar a desfilar a les seves respectives cases cap a les 20 hores, i poc després van començar a registrar-se dures càrregues policials a Mallorca amb passeig de Gràcia. Com fa l’aigua quan baixa per la muntanya, els manifestants van anar buscant col·locació en altres punts de l’illa; d’aquesta superilla urbana en la qual no entraven ni cotxes ni vianants. Noves càrregues a Provença amb Pau Claris, on tot semblava tranquil, amb càntics i lemes, fins que alguns grups, sempre amb el rostre cobert i roba fosca, van començar a tirar pedres, petards, pals i ampolles de vidre als agents parapetats a l’altre costat de la tanca. 

Fins aquí

 La Policia Nacional va dir prou i hi va arremetre. Però la cosa no va quedar aquí. Van anar guanyant terreny i disseminant els nuclis de manifestants. Fins a arribar a l’encreuament de Provença amb Bruc i la Diagonal, on les persones assegudes en una terrassa no donaven crèdit a la presència d’un petit exèrcit de blindats policies entre les taules del local, inclòs el que portava la polèmica escopeta de pilotes de goma. Donava la sensació que no tenien gaire clar on eren.

Els moments de més tensió es van viure a Mallorca amb passeig de Gràcia, on la policia catalana va carregar en tres ocasions contra els manifestants. Sense massa èxit, perquè seguien ferms en la seva posició, fins i tot incrementant el nivell de resistència amb una foguera i llançament de tanques contra els vehicles policials. La quarta escomesa va ser la definitiva, amb el foc pel mig i causant escenes de cert pànic perquè s’aixafaven les primeres línies de joves, empesos també per la rereguarda per intentar mantenir ferma la posició.

Barricades

La tarda es va convertir en nit, però amb això no va desaparèixer del tot la llum. En bona part, gràcies a les nombroses línies de barricades amb contenidors en flames col·locades per alguns dels grups repartits pels carrers compresos entre Aragó i el jardinets de Gràcia i entre la rambla de Catalunya i Roger de Llúria. La més espectacular va generar un incendi de 10 metres d’alçada a Aragó amb Pau Claris, cosa que va obligar a anar a totes un camió d’apagafocs que va ser rebut al crit d’«els bombers seran sempre nostres». Els Mossos d’Esquadra van intentar respondre amb àgils anades i vingudes de les furgonetes i amb trets a l’aire de projectils de foam, però n’hi havia prou que es retiressin una mica perquè els grups radicals tornessin a les seves posicions.  

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

També, després de les maniobres de dispersió per part de la Policia Nacional i els Mossos, un grup nodrit de manifestants que volien mantenir viva la protesta va cremar contenidors als jardinets de Gràcia, zona en què es va enquistar el conflicte i barri en el qual alguns carrers van quedar tallats per la presència en plena calçada d’aquestes caixes que tant serveixen per al plàstic, el paper, el vidre o el sobrant orgànic. Com va passar a Can Vies, sota la propera i atenta mirada dels agents, que anaven administrant patacades en dosis calculades, tant en potència com en temps, per anar reduint l’equip contrari. Resultat: 37 persones ferides, motos cremades i incomptables contenidors (l’eterna víctima en aquestes conteses) convertits en cendres. I la inquietud davant de l’escalada de la violència. Can Vies es va resoldre amb un pacte per salvar la casa. Això és molt diferent.

Altres tensions

 Les barricades es van reproduir a Tarragona, Girona i Lleida, en tots els casos davant de les subdelegacions del Govern. Les imatges van ser gairebé calcades a les de Barcelona. A Tarragona, els Mossos van carregar i van disparar projectils de foam contra un grup de joves encaputxats que tiraven de tot. Els concentrats a Lleida van trencar el cordó policial i van cremar una bandera espanyola. Idèntics enfrontaments a Girona, on els concentrats van llançar objectes contundents contra els agents.  En total, el Sistema d’Emergències Mèdiques va atendre 74 persones, cap de gravetat, i les forces policials van registrar 25 detencions relacionades amb les mobilitzacions per delictes de desordres públics o atemptat a l’autoritat.