Reinhumació de Franco: Aquelarre franquista a Mingorrubio

Aquest any, el 20-N s’ha avançat 28 dies i no s’ha celebrat al Valle de los Caídos, on cada tardor es concentraven els nostàlgics de l’antic règim per honrar la figura de Franco a l’aniversari de la seva mort, sinó a la colònia de Mingorrubio, contigua al cementiri que a partir d’ara acollirà les seves restes. L’escenari ha canviat, però l’ambient que es respirava aquest dijous als voltants de la nova llar de Franco era el dels 20 de novembre més animats que es recorden. Van onejar-hi banderes amb l’àguila estampada, repartiment d’‘attrezzo’ franquista, emocionats visques al dictador i oracions improvisades per la salvació de la seva ànima.

La Delegació del Govern havia desautoritzat la concentració que els darrers dies havia promogut la Fundació Francisco Franco per honrar l’antic cap d’Estat, però la prohibició no va persuadir els simpatitzants més acèrrims del règim franquista, que al llarg del matí es van anar acostant fins aquesta barriada del districte madrileny del Pardo amb el sentiment –i l’‘attrezzo’– de les millors ocasions. «Aquesta és la meva arma, fixi’s si soc perillosa», clamava una dona d’uns 70 anys brandint en l’aire un rosari de nacre al costat del control de la Policia que li impedia el pas al cementiri amb els primers rajos de sol.

A aquelles hores, el cadàver de Franco seguia encara sota la llosa que l’ha cobert durant els últims 44 anys, però per la colònia de Mingorrubio es van començar a deixar veure els nostàlgics de la seva figura. Segons avançava el matí i augmentava el nombre d’assistents, els concentrats s’anaven animant a exterioritzar el seu estat d’ànim, a cavall de la indignació per «la profanació de la tomba de Franco» i el desig de retre-li honors en una jornada amb sabor a cita històrica.

Abrics de pells i bufandes ‘rojigualdas’

Els abrics de pell d’elles es van anar obrint per deixar veure les bufandes ‘rojigualdas’ que portaven dins i les banderes constitucionals que alguns portaven de la mà van anar cedint protagonisme a les ensenyes franquistes que portaven altres sense dissimulació mentre anava apujant el to de les declaracions a plens pulmons.

«A Catalunya hauríeu de ser posant ordre, i no aquí, que som gent de pau», cridava un matrimoni de jubilats a una parella de policies. Al seu costat, un grup de senyores d’edat avançada reclamava el seu dret a sentir la missa que havia promès oficiar el prior del Valle de los Caídos a l’interior del cementiri. «Vivim en un país lliure, això és una democràcia, tenim dret a passar», exigien amb fúria alçant una mà davant dels agents mentre amb l’altra portaven ensenyes preconstitucionals.

A mig matí, la concentració improvisada a les portes del cementiri de Mingorrubio va esdevenir reunió del friquisme franquista més selecte. Chen Xiangwei, conegut a Madrid com ‘el xinès falangista’, va arribar amb un ram de flors «per dipositar-lo sobre l’home que va salvar Espanya», un sacerdot amb sotana i alçacolls va aparèixer jurant haver viatjat des de Romania «per honrar l’heroi que va vèncer el comunisme» i un assistent vestit de legionari va clavar les seves botes al costat de la carretera i va prometre no moure’s d’allà fins que pogués quadrar-se «davant del fèretre del ‘generalísimo’ dels exèrcits d’Espanya».

Segons anaven arribant, els assistents se saludaven amb la familiaritat que dona haver coincidit en infinitat de cites similars i intercanviaven objectes franquistes en un ambient de camaraderia trencat únicament pels insults a Pedro Sánchez que llançaven els més exaltats amb el coll inflat, seguits a l’uníson per la concurrència, o les invitacions a cantar el Cara al Sol, resar un parenostre o entonar l’himne d’Espanya amb la lletra de Pemán que es van succeir al llarg del matí a l’ombra dels plataners.

I en aquestes, va aparèixer Tejero. A la mateixa hora que els nets de Franco treien el taüt del seu avi de la basílica de Cuelgamuros, un sobtat tumult es va generar entre els assistents a la concentració, però no era en protesta per l’exhumació, sinó de l’emoció de veure arribar el guàrdia civil colpista, que va ser rebut entre mostres de fervor i crits de «¡Valent!, «‘Arriba España’» i «¡A les teves ordres, tinent coronel!».

La inesperada irrupció de Tejero va causar un problema de seguretat als agents. Si el deixaven solt entre els assistents, corria perill de morir aixafat per les abraçades i urgències dels seus admiradors, però tampoc podien donar-li accés al cementiri, ja que no tenia permís. Després d’un moment de confusió digne d’haver sigut rodat per Berlanga, els uniformats van optar per conduir-lo fins a un carrer veí. Des d’aquí, acompanyat per la seva dona i un dels seus fills, Tejero va esperar l’arribada de Franco.

«El ‘generalísimo’ a 30 minuts de casa»

Notícies relacionades

Exhumació de Franco del Valle de los Caídos | Última hora en directe

Espanya es fa gran i treu el dictador del seu temple

L’aparició de l’helicòpter que portava el fèretre del dictador va ser rebuda entre crits de «¡Francisco Franco, present!» i nous insults contra el «Govern profanador». Amb el braç aixecat, els assistents a la concentració van tornar a cantar melodies franquistes fins que algú va aparèixer amb un aparell de megafonia que va posar ordre en el desconcert musical i va començar a emetre himnes militars i el ‘Novio de la muerte’, que va ser corejat amb emoció per la concurrència.

Després de saludar el pas dels dos minibusos que portaven els familiars de Franco, pendents ja tots de les pantalles dels seus mòbils, la reunió de fidels del dictador es va anar dissolent, però no sense abans citar-se de cara a la pròxima convocatòria. «¿Ens veiem aquí el 20-N?», discutien en un grup de manifestants. «No sé, jo crec que tornaré aquest diumenge. Abans tardava més d’una hora a pujar al Valle. Ara tinc el ‘generalísimo’ a 30 minuts de casa», concloïa un assistent.