Franco es va inspirar en Montserrat per a l'abadia del Valle de los Caídos

“El Paco i la Carmen són molt catòlics”, va comentar Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat, a l’escriptor Josep Maria de Sagarra a casa de la família Millet. El Paco era el general Francisco Franco i la Carmen, la seva dona. A mitjans dels anys 40, en plena postguerra, l’abat coadjutor de Montserrat visitava sovint el palau del Pardo i tutejava el seu inquil·lí. I com que el dictador va col·laborar amb el retorn de la comunitat benedictina a la muntanya després de la guerra civil, durant la qual van ser assassinats 23 monjos, el ‘Generalísimo’ era rebut amb els braços oberts a l’església que custodiava la Moreneta.

El 1944, Franco va assistir a unes vigílies pontificals a Montserrat. Segons dos monjos que van presenciar l’escena, el general va quedar “literalment extasiat per la magnificència litúrgica” del cenobi i va arribar a exclamar: “Per primera vegada he assistit a una celebració litúrgica com ha de ser i no a l’habitual motí de canonges”. Com se sap, als epígons de Franco tampoc els agraden els “actes tumultuaris”.

Per aquella època, el general estava conjuminant la basílica del Valle de los Caídos. Segons el testimoni dels monjos Maur Boix i Marc Taxonera, el cap de l’Estat espanyol es va mantenir en estret contacte amb l’abat Escarré a fi de crear “una comunitat de la categoria de la montserratina”.

Distinció i ostracisme

Li va demanar consells tècnics i el va fer anar en persona a Cuelgamuros perquè veiés si era necessari realitzar modificacions a l’església o en la part conventual. Va seguir alguns dels consells de l’abat i es van executar alguns canvis. El que no va aconseguir, no obstant, és que l’escolania, de la qual estava enamorat, anés a parar al Valle de los Caídos. Va haver de conformar-se amb copiar la idea d’un cor de veus infantils.

En agraïment pels seus serveis, Franco va distingir el 1945 a Escarré amb la Gran Creu d’Alfons X el Savi. Gairebé 20 anys després, Escarré es va desmarcar abruptament del règim autoritari espanyol i va fer unes declaracions a ‘Le Monde’ que li van costar l’exili.

La regla de sant Benet

Malgrat el llarg temps transcorregut, algunes frases pronunciades llavors per Escarré, un personatge “despòtic”, segons molts monjos que van viure el seu mandat, podrien servir per descriure determinades actituds públiques actuals. Per exemple: “El gran problema a Espanya és que encara està dividida en dues parts. Els vencedors, inclosa l’Església, que va ser obligada a lluitar al costat d’aquests últims, no han fet res per acabar amb aquesta divisió entre vencedors i vençuts: això representa un dels fracassos més lamentables d’un règim que es diu cristià, però l’Estat del qual no obeeix els principis bàsics del cristianisme”.

Notícies relacionades

El prior del Valle de los Caídos nega l'accés per exhumar Franco

Com més població, més recursos

Tot i que els monjos del Valle de los Caídos i els de Montserrat segueixen la regla de sant Benet, el cenobi de l’abadia catalana depèn de la congregació de Subiaco (Itàlia), mentre que la comunitat de Cuelgamuros depèn de la congregació de Solesmes (França).

En la prolixa web de l’abadia del Valle de los Caídos no apareix en cap moment que la idea de la seva creació va partir de Francisco Franco Bahamonde. I encara menys que un dels seus inspiradors va ser el català Escarré. Sí que es remarca en canvi que els primers 23 monjos traslladats van procedir de l’espanyolíssim monestir de Santo Domingo de Silos (Burgos).