Barcelona viu la jornada més llarga de disturbis

Ho advertien dos  joves manifestants d’Olot i Banyoles la matinada de dijous a divendres. «Demà serà la nit més gran. Baixarà moltíssima gent de tot Catalunya». Van encertar plenament el seu pronòstic. Va ser la jornada de més disturbis, que van començar a les quatre de la tarda (molt abans que les jornades prèvies) i van concentrar la batalla a la Via Laietana.

Els Mossos i la Policia Nacional van blindar l’accés a la comissaria d’aquests últims al mateix carrer, lloc habitual de les protestes independentistes. La d’aquest divendres era la nit que més preocupava els cossos policials, conscients que molts joves de la resta del país s’afegirien a les protestes.

Fonts dels Mossos van confirmar que des del tercer dia de disturbis a Barcelona s’havien detectat anarquistes italians, grecs i alemanys experts en la lluita anticapitalista i es temia que ahir també poguessin arribar més antisistemes procedents d’altres països.

Els disturbis als voltants de la plaça d’Urquinaona van durar més de sis hores, des de les quatre de la tarda fins que els agents van recórrer al Botijo: una tanqueta amb canó d’aigua adquirida pelsMossos d’Esquadra el 1994 per dispersar les mobilitzacions i que fins ara mai s’havia utilizat.

Va buidar de cop el carrer i els seus voltants de barricades després que una acció coordinada entre els Mossos i la Policia Nacional escombrés la zona. Fins aleshores l’estratègia policial havia sigut omplir la Via Laietana i els seus carrers veïns d’agents antiavalots per intentar aguantar el setge.

Els agents van respondre amb gas lacrimogen, pilotes de goma i de foam a les escomeses dels manifestants, que anaven preparats a consciència per al xoc:  molts portaven roba tàctica, proteccions per als braços i els ulls i actuaven de forma organitzada: tot i que els pots de gas lacrimogen generaven pànic, ràpidament hi havia qui cridava a la calma i a no sortir fugint mentre un altre, equipat amb guants i ulleres, recollia el pot per llançar-lo a l’altre costat de la barricada en flames. Aguantaven el pols llançant sense parar coets i una pluja de pedres, bales i femelles de ferro. 

Després de la dispersió dels cossos policials, els carrers més cèntrics de Barcelona van deixar una imatge demolidora: destrosses, pedres, llambordes per tot arreu, restes de mobiliari urbà socarrimat i també pilotes de goma, salves i restes de bales de foam. Un reducte dels manifestants més radicals es va moure pels carrers limítrofs fins a la seu de la Conselleria d’Interior i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) cremant contenidors al seu pas.

A tocar de la mitjanit, al tancament d’aquesta edició, s’havien registrat un total de 77 ferits a Catalunya, 52 a Barcelona. Els periodistes, malgrat portar braçalets i armilles de color taronja, van tornar a ser un dels objectius. Fins ahir ja hi havia 38 periodistes ferits, molts per l’acció policial.

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

Agents de la Policia Nacional van reduir amb violència al fotògraf d’‘El País’ Albert García i se’l van emportar emmanillat després de captar amb la seva càmera una altra actuació policial a Pau Claris amb Urquinaona. Tant García com els periodistes ferits estaven fent la seva feina: informar.

Seguiu l’actualitat amb aquest directe