Torra condemna l'onada violenta però evita assenyalar els CDR

Tres dies de tensió al carrer i dues nits de violentes batalles campals pel centre de Barcelona s’han hagut de viure després de la sentència del procés perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, condemnés sense titubejos ni circumloquis una escalada de disturbis sense precedents a Catalunya.

Amb nocturnitat, passada la mitjanit i després que l’onada de violència arribés agreujada a la mateixa porta de la Conselleria d’Interior, el cap de l’Executiu català va comparèixer a TV-3 per pronunciar la paraula que havia estat esquivant durant 48 hores: «L’independentisme condemna i condemnarà la violència vingui d’on vingui». Però sense abandonar els equilibris que sempre ha mantingut amb aquests CDR a qui va animar al seu dia a «pressionar», Torra va eludir donar-los la culpa i va atribuir els aldarulls a «infiltrats i provocadors».

«No es poden permetre aquests incidents que estem veient. Això ha de parar ara mateix», va ordenar el president després de fer una crida a la calma i la serenitat, perquè «no hi ha cap raó ni justificació per a un acte vandàlic». Paraules de fermesa contra uns radicals als quals durant tota la jornada s’havia negat a condemnar.

I és que fa tres dies que el Govern està immers en una contradicció difícil de suportar. La indignació per les condemnes del Tribunal Suprem als líders de l’1-O els condueix a animar les manifestacions, però alhora tenen el deure institucional de mantenir l’ordre públic. L’actuació dels Mossos per sufocar els disturbis que es van produir en algunes d’aquestes protestes i que ahir van continuar –amb crema de vehicles i atacs amb àcid i coets a la policia– va provocar l’enèsima esquerda entre els partits independentistes, mentre que Pedro Sánchez ja avisa que «contempla tots els escenaris» per «recuperar la normalitat».

Situació complicada

La intricada situació va provocar que Catalunya visqués durant moltes hores entre dimarts a la tarda i ahir al matí, després de produir-se seriosos enfrontaments entre cossos policials i manifestants i després que cremessin barricades en molts punts de Barcelona, sense gairebé notícies del Govern. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va voler omplir el buit informatiu propiciant una reunió en què van participar, a més d’ell, Torra i els consellers Miquel Buch (Interior), Meritxell Budó (Presidència) i Ester Capella (Justícia). Tres de JxCat i dos d’ERC. Però no van aconseguir acordar cap missatge.

El president va abandonar la trobada precipitadament per traslladar-se a Girona, on es va integrar a una de les multitudinàries «columnes» d’independentistes que van iniciar una marxa que els portarà demà a Barcelona. Des d’allà va evitar pronunciar-se mentre va poder sobre els disturbis que en els últims dies han provocat desenes de ferits i diversos detinguts, per a qui els advocats de la Generalitat van demanar presó amb fiança. El jutge els va enviar a la presó, però sense fiança. Torra primer va defugir els periodistes que li preguntaven si condemnava els aldarulls, i només va dir que «és fantàstic veure el poble mobilitzat». Forçat per les circumstàncies, va fer una censura genèrica: «La violència no representa ni representarà mai el moviment independentista».

ELS MOSSOS ES DISTANCIEN

Però en la trobada del matí havia passat una cosa important. Buch, també dirigent de JxCat, s’havia plantat davant dels qui li demanaven una condemna a algunes actuacions dels Mossos que consideren innecessàriament violentes i allunyades dels «valors d’una policia democràtica».

El conseller d’Interior, qüestionat fins i tot per un petit sector del seu grup parlamentari, va defensar a tota hora les actuacions dels Mossos i es va centrar a remarcar les «imatges intolerables» protagonitzades per «grups violents» que la resta de manifestants hauria «d’aïllar» durant les «legítimes protestes». 

Buch també va condemnar sense embuts els episodis de violència i va advertir que utilitzaran tots els recursos per repel·lir-la. I és que la Prefectura dels Mossos s’ha distanciat del Govern. Sabedors que accions com el bloqueig de l’aeroport poden acabar en severes instruccions judicials, aquesta vegada no vol que hi hagi el menor indici de sospita sobre la seva actuació. Per això també agraeixen la presència als dispositius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.

COMUNICAT INSÒLIT

Notícies relacionades

Torra es desmarca de la violència 48 hores després

Iceta, a Torra: «El seu activisme el porta a menysprear la seguretat»

Però ERC no va quedar satisfeta. Si Aragonès havia mostrat abans el seu recolzament als Mossos, «una policia democràtica que avalua sempre les seves accions», just després que Buch parlés, el seu partit va emetre un comunicat insòlit per la seva duresa on collava el seu soci: «ERC entén que l’objectiu prioritari dels Mossos ha de ser preservar l’exercici dels drets civils i polítics del conjunt de la ciutadania. «En aquesta línia, ERC exigeix que es duguin a terme les investigacions pertinents de totes les actuacions injustificades i que, arribat el cas, es depurin les responsabilitats i s’informi la ciutadania».

Després d’aquest moviment, el PDECat va ordenar que «cap càrrec orgànic ni cap regidor demani públicament o recolzi la dimissió de Buch», la qual cosa seria, «a més d’una injustícia, una absoluta deslleialtat». I va amenaçar d’«estudiar mesures» contra qui no compleixi.