Juan Antonio Geraldes: «Plantejar un altre referèndum ara no té sentit»

Juan Antonio Geraldes ha passat de ser un gairebé desconegut en el món de la política a ser l’elegit per Íñigo Errejón per encapçalar la seva llista a Barcelona el 10-N. Juanan, que concedeix la seva primera entrevista, té menys de tres setmanes per donar-se a conèixer ell i un partit nou deixant clar que, malgrat el que digui Pedro Sánchez, tot i que es presentés fa sis mesos en la llista municipal de la Guanyem Sant Boi (coalició de la CUP) no és ’cupaire’ ni independentista.

¿Com es munta una campanya en menys d’un mes, sense infraestructura aquí i amb l’incendi de la sentència pel mig?

Gràcies a tenir més de mil inscrits i un centenar de voluntaris. Quan es decideix tirar endavant la candidatura, que al principi no teníem prevista, es comença la recollida de firmes i serveix per captar gent que s’acosta. I així vam començar a crear l’estructura de Més País a Barcelona.

¿Ha anat a alguna a les protestes per la sentència?

No. Més País volem donar cobertura a una part de la societat progressista, que veu desproporcionada la sentència però no es vol sumar al procés, i que és una mica òrfena d’opcions progressistes. Volem que aquesta gent torni a estar en el protagonisme polític. Que després d’haver-se sentit potser marginada torni a tenir el seu espai polític.

¿Hauria anat a les protestes si no fos candidat de Més Barcelona?

No.

Després d’una setmana de protestes per la sentència, ¿quina solució hi veu?

Primer hem de posar-nos d’acord tots els catalans. Fer seure tots els actors en una taula per desbloquejar la situació. S’ha arribat a una situació de màxima tensió. Tant des del Govern català com des del Govern central s’ha tensat massa la corda. 

¿Com valora la gestió de la crisi de Quim Torra i Pedro Sánchez?

La gestió de Torra, i de qui l’ha posat allà, és terrible. Quan representes una institució representes el conjunt de la ciutadania, no només el sector que t’ha votat. La Generalitat no està representant el conjunt dels catalans. Quant al Govern en funcions, creiem que en els últims dies ha canviat de terç i això pot ajudar a destensar. Això s’està donant en ple d’una campanya electoral i si s’està donant és per irresponsabilitat, sabent que no és el millor moment per tractar aquest tipus de problemes.

¿Veu cada vegada més possible que les tres dretes arribin a la Moncloa?

Seria terrible perquè no sé on seria el fre. Nosaltres entrem en escena precisament per evitar això, perquè creiem que el no acord entre Unides Podem i el PSOE ens porta a una repetició electoral on part de l’electorat progressista està cansat. I Més País vol ser l’antídot contra l’abstenció, per animar la participació.

¿En la falta d’acord a qui culpa més?

Qui més escons i, per tant, responsabilitat tenia és Sánchez. Però nosaltres no som aquí per donar les culpes als uns o als altres. No prepararem la campanya sense pensar en el dia després, perquè el dia després haurem de negociar-ho totes les forces progressistes per arribar a un acord. Hi va haver un exercici d’irresponsabilitat en el seu moment però esperem que amb la nostra aparició i un nou context puguem redirigir la situació per a un govern progressista.

¿Quina solució votaria per a Catalunya?

El primer és arribar a un acord els catalans. Els britànics van votar el ‘brexit’ sense conèixer quines conseqüències tindria. Plantejar ara un altre referèndum no té sentit. Ja ho hem fet i ara un referèndum només el planteja Torra. Hem de trobar un acord entre tots els catalans per trobar un millor encaix de Catalunya a Espanya. I això que sigui ratificat pel conjunt de catalans.

¿No té sentit un altre d’unilateral o un de pactat?

Per a un s’han de fer diversos passos. Hem viscut massa la política de la immediatesa i això ens ha impedit fer projectes a mitjà i llarg termini. S’han de recuperar consensos. Una votació de 48-52 no ens porta enlloc, ens porta a més conflictivitat. Necessitem un consens on marquem primer unes normes i a partir d’això decidir més endavant si volem un referèndum o no.

¿Què proposa per als líders independentistes condemnats a la presó?

La situació és complexa. D’una banda, es demana amnistia. Apostem per una solució des del pragmatisme, sense venjances ni humiliacions, que només porten més odi i divisió. Si som capaços de superar aquestes lògiques, hi hauria d’haver una petició d’indult i crec que el Govern l’hauria de concedir per poder negociar i dialogar sobre aquest acord d’encaix de Catalunya a Espanya.

Fa mig any feia campanya en les municipals amb Guanyem Sant Boi dient que «no eren una franquícia amb seu a Madrid». ¿Com se sent encapçalant la franquícia d’Errejón a Barcelona?

Aspirem a no ser una franquícia i a tenir un projecte propi, amb veu pròpia. Aproximar-nos al subjecte polític català amb una lògica netament catalana. Amb relació amb la resta d’organitzacions de Més País. Quan a l’Aragó es va amb la Chunta es va en aquesta línia, o quan es va amb Compromís a València. Volem crear una cosa nova on les diferents realitats nacionals o regionals siguin reconegudes com a tals. Quan vaig dir això era per una qüestió molt concreta que Podem es va fundar en dos mesos abans de poder presentar-se a nivell local a Sant Boi.

En aquest cas Més Barcelona s’ha fundat un mes abans de les eleccions...

Sí, per això la part del que volem crear una cosa similar de la mà d’altres actors arrelats a nivell territorial, com Chunta o Compromís en altres llocs.

¿En el cas català, buscarien un acord de futur amb els comuns?

Per a nosaltres els comuns no són el nostre enemic i s’haurà de parlar amb ells. Tenim diferències substancials quant a programa, quant a com fer política, sobre qui és el nostre públic. Però són gent amb qui caminar.

¿Quines diferències?

El país verd per exemple. Per a nosaltres és l’eix de tot el programa, no només una part; a partir d’allà abordem feminisme, justícia social... Som una força que vol garantir un govern progressista, perquè ja hem vist que votar socialista o En Comú Podem no és garantia de govern. Volem servir de palanca per generar aquest govern progressista. Som una opció federalista, que defensa un nou encaix de Catalunya dins d’Espanya sense ambigüitats dins del marc espanyol.  No defensem sortir d’Espanya, sinó una federació amb Espanya. En els comuns hi ha ambigüitat sobre el tema nacional. Nosaltres diem que és necessària una opció que digui, sense ambigüitats, que no volem sortir d’Espanya però volem un altre tipus de relació.

¿Ser un candidat desconegut elegit a menys d’un mes de les eleccions és un hàndicap, especialment en el context actual?

Personalment, crec que no suposa un obstacle, sinó tot el contrari. Precisament som aquí, en una repetició electoral, perquè polítics amb cares conegudes no han sigut capaços d’arribar a un acord. Els polítics d’aquella nova generació han oblidat aviat per a què van néixer, han envellit ràpid. Per això considero que Més País pot recuperar aquest esperit del principi de ’gent corrent fent coses extraordinàries’. En el meu cas, procedeixo de la política pròxima, del municipi i del contacte amb la gent, i això per a mi és una fortalesa.

¿Si és diputat, votarà Sánchez llavors?

Sí, sempre que hi hagi un acord programàtic per a un govern de forces progressistes.

¿Què va pensar quan el president en funcions va dir que la CUP és presenta el 10-N dues vegades, una amb llista pròpia i una altra amb vostè per Més País?

Jo era al meu pis de 38 metres i vaig pensar, ¿seriosament s’està ficant amb mi? La segona, que seguia amb discurs de muntar esbronc, desqualificar i no buscar negociacions. Amb tal de justificar possiblement un pacte amb la dreta. Poques idees tenen quan fan aquestes acusacions.

¿Eren conscients que els seus rivals li retraurien haver fet campanya en una coalició de la CUP?

Jo vinc de la política de proximitat. He anat en llistes amb la CUP, amb gent que venia del PSC, de Podem, d’ICV... Perquè és l’essència de com entenc la política. I allà la sigles passen a segon pla. Per això eplico que un se m’ha posat per buscar acord amb tothom.

La seva primera reacció va ser deixar clar que no era independentista.

És clar, des del respecte als que ho siguin, no soc independentista. Soc federalista, vull una nova relació entre iguals amb la resta de pobles d’Espanya però no defenso sortir d’Espanya.

¿Va votar l’1-O?

Sí, vaig votar i vaig votar que no. Va ser un dia molt emotiu i una mobilització ciutadana de primer ordre. Una altra cosa que amb això es vulgui legitimar altres coses.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Hi ha qui diu que la seva arribada a Més País és una estratègia de Joan Josep Nuet per unir-se a Íñigo Errejón. ¿Pot aclarir com va arribar de Comunistes a Més País?

Feia molt temps que em sentia pròxim a Errejón i al seu equip. El que es venia fent des de Sobiranistes no ho veia clar. Íñigo representa una possibilitat de fer, des d’una consciència àmplia de l’esquerra, fer coses per la majoria. Posar qüestions del dia a dia en el debat polític. Vaig proposar a certa gent de Comunistes anar amb Errejón però em van dir que no. I al final vaig acceptar unir-me a Errejón convençut que calia crear estructura de Més País a Catalunya.